LES MALALTIES A L'ANTIGA ROMA I GRÈCIA
Causes de les malalties
Inicialment, la gent es pensava que les malalties eren un càstig diví, de fet a Grècia, Hipòcrates considerat el pare de la medicina, va ser un dels primers en defensar que les malalties tenien causes naturals i no màgiques. Segons ell, el cos humà estava format per quatre humors: sang, bilis groga, bilis negra i flegma, i que la salut consistia en l'equilibri entre aquests quatre.
Els romans van adquirir molts coneixements dels grecs, també combinaven la medicina amb higiene ja que creien molt en la prevenció, i és per això que construïen termes, clavegueres i aqüeductes per mantenir la ciutat neta.
Malalties comunes
Les malalties eren per desgràcia molt comunes i moltes vegades letals, fins i tot sorprèn que poguessin viure bé amb tantes malalties i problemes de salut. Algunes de les malalties més habituals eren:
- Tuberculosi: malaltia molt estesa, que ataca principalment els pulmons i provocava tos, febre i pèrdua de pes.
- Disenteria i diarrees: eren provocades pel consum d'aigües brutes o aliments en mal estat. Aquestes eren perilloses per als nens petits ja que als que no eren tant vigilats podien consumir coses que els hi podien provocar aquestes malalties.
- Febres tifoides i malària: eren comunes a l'època d'estiu, la gent patia febre i altres deliris. Pel Mediterrani, la malària era un problema molt comú.
- Lepra: el lepra era de les menys comunes en aquella època però era molt temuda perquè desfigurava el cos i era molt contagiosa.
- Malalties de la pell: com poden ser l'escorbut, les infeccions per fongs o les infeccions de picades d'insectes.
Els metges i les cures
A Grècia, un dels metges més famosos va ser Hipòcrates, que va recollir uns 60 escrits coneguts com Corpus Hippocraticum, on es parla de diagnòstic, pronòstic i tractaments. Ells feien servir remeis naturals com herbes, bans, dejunis o sangries per curar.
A Roma un metge conegut era Galè, tot i que era grec va treballar a Roma i va ser influent durant segles. Va estudiar l'anatomia disseccionant animals i va escriure llibres sobre medicina, molts dels quals es van utilitzar fins a l'edat mitjana.
Els metges tenien avantatges ja que podien treballar en cases particulars, en temples dedicats a Asclepi (el déu de la medicina), o als primers "hospitals" militars, que evidentment servien per curar als soldats ferits.
Tipus de tractaments
- Herbes medicinals: l'all, la menta, la camamilla o l'alfàbrega s'utilitzaven per tractar diferents malalties. Fet que sorprèn ja que aquestes són infusions que utilitzem avui en dia.
- Massatges i banys: especialment als termes romans, els banys calents ajudaven a relaxar i tractar dolors.
- Trepanacions: tractament extrem, feien forats al crani per alleujar mals de cap o mals espirituals.
- Sangries: es feia perquè es creia que treure sang ajudava a recuperar l'equilibri dels tumors.
Les dones i la medicina
Tot i que la majoria de metges a Grècia i Roma eren homes, també hi havien dones dedicades a la medicina. Algunes eren herbolàries, llevadores o guaridores que coneixien molt bé les plantes medicinals i els tractaments domèstics. En casos específics, aquestes dones gaudien d'una gran reputació entre la població, tot i que no sempre eren reconegudes oficialment.
L'impacte de les epidèmies
Van haver-hi grans epidèmies que van afectar moltes ciutats, com per exemple la pesta d'Atenes (430 aC) durant la Guerra del Peloponès, que va matar milers de persones, entre elles el famós Pèricles. Roma també va patir diverses plagues com la d'Antoní (165 dC), que podria haver estat verola o xarampió.
Aquestes epidèmies tenien conseqüències no només en la salut, sinó en la política, economia i estabilitat social de les ciutats afectades
Creences religioses i rituals de curació
Els malalts, moltes vegades, visitaven temples dedicats a Asclepi per demanar curació amb rituals, com els somnis curatius (incubatio), on el malalt dormia dins el temple esperant rebre una visió o missatge diví que el guiés cap a la curació. També es feien ofrenes, rituals de purificació i fins i tot sacrificis.
Conclusió
Malgrat les limitacions científiques i del coneixement mèdic, els grecs i romans van establir les bases de la medicina moderna. Van passar d'una visió màgica de la malaltia a una de més racional, i van crear espais, instruments i teories que encara avui influeixen en la medicina. Sense ells, el progrés sanitari hauria estat molt més lent. Les seves aportacions ens han deixat una empremta eterna en la nostra manera d'entendre la salut i la malaltia.
Arnau Torrents
1r Batx
Comentaris