EL TEATRE GREC
La paraula teatre ve del grec (théatron), que vol dir "lloc per mirar". Ve del verb qeaomai, que vol dir veure o observar.
El teatre va començar a Grècia, fa més de 2.500 anys (al segle VI a.C). Era una activitat religiosa, no només per divertir-se. Les primeres obres es feien a Atenes, en festes per honorar el déu Dionís, déu del vi i la festa.
Hi havia dues festes importants:
- Les Lenees (al gener i febrer)
- Les Grans Dionísies (al març o abril)
Abans, la gent cantava cançons religioses. Aquestes cançons es deien ditirambes. Després, algú va començar a parlar entre les cançons, i així va néixer la tragèdia. La comèdia va sortir més tard, amb cants divertits i satírics.
Els primers teatres eren de fusta. Després, al segle IV aC, es van fer de pedra. El més famós és el Teatre de Dionís a Atenes. Podia tenir fins a 14.000 persones.
El teatre grec es componia de tres parts principals:
1. Koilon o càvea : les grades on seia el públic, aprofitant la pendent d'una muntanya. Es dividia en seccions (kerkis) i passadissos (diazoma). Les primeres files eren de pedra i per a autoritats.
2. Orchestra: un espai circular al mig, on cantava i ballava el cor. El nom ve del grec orcheisthai, que vol dir "ballar". El cor entrava per uns passadissos laterals anomenats páradoi.
3. Skené: una estructura rectangular darrere de l'orquestra, com un decorat. També era vestidor. Davant hi havia el proskenion, la plataforma on actuaven els actors. Podia tenir columnes, decorats mòbils (pinakes), pantalles giratòries (periaktos), i màquines com la grua (theologheion) o la plataforma mòbil (ekkyklema).
Els actors acabaven al prosceni, una plataforma davant la skene.
Els actors es deien hypokritai. Només hi havia 3 actors, i tots eren homes, fins i tot per fer papers de dones. Per això feien servir màscares, que mostraven si el personatge estava content, trist, enfadat etc.
També hi havia el cor, un grup de 15 (tragèdia) o 24 (comèdia) persones que cantaven i ballaven.
El cap del cor era el corifeu.
LES REPRESENTACIONS
Es feien concursos: els autors escrivien obres i competien.
Els coregs (homes rics) pagaven tot: actors, músics i vestits.
Cada autor presentava 3 tragèdies i 1 obra còmica (tetralogia).
El públic votava i donava premis.
EL PÚBLIC
Tots els ciutadans homes podien venir. L'entrada al principi era gratuïta, després pagada. El govern ajudava els pobres perquè tothom pogués assistir-hi. Les sessions duraven tot el dia, i la gent portava menjar o el comprava als venedors.
EFECTES ESPECIALS
Els grecs tenien mecanismes sorprenents:
- Enkyklema : una plataforma per mostrar escenes que passaven a dins (com un crim)
- Mechané : una grua per fer "volar" un déu (deus ex machina).
- Trons, llamps i fum : també feien sorolls per simular efectes.
GRANS AUTORS DE TRAGÈDIA
- Èsquil, el primer gran dramaturg, que va escriure L'Orestea
- Sòfocles, que va escriure Èdip Rei i Antígona.
- Eurípides, amb obres com Medea, on es veuen emocions humanes molt fortes.
Comentaris