LA DONA A L'ANTIGA ROMA
La figura de la dona en l'antiga roma és un tema que, fins avui en dia, continua envoltat de contraposicions. La informació escrita que ens ha arribat sobre emperadrius i dones de l'aristocràcia, encara que és limitada, que la més rellevant. No obstant això, gairebé no es té consciència de les dones de les classes socials més desfavorides.
ELS DRETS DE LES DONES ROMANES
El sexe d'una persona era un element clau que definia l'organització de la societat. Pel sol fet de ser dones, aquestes no tenien cap dret propi, i estaven sotmeses a la tutela del pare o del marit, de la mateixa manera que els fills. No totes les dones tenien condició de ciutadanes; algunes eren llatines, peregrines o provinents de les províncies, tal com passava també amb els homes.
Les dones esclaves disposaven dels mateixos drets que els homes esclaus. Tant si havien estat capturades durant la guerra i esclavitzades, com si eren d'illes d'esclaves o havien estat condemnades a aquesta condició, la seva situació era la mateixa. Cal destacar que entre els esclaus no era possible formalitzar matrimonis legals.
Les dones ciutadanes nascudes d'un iustum matrimmonium tenien un rol clarament determinat dins de la família i l'àmbit de les herències. Això feia que no participessin habitualment en activitats comercials, negocis o altres àmbits fora de la llar. Per exemple, les dones no podien votar, presentar-se a eleccions, formar part de tribunals populars ni actuar com a jutgesses en cap procés judicial. A més, era impensable que poguessin prestar testimoni en judicis o accedir a la protecció del tribunal dels plebeus.
Pel que fa al patrimoni, una dona podia tenir-ne, utilitzar-lo i disposar-ne, ja fos en vida i per testament. Tot i això, estaven sotmeses a la tutela mulierum, una forma de tutela que va perdurar fins al regnat d'Octavi August.
Deixant una mica de banda l'àmbit legal i patrimonial, les dones tampoc podien exercir el paper de curadores ni liderar rituals religiosos dedicats a divinitats masculines. Excepte en el cas de les verges vestals, encarregades de custodiar els temples.
És important destacar que, tot i que avui ens pugui semblar que els drets de les dones eren injustos, inexistents i profundament masclistes, cal situar-nos en el context històric de l'època. El concepte de masclisme no existia en aquell moment, per la qual cosa no es pot afirmar que actuessin amb la intenció de ser masclistes. Es comportaven d'aquella manera perquè, en aquell temps, no hi havia una altra manera d'entendre ni d'organitzar la societat.
LES DONES MÉS IMPORTANTS DE L'ANTIGA ROMA
Lívia Drusa
Va ser una figura clau durant l'època imperial de Roma, tot i que la seva influència sovint es va exercir des de l'ombra. Era filla d'un senador que es va suïcidar després de la batalla de Filipos, Lívia es va casar amb Octavià, el futur emperador August, aportant dos fills del seu matrimoni anterior: Tiberi, que seria emperador, i Drus, pare de l'emperador Claudi. Durant el regnat d'August, Lívia es va presentar com l'exemple ideal de matrona romana, encarant les virtuts femenines que es volien promoure entre les aristòcrates.
No obstant això, la seva imatge està marcada per la controvèrsia. Historiadors posteriors, com Tàcit i Suetoni, la van descriure com una dona manipuladora i ambiciosa. Segons ells, Lívia hauria fet tot el possible per garantir que el seu fill Tiberi fos l'hereu al tron, fins i tot eliminant membres de la seva pròpia família. Malgrat això, August sempre va confiar plenament en ella, cosa que ha portat alguns a pensar que va ser influenciat o manipulat per la seva esposa.
Després de mort d'August, quan Tiberi va assumir el tron, Lívia va intentar continuar exèrcit poder, però el seu fill la va apartar de qualsevol influència política.
Cornèlia
Cornèlia, filla d'Escipió l'Àfrica va néixer sota el pes d'un cognom que generava tan admiració com controvèrsia a Roma. Va ser promesa molt jove a Tiberi Semproni Grac, un home de família noble amb grans perspectives de futur. Malgrat diversos fills, només tres van arribar a l'edat adulta: Tiberi, Gai i Semprònia. Després de quedar vídua, Cornèlia va rebutjar totes les propostes de matrimoni, incloent-hi la d'un rei d'Egipte, per dedicar-se plenament a la criança dels seus fills Semprònia es va casar amb Escipió Emilià, però aquest matrimoni no va ser feliç i no va tenir descendència.
Cornèlia va tenir un paper destacat en les vides dels seus fills, especialment en les carreres polítiques dels seus dos fills mascles. Tiberi va impulsar una reforma agrària per redistribuir terres als plebeus, però va ser assassinat per l'aristocràcia per aturar els seus plans. Gai, seguint els passos del seu germà, va promoure reformes encara més ambicioses, però el Senat va ordenar la seva mort i la dels seus seguidors. Tot i que no hi ha consens sobre si Cornèlia donava suport o no les reformes dels seus fills, se sap que estava decidida a assegurar-se que assolissin la glòria que corresponia el seu cognom.
Després de la tràgica mort dels seus fills, Cornèlia es va apartar de la vida pública, tot i que es va especular que podria haver estat involucrada en l'assassinat del seu gendre Escipió Emiliano, qui havia donat suport a la repressió contra Gai. A la seva mort, Roma va erigir una estàtua en honor a Cornèlia, un reconeixement poc habitual per a les dones romanes, per commemorar la seva virtut i el seu llegat.
HIPÀTIA
Hipàtia d'Alexandria va ser una dona excepcional que a viure en un moment de grans canvis, just abans de l'inici de l'Edat Mitjana. Filla de l'astrònom Teó, va esdevenir líder de l'Escola Neoplatònica d'Alexandria i va destacar en àrees com l'astronomia, les matemàtiques i la creació d'instruments per estudiar astres. Va viatjar per ampliar els seus coneixements i va ser mestra de generacions de pensadors, tant cristians com pagans.
Quan el patriarca Ciril va arribar al poder, va iniciar una campanya contra jueus i pagans, i enfrontant-se al perfecte Orestes, defensor de la llibertat religiosa. Com a venjança, els seguidors de Ciril van assassinar Hipàtia de manera brutal, arrossegant-la fins a un temple convertit en església, on va ser morta de forma cruel.
La seva mort va provocar una gran indignació a tot l'imperi, fins i tot entre els cristians. Amb el temps, Hipàtia va ser venerada com a símbol de la ciència i la llibertat de pensament, i la seva figura ha quedat envoltada de llegendes i mites.
Ona Coll
1r batx
Comentaris