ELS PITJORS 10 EMPERADORS MÉS TIRANS DE ROMA
L'imperi romà va ser una de les civilitzacions més influents de la història, però també va patir la tirania i els abusos de nombrosos emperadors. Es diu que existeix una llista (l'existència i veracitat de la qual és qüestionada) dels Trenta Tirans que van assolar l'imperi al llarg dels anys. Com que parlar dels trenta seria massa extens, he fet una selecció dels 10 pitjors emperadors que van governar amb mà de ferro l'imperi romà i van sembrar el terror entre els seus súbdits.
1. Neró (54-68 dC)
Neró és potser el més famós dels emperadors tirans d'aquesta llista. Conegut per la seva crueltat i extravagància, es diu que va tocar la lira mentre Roma cremava junt a molts dels seus habitants. Va ordenar execucions massives, inclosa la seva pròpia mare Agripina i seva primera esposa Octàvia. També va construir un fabulós palau, la Domus Aurea, amb fons públics després del incendi de la ciutat. És recordat també per la persecució dels cristians, caçats per ser utilitzats com a caps de turc per justificar l'incendi i així exculpar-se a ells.
2. Calígula (37-41 dC)
Calígula és sinònim de bogeria i despotisme. El seu regnat va començar amb popularitat, però aviat va demostrar una crueltat extrema. Va decidir auto proclamar-se déu i va obligar als senadors a adorar-lo. Entre les seves moltes excentricitats, destaca el fet d'haver intentat nomenar al seu cavall, Incitatus, com a cònsol. Va malgastar les riqueses de l'imperi en festes extravagants i espectacles grotescos. Finalment, va ser assassinat pels seus propis guàrdies pretorianes.
3. Còmode (180-192 dC)
Fascinat amb ell mateix com a gladiador, Còmode també va gastar fortunes en espectacles, posant en perill la ciutat de Roma per les seves excentricitats. Es va veure a sí mateix com a la reencarnació d'Hèrcules i sovint participava en combats a l'arena, en els quals humiliava els gladiadors professionals. La seva negligència en l'administració i la corrupció van ser les principals causes que van portar a l'imperi al seu final. El de Còmode va arribar més tard, estrangulat a mans d'un dels seus súbdits, membre d'un complot organitzat per els seus enemics per tal de matar-lo.
4. Domicià (81-96 dC)
Domicià va governar amb mà de ferro i va instaurar un règim de terror contra els seus enemics polítics. Va utilitzar espies i informadors per detectar conspiracions, realitzant purgues freqüents. També va perseguir amb severitat els filòsofs i cristians. Malgrat les seves polítiques opressores, va dur a terme algunes reformes econòmiques i administratives. Finalment, va ser assassinat en una conspiració organitzada pel Senat i membres de la seva pròpia cort.
5. Caracal·la (198-217 dC)
Caracal·la va començar oferint promeses de prosperitat, però igual que els altre va esdevenir un tirà despietat. És conegut per ordenar la massacre d'Alexandria després d'un insult percebut. Va concedir la ciutadania romana a tots els habitants lliures de l'imperi amb l'Edicte de Caracal·la, però principalment per augmentar els impostos. El seu règim es va caracteritzar per la repressió brutal. Al igual que l'anterior, Caracal·la va ser assassinat, però aquest cop a mans dels seus propis soldats durant una campanya militar.
6. Eliogàbal (218-222 dC)
Aquest jove emperador és famós per les seves excentricitats religioses i festes luxurioses. Va introduir el culte del déu sol, Elagàbal, i va intentar imposar-lo com la religió principal de Roma. Les seves excentricitats incloïen també casaments públics amb homes i dones, així com banquets i espectacles decadents. Va alinear tant la noblesa com l'exèrcit, fet que va portar a la seva caiguda violenta. Finalment, va ser assassinat juntament amb la seva mare.
7. Maximià (286-305 dC)
Maximià va ser conegut per la seva brutalitat a l'hora de mantenir el poder. Va perseguir els cristians i va aplicar polítiques repressores que van fer que molts l'odiessin. Tot i això, va ser un dels responsables de mantenir l'estabilitat durant un període de crisi. La seva abdicació forçada i posterior intent de recuperar el poder van culminar amb la seva execució.
Aquest emperador va governar amb mà dura i va desestabilitzar l'economia amb impostos abusius. Va ser el primer emperador d'origen humil i militar, però la seva brutalitat contra les províncies el van fer impopular. Va lluitar constantment contra revoltes internes i invasions, però finalment va ser assassinat pels seus propis soldats després d'una sèrie de derrotes militars.
Valerià va patir una humiliació històrica quan va ser capturat pels perses, convertint-se en el primer emperador romà fet presoner. Durant el seu regnat, les persecucions contra els cristians es van intensificar, i la seva incompetència militar va debilitar l'imperi. Es diu que va morir en captivitat, sent utilitzat com a escambell pel rei persa Sapor I.
Comentaris