I... PARLANT DEL REI DE ROMA

Escrita per -

Aquesta expressió,parlant del rei de Roma, és una expressió que es fa servir molt sovint avui en dia. Aquesta s'utilitza quan s'està parlant d'una persona i, de sobte, aquesta apareix. Aquesta expressió és molt comuna d'escoltar, però sobretot en la seva forma abreujada hablando del rei de Roma.

ORIGEN HISTÒRIC

L'expressió hablando del rey de Roma, por la puerta asoma té origen en un episodi on els papes es van traslladar a la ciutat francesa d'Avinyó durant el segle XIV. En aquells moments el papa no passava per el seu millor moment parlant de popularitat, degut en part al gran poder que acumulava. Per això al cap de l'Església romana se'l va anomenar roí de Roma, la paraula  roí  es referia al papa ja que la ciutat mai va tenir rei. Finalment la paraula  roí  va passar a significar la paraula rei.

                                                  Papa Climent V

VARIACIONS 

Aquesta expressió varia segons el seu país i el significat segons l'idioma. A Espanya la podem trobar com Hablando del rei de roma, por la puerta asoma. Mentrestant, en el portuguès la trobem com a Falando do diabo, aparece o rabo (parlant del diable, apareix la cua). O en anglès, que el trobem com a Speak of the devil and he shall appear (parlar del diable, i es manifesta).

PER QUÈ EN ALTRES CULTURES APAREIX EL DIABLE?

La diferència d'aquestes expressions depèn del context històric cultural de cadascuna. A Espanya aquesta expressió prové del conflicte amb el papa de Roma. En canvi, en altres cultures s'anomenen el diable o el llop es fan servir com a símbols universals per representar l'aparició inesperada de qui s'està parlant.


Obra representant el dimoni traient al cap, fent referencia a la mítica frase


Juan M. Jimenez
1r Batx 

Comentaris

Judit Muñoz ha dit…
Molt bona entrada Juan! És interessant veure com es menciona a Roma en les nostres dites populars, demostrant la importancia cultural que el món clàssic encara té. Un altre exemple podria ser "Tots els camins porten a Roma".
30 d’abril del 2025, a les 12:57
Aya El Kelai ha dit…
Comentari personal:

M'ha semblat molt interessant descobrir l’origen d’aquesta expressió, perquè sempre la vaig sentir sense entendre bé per què es deia així. És curiós com una referència al papa de Roma va acabar sent una manera d’anomenar l’aparició inesperada de qualsevol persona. A més, veure com altres cultures utilitzen símbols diferents, com el diable, m’ha fet pensar en com les expressions poden canviar segons el context històric i cultural, però sempre transmetent una idea similar.
30 d’abril del 2025, a les 13:25
Gerard Planas ha dit…
Molt original l'idea! mai m'havia posat a pensar exactament d'on venia i no m'esperava que estigues relacionada amb el papa i el conflicte del papat d'Avinyó. Tampoc sabia que en altres cultures el personatge canvia per un dimoni. M’ha agradat molt descobrir tot això, realment és més profund del que sembla a primera vista!
30 d’abril del 2025, a les 17:44
Pau Mendez ha dit…
Molt bon treball, Juan!! M’ha agradat molt com expliques l’origen històric de l’expressió i com compares les diferents versions segons la cultura. Bona entrada!
7 de maig del 2025, a les 13:01
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'ESCRIPTURA GREGA

Escrita per -
Imatge
L'alfabet grec , és un alfabet que conté 24 lletres. La seva pronúncia va ser aplicada al s. XVI, p er l'humanista Erasme de Rotterdam. L'alfabet grec prové del alfabet fenici, i cal saber que a partir de l'alfabet grec es va poder dur a terme l'elaboració de l'alfabet llati i ciríl·lic.   Podem observar, a les lletres minúscules (que van ser afe gides a l'alfabet posteriorment) que hi ha alguns símbols que s'utilitzen a la ciència matemàtic a per definir o donar-li forma a alguns conceptes matemàtics, com ara la lletra alfa, beta, el nombre pi, etc. Cal saber, que les últimes cinc lletres de l'alfabet grec (ípsilon, fi, khi, psi i omega), les van afegir els grecs al final de la llista, anys després de l 'escriptura de l'alfabet . ELS ACCENTS EN GREC Primer de tot, cal saber que al grec, els accents no es posen a les paraules per a indicar la intensitat de la vocal, sinó per saber l'entonació i l'alçada de l...
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat...
Més informació

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deur...
Més informació