HEFEST, EL DÉU DEL FOC

Escrita per -
Hefest és considerat el déu més lleig de l'Olimp, es diu que era coix i deforme i n'hi ha un perquè, tot va començar al néixer. Hi han dos històries que diuen com va néixer, la primera diu que es fill de Zeus i Hera mentre que l'altre diu que només és fill de Hera, que Hera el va engendrar sol ja que estava enfadada amb Zeus ja que ell va parir Atena tot sol. En les dos històries un dels dos deus al veure com de  lleig és Hefest l'agafen del peu i el llencen fora de l'Olimp. Va estar caient 9 dies i 9 nits fins que va arribar a la terra on va ser reanimat i va quedar coix de per vida. Allà va ser acollit per Tetis (la mare d'Aquil·les) i Eurínome, el van cuidar per 9 anys en l'illa Lemnos, una illa volcànica i allà, Hefest va aprendre tot sobre la forja.
Escultura d'Hefest
Hefest a part de crear armes també construïa seients d'or per a l'Olimp, gràcies a això va trobar la manera ideal per a venjar-se de la seva mare. Va crear un tro especial que feia que qui s'assentés no es pogués aixecar. El va enviar a l'Olimp especialment per a Hera i Hera, en veure com era de preciós el seient, no va dubtar en asseure's per provar-lo. 

Llavors, es va adonar que no es podia aixecar, estava atrapada. Els deus no podien fer res per alliberar-la així que van demanar a Hefest que tornés a l'Olimp per a alliberar a Hera. Hefest es va negar, fins que va arribar Dionís, el déu del vi, que va emborratxar a Hefest i el va portar amb una mula fins l'Olimp. Allà Hefest va acceptar la petició però amb una condició: Casar-se amb Afrodita, la deessa de la bellesa. Els deus van pensar molt que fer, ja que ningú podia posseir a Afrodita, però finalment van acceptar.

Hefest, ja casat amb Afrodita no parava de fabricar-li joies precioses, ja que estava molt enamorat, no obstant, Afrodita no ho estava. Es va encapritxar d'Ares, déu de la guerra. Hèlios, el sol, capaç de veure-ho tot, li va explicar el que va passar a Hefest. Seguidament, Hefest se li va acudir fer públic aquesta noticia. Per a fer-ho, va teixir una xarxa d'or de cordes fines, i va arrastrar amb ella a la parella en una trobada. Els va exposar en l'Olimp per a que tots els deus ho veiessin, i va demanar que no es tornessin a veure. Malauradament, encara que van haver-hi promeses, l'amor no els va tardar en ajuntar-los de nou.
Mart i Venus atrapats per Vulcà de Alexandre Charles Guillemot (1827)

Hefest estava molt enfadat, i en un moment de vulnerabilitat, va arribar la seva germana Atena. Hefest, va intentar violar-la, però Atena es va escapar i el semen del deu va caure en la deessa Terra, cosa que va fer que naixes un ésser mig home mig serp: Erictoni

    Atena menystenint Hefest de Paris Bordone (s.XVI)

Un temps després va participar en el càstig a Prometeu, quan va robar el foc. Ell va encadenar amb cadenes que va crear ell mateix a Prometeu per a que una àguila anés menjant el seu fetge.

Gerard Planas
1r Batx

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'ESCRIPTURA GREGA

Escrita per -
Imatge
L'alfabet grec , és un alfabet que conté 24 lletres. La seva pronúncia va ser aplicada al s. XVI, p er l'humanista Erasme de Rotterdam. L'alfabet grec prové del alfabet fenici, i cal saber que a partir de l'alfabet grec es va poder dur a terme l'elaboració de l'alfabet llati i ciríl·lic.   Podem observar, a les lletres minúscules (que van ser afe gides a l'alfabet posteriorment) que hi ha alguns símbols que s'utilitzen a la ciència matemàtic a per definir o donar-li forma a alguns conceptes matemàtics, com ara la lletra alfa, beta, el nombre pi, etc. Cal saber, que les últimes cinc lletres de l'alfabet grec (ípsilon, fi, khi, psi i omega), les van afegir els grecs al final de la llista, anys després de l 'escriptura de l'alfabet . ELS ACCENTS EN GREC Primer de tot, cal saber que al grec, els accents no es posen a les paraules per a indicar la intensitat de la vocal, sinó per saber l'entonació i l'alçada de l...
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat...
Més informació

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deur...
Més informació