L'ALFABET GREC I LA SEVA INFLUÈNCIA

L'alfabet grec és un dels sistemes d'escriptura més antics i importants de la història d'Occident. Va sorgir fa més de 2.800 anys i ha estat fonamental per al desenvolupament de la cultura, la ciència i la llengua occidentals. No només va servir per fixar per escrit les obres clàssiques de la literatura grega, com les d'Homer, Sòfocles o Plató, sinó que també va esdevenir un model fonamental per als altres alfabets.

Alfabet grec

• Origen

Va aparèixer cap al segle VIII aC i és el primer alfabet conegut que inclou signes per representar vocals. Aquesta innovació va suposar un gran avenç respecte als sistemes d'escriptura interiors com el fenici, del que prové directament.

Els grecs van adoptar l'alfabet fenici i el van adaptar a les seves lingüístiques. Mentre que el fenici era un "abjad" (un sistema en que només es representen les consonants), els grecs van assignar valors vocàlics a algunes lletres que en fenici no representaven sons útils per a la seva llengua. Això va permetre una representació escrita molt més precisa i accessible de la llengua parlada.

• La seva evolució

Inicialment, hi havia diverses variants de l'alfabet grec segons la regió: l'alfabet jònic, dòric, eòlic, entre d'altres. No va ser fins a 403 aC que Atenes va adoptar oficialment l'alfabet jònic, que amb el temps es va convertir en l'estàndard.

L'alfabet grec antic constava de 24 lletres, que encara avui es mantenen. Aquestes lletres es dividien en vocals (alfa, èpsilon, eta, iota, òmicron, ípsilon, omega) i consonants (beta, gamma, delta, zeta, theta, kappa, lambda, mi, ni, xi, pi, rho, sigma , tau, phi, csi, psi). Les lletres gregues també tenien valors numèrics, un sistema conegut com a enumeració ètica o jònica.

A l'edat mitjana es van introduir canvis gràfics i es van afegir signes diacrítics (accents, esperits), però la essència de l'alfabet es va conservar.

• Característiques

1. Lletres distintives: L'alfabet grec té moltes lletres que són fàcilment recognoscibles, com alfa, beta, gamma i omega.
2. Majúscules i minúscules: Com el llatí, el grec té formes majúscules i minúscules. Les formes minúscules es van desenvolupar amb l'ús de la cursiva  manuscrits.
3. Pronunciació: Al llarg dels segles, la pronunciació del grec ha canviat significativament. El grec es pronuncia de manera diferent al grec modern.

• La seva influència

-En altres alfabets:

Va influir directament en la creació de l'alfabet llatí, que es el que fem servir actualment per escriure la majoria de llengües europees. També va ser la base de l'alfabet ciríl·lic, emprat en llengües com el rus, el búlgar o el serbi.

número Π en matemàtiques

-En la ciència i les matemàtiques

Molts símbols d'aquest apartat, pertanyen al grec, com:

Π: per representar la relació entre el perímetre i el diàmetre d'un cercle.

Σ: per indicar sumatoris.

Δ: per denotar canvis o diferències.

Λ, Θ... entre molts altres.

• L'ús del alfabet grec en la música i el teatre

A l’antiga Grècia, l’alfabet grec no només servia per escriure, sinó que també era molt important en la música i el teatre. Els grecs van ser grans creadors de poesies, cançons i obres teatrals, i per això necessitaven un sistema per escriure els seus textos i deixar-los guardats per a que altres persones els poguessin llegir i interpretar. 

• El símbol d'alfa i omega

A l’alfabet grec, l’alfa és la primera lletra i l’omega és l’última. Per això, aquests dos símbols s’utilitzen sovint per representar el principi i la fi de alguna cosa. Aquesta idea va ser molt important en la cultura grega i també en la religió cristiana, on l’alfa i l’omega simbolitzen Déu com a principi i final de tot. És un símbol que apareix en textos religiosos, obres d’art i en diverses tradicions. A més, aquestes lletres representen que tot està complet, des de l’inici fins al final, i és una manera molt poderosa d’expressar la totalitat d’alguna cosa.

Gràcies a l’alfabet, els grecs van poder escriure obres que han arribat fins als nostres dies, com les d’Homer, Sòfocles, Plató o Aristòtil. L’alfabet va permetre conservar i transmetre idees sobre filosofia, ciència, història i art. Sense un sistema d’escriptura com l’alfabet, tot aquest coneixement s’hauria perdut. L’alfabet va ser, per tant, una eina clau per al naixement i l’expansió de la cultura grega, i posteriorment, de la cultura romana.

A diferència d’altres sistemes d’escriptura antics, com els jeroglífics egipcis o l’escriptura cuneïforme de Mesopotàmia, l’alfabet permet representar tots els sons d’una llengua amb un nombre reduït de lletres. Això fa que sigui més fàcil d’aprendre, d’ensenyar i de fer servir en la vida quotidiana.

Fins i tot en l’era digital, l’alfabet continua sent fonamental. Tots els teclats, ordinadors, mòbils i aplicacions fan servir lletres basades en l’alfabet llatí. A més, en el món de la programació, els codis i llenguatges informàtics es basen en caràcters alfabètics. Això vol dir que l’alfabet segueix essent una eina clau en la comunicació i en el desenvolupament de la tecnologia actual.

teclat grec digital

A continuació, us deixo un vídeo el qual explica les 24 lletres de l'alfabet en majúscula i minúscula i una petita explicació.

Maria Cruz

1r Batx