LA MÚSICA A L'ANTIGA GRÈCIA
A l'antiga Grècia, la música era molt més que un entreteniment, era una part essencial de la vida quotidiana, de la religió i fins i tot de l'educació. Els grecs la consideraven una expressió directe de l'harmonia del consum i una manera d'establir connexió entre els humans i els déus.
Des dels rituals religiosos fins als banquets, la música estava present en pràcticament tots els actes socials. Es tocava en:
- Casaments.
- Funerals.
- Cerimònies religioses.
- Teatre.
- Guerres, on els sons guiaven els passos dels soldats.
No es tractava només l'escoltaven, també la valoraven com una disciplina essencial per formar persones equilibrades. Per això, l'educació musical era obligatòria entre les classes benestants, juntament amb les matemàtiques i la filosofia.
Hi havia diversos tipus de música, cadascun amb funcions concretes:
- Els melopoiop eren els compositors i intèrprets de cançons, molt respectats i sovint convidats a concursos públics per mostrar el seu talent.
- Els tireraules eren músics militars que tocaven instruments de vent per acompanyar les tropes.
També existeixen intèrprets com Filotas o Didymos, molt reconeguts a la seva època, que innovaven constantment amb nous estils i melodies.
INSTRUMENTS:
Els instruments musicals eren diversos i es classificaven en tres famílies:
CORDES:
- Lira: Petit instrument de cordes que s'aprenia a tocar des de petits.
- Cítara: Més gran i complexa, utilitzada en cerimònies i concursos.
VENT:
- Aulos: Instrument de doble canya amb un so molt potent, sovint associat a rituals i danses.
PERCUSSIÓ:
- Sistre: Instrument metàl·lic que sonava en ser agitat, molt utilitzat en celebracions religioses.
Cada instrument tenia el seu significat i funció, i molts cops es combinaven per donar més força emocional a una escena teatral o a una cerimònia.
Els filòsofs grecs, com Pitàgores o Plató, van reflexionar profundament sobre la relació entre música, matemàtiques i emocions. La teoria musical grega es basava en escales com la dòria, que a diferència de les modernes, era descendent (de sons aguts a greus).
La nota clau era el LA, ja que era considerada equilibrada i agradable per a l'oïda.
Gràcies als estudis dels grecs, la música va passar de ser una pràctica oral i espontània a una ciència de l'harmonia, amb regles i sistemes que han influït directament la música occidental fins avui.
Comentaris