LES GUERRES MÈDIQUES: GRÈCIA CONTRA PÈRSIA

Escrita per -

Les guerres mèdiques van ser un dels esdeveniments més impactants del segle IV. Van durar des de el 499 fins al 449 a.C. Van ser una sèrie de conflictes entre les ciutats-estat de Grècia i l'Imperi persa. Aquests enfrontaments van marcar un punt d'inflexió en la historia de la civilització occidental. Ho he fet d'aquest tema ja que m'ha impactat molt quan ho he llegit.

1. CONTEXT HISTÒRIC

Sota el comandament de Ciro el Gran i Dario I, Pèrsia es va convertir en l'imperi més extens del món, abastant des de Egipte fins la Índia. Per part de Grècia, les seves ciutats-estats com Atenes i Esparta, estaven políticament dividides, encara que compartien de tot.

2. PRIMERA GUERRA MÈDICA (490 a.C)

En aquesta primera guerra mèdica, Pèrsia va organitzar una expedició per sotmetre a Grècia. Primer van atacar Eretria, la van derrotar en 6 dies. Això, va detonar la Batalla de Marató, que es va disputar allà mateix, a 40 kilòmetres de Atenes. Els perses van arribar amb un exèrcit de 25.000 soldats. I els grecs, amb uns 10.000 i 1.000 aliats de Platea.
Els perses van avançar i els grecs els van atacar ràpidament. En aquesta batalla, els grecs van guanyar de molt als perses.
Aquesta batalla va impactar bastant en aquesta primera guerra mèdica ja que els grecs van demostrar que podien guanyar els perses.

                                   Les guerres mèdiques

3. SEGONA GUERRA MÈDICA (480-479 a.C)

Rere la derrota dels perses, Jerjes I va pujar al tron i va planejar una invasió massiva per sotmetre tota Grècia. Durant mols anys, es va preparar un exèrcit gegantesc. 
L'aliança grega va ser una coalició liderada per Esparta (a la terra) i Atenes (al mar). Però moltes polis del nord de Grècia es van rendir als perses i va complicar molt la defensa.
Va haver-hi la Batalla de las Termòpiles on va ser un congost estret que connectava Grècia amb Tessàlia. El rei espartà Leonidas va liderar una força de 7.000 grecs. Efialtes va revelar als perses un camí per rodejar les forces gregues. Leonidas, va ordenar la retirada dels seus aliats i va lluitar la mort amb els seus homes.
Van haver-hi 2 batalles més com la de Salamina i la de Platea. Les 2 van acabar amb victòria grega i derrota dels perses. 

4. CONSEQÜÈNCIES DE LES GUERRES MÈDIQUES

- La victòria de Grècia contra Pèrsia va donar un sentit d'identitat comú entre les ciutats gregues, malgrat les seves rivalitats.
- Atenes va pujar com una potència hegemònica, liderant la Liga de Delos. 
- Encara que Pèrsia va seguir sent un imperi poderós, la seva derrota contra els grecs va marcar el límit de l'expansió fins l'oest.

En aquest vídeo es pot veure resumit les guerres mèdiques: Grècia contra Pèrsia. 

Les 2 guerres van deixar un llegat que va transcendir del que és militar, consolidant a Grècia com un fort país.

Sergio Mansergas
1r Batx

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'ESCRIPTURA GREGA

Escrita per -
Imatge
L'alfabet grec , és un alfabet que conté 24 lletres. La seva pronúncia va ser aplicada al s. XVI, p er l'humanista Erasme de Rotterdam. L'alfabet grec prové del alfabet fenici, i cal saber que a partir de l'alfabet grec es va poder dur a terme l'elaboració de l'alfabet llati i ciríl·lic.   Podem observar, a les lletres minúscules (que van ser afe gides a l'alfabet posteriorment) que hi ha alguns símbols que s'utilitzen a la ciència matemàtic a per definir o donar-li forma a alguns conceptes matemàtics, com ara la lletra alfa, beta, el nombre pi, etc. Cal saber, que les últimes cinc lletres de l'alfabet grec (ípsilon, fi, khi, psi i omega), les van afegir els grecs al final de la llista, anys després de l 'escriptura de l'alfabet . ELS ACCENTS EN GREC Primer de tot, cal saber que al grec, els accents no es posen a les paraules per a indicar la intensitat de la vocal, sinó per saber l'entonació i l'alçada de l...
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat...
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu...
Més informació