EL VIATGE D'ORFEU A L'HADES

Escrita per -
 El mite d'orfeu i Eurídice és un dels més coneguts i emocionants de la mitologia grega. Parla sobre l'amor, la pèrdua i l'esperança, però també sobre els límits dels humans davant el destí i els déus. Aquesta història ha inspirat poetes, músics i artistes durant segles, i continua sent un relat poderós i trist.

Pfreu era fill de la mua Cal·líope i d'un rei traçi. Se'l considerava el millor músic del món antic: tocava la lira amb tanta bellesa que podia fer que els arbres es moguessin i els animals s'aturessin a escoltar. La seva música era màgica, capaç de calmar el dolor, encisar els éssers més salvatges i fins i tot commoure els déus.

Ofreu es va enamorar perdudament d'Eurídice, una nimfa del bosc. Però poc després de casar-se. ella va morir enverinada per la mossegada d'una serp mentre fugia d'un home que la perseguia. Trecat pel dolor, Orfeu va decidir fer una cosa mai vista abans: baixar al món dels morts. l'Hades, per recuperar-la

Amb la seva lira, va travessar els perills del món subterrani: va calmar el terrible Cèrber, el gos de tres caps, va emocionar les ànimes dels condemnats i va fer plorar a Persèfone. Davant tanta bellesa, Hades va acceptar deixar ana Eurídice, però una única condició: Pfreu havia de caminar davant seu i no girar-se a mirar-la fins que haguessin sortit completament del regne dels morts.

Ofreu va acceptar i va comnçar el camí cap a la llum. Però just quan ja estaven a punt de sortir, el dubte i la por el van vèncer. Es va girar per mirarla... i en aquell mateix instant, Eurídice va desaparèixer, arrosegadade nou a les ombres per sempre. Ofreu havia trencat la promesa i va perdre l'oportunitat de tornar a veure a la seva estimada.

Després d'això, Ofreu no va voler estimar a ningú més. Va viure sol. cantant melodies tristes, fins que va morir en mans de les Mènades, seguidpres del déu Dionís. Després de la seva mort, els déus van posar la seva lira al cel com a constel·lació, en record de la seva música i del seu amor impossible. 

Aquest mite ens mostra que fins i tot quan tenim talent, força o suport diví, les emocions humanes com el dubte i la impaciència poden ser fatals. També ens parla d'un amor tan gran que travessa la vida i la mort, però que no sempre aconsegueix vèncer el destí.

Frederic Leighton, Orfeu e Eurídice (1864)


Aya El Kelai

1r Bat 

Comentaris

Jana Bosch ha dit…
Bona entrada! Justament al final ell mor perquè les Menades volien que toqués música per a elles, però ell no volia i llavors van matar-lo. On justament la seva mare també va ser influenciada pel déu Dionís i va participar en la mort del seu propi fill.
30 d’abril del 2025, a les 17:51
Pau Mendez ha dit…
Molt bona entrada Aya!! M’ha agradat com expliques el mite d’Orfeu i Eurídice especialment el conflicte entre l’amor i el destí. La descripció del poder de la seva música és genial. Bona feina!!
7 de maig del 2025, a les 12:58
Ona Coll ha dit…
Bona entrada Aya. Has transmès molt be la tristes i la bellesa del mite d'Orfeu i Eurídice. M'ha agradat molt com has destacat el poder de la música i la importancia de les emocions humanes. El final és molt impactant i fa reflexionar sobre com, de vegades, els sentiments poden ser mes forts que a raó.
14 de maig del 2025, a les 18:35
Martina Pareras ha dit…
Bona entrada Aya! És un mite molt interessant que ens vol fer reflexionar sobre la importància de la paciència. A més, es diu que la lira d'Orfeu va ser fabricada per Hermes a partir d'una closca de tortuga, i posteriorment li va regalar a Apol·lo.
15 de maig del 2025, a les 15:26
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'ESCRIPTURA GREGA

Escrita per -
Imatge
L'alfabet grec , és un alfabet que conté 24 lletres. La seva pronúncia va ser aplicada al s. XVI, p er l'humanista Erasme de Rotterdam. L'alfabet grec prové del alfabet fenici, i cal saber que a partir de l'alfabet grec es va poder dur a terme l'elaboració de l'alfabet llati i ciríl·lic.   Podem observar, a les lletres minúscules (que van ser afe gides a l'alfabet posteriorment) que hi ha alguns símbols que s'utilitzen a la ciència matemàtic a per definir o donar-li forma a alguns conceptes matemàtics, com ara la lletra alfa, beta, el nombre pi, etc. Cal saber, que les últimes cinc lletres de l'alfabet grec (ípsilon, fi, khi, psi i omega), les van afegir els grecs al final de la llista, anys després de l 'escriptura de l'alfabet . ELS ACCENTS EN GREC Primer de tot, cal saber que al grec, els accents no es posen a les paraules per a indicar la intensitat de la vocal, sinó per saber l'entonació i l'alçada de l...
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat...
Més informació

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deur...
Més informació