LA DEMOCRÀCIA A ATENES

La democràcia a Atenes és un dels èxits més destacats de l'antiga Grècia i un model polític que va assentar les bases de moltes democràcies modernes. Aquest tipus de política es va fer servir a Atenes durant el s. V aC sota el lideratge de figures com Soló, Clístenes i Pèricles.

Abans de la democràcia, Atenes estava governada per un sistema aristocràtic controlat per l'eupàtrida (noblesa terratinent). Les tensions socials van sorgir degut a la desigualtat econòmica, la concentració de terres i els deutes que obligaven a molts camperols a l'esclavitud.

Soló, el 594 aC va introduir reformes que van abolir l'esclavitud per deutes, van redistribuir terres i van establir drets bàsics pels ciutadans pobres. Tot i això, no va aconseguir crear una democràcia plena.

Per la seva part, Clístenes, el 508 aC, va aconseguir ser a dia d'avui considerat el pare de la democràcia. Va dividir Atenes en demos (districtes locals) i va crear un sistema basat en la participació directa dels ciutadans a la política.

El model democràtic d'Atenes era una democràcia directa, on els ciutadans participaven personalment en la presa de decisions, a diferència que a les democràcies d'avui dia.

Personificació del Demo coronat per la democràcia

Dins aquesta democràcia hi havia diferents personatges principals.

Per una part estava la ciutadania, la qual era conformada només pels homes lliures nascuts a Atenes majors de divuit anys i amb pares atenesos, els quals representaven una minoria de la població total. Les dones, esclaus i estrangers no podien ser-hi part.

D'altra banda, hi havia els òrgans principals, que eren l'Ekklesía (assemblea), que era el cor de la democràcia i hi participaven tots els ciutadans amb dret a vot, el consell dels Cinc-cents, que estava format per 500 ciutadans seleccionats per sorteig i que preparava els temes que serien discutits a l'assemblea, els Magistrats, que eren els responsables d'executar les decisions de l'assemblea i de dirigir el govern i el Tribunal Popular (Heliea), que s'encarregava de jutjar casos legals i de controlar possibles abusos de poder.

A la democràcia atenesa hi havia 3 principis clau; la Isonomia, que era la igualtat de tots els ciutadans davant la llei, la Isocràcia, que era la igualtat en el dret a governar i la Isegoria, que era la igualtat en el dret a parlar a l'assemblea.


Núria Marimon
1r Batx

Comentaris

Esta molt be com expliques l’origen de la democràcia a Atenes. No sabia que només una petita part de la població podia participar-hi. És fort pensar que una democràcia tan famosa deixava fora dones, esclaus i estrangers. Tot i així, les bases que van posar encara són molt importants avui dia. Bon treball Núria!
Janat El Louah ha dit…
Molt bona entrada Núria! M'ha semblat molt complet tot el que expliques sobre el funcionament de la democràcia atenesa. M'agrada com has destacat figures com Clístenes i Pèricles, i com deixes clar que no tothom podia participar en aquesta democràcia, tot i que fos tan innovadora pel seu temps.
Andrea Farre ha dit…
Mol bona entrada Núria, m’ha sorprès que a la democràcia d’Atenes només votaven els homes nascuts allà. També m’ha semblat molt interessant que triessin algunes persones per sorteig per ajudar a governar.
Judit Muñoz ha dit…
Molt bona entrada Núria, és interessant veure quin va ser l'origen de la democràcia a Atenes. Saber com era aquest sistema electoral en els seus principis ens serveix per veure com hem evolucionat com a societat, tot i que les idees bàsiques sobre la democràcia segueixen sent les mateixes.
Bruna Safont ha dit…
Bona entrada! Tot i que l'antiga democràcia fos la base de l'actual, la democràcia actual és molt diferent de com era antigament, ja que actualment no es voten les lleis ni normes sinó que es vota a un grup que representa a la població i aquest és el que decideix per a la població, per tant, no tenim una democràcia com s'entén, sinó un sistema partidista. Ja que la població no decideix ni tria directament el que volen.

Entrades populars d'aquest blog

L'ESCRIPTURA GREGA

LES CASES ROMANES

LA SOCIETAT ROMANA