EL MITE D'ARIADNA I EL LABERINT DEL MINOTAURE

Escrita per -
Tot comença amb una historia una mica fosca. El rei Minos de Creta va rebre un toro blanc com a regal del déu Posidó, amb la condició que l'oferís com a sacrifici; Però Minos va desobeir, i això va enfurir Posidó, que va fer que Pasífae, esposa de Minos, s'enamorés del toro. D'aquesta unió va néixer el Minotaure, una criatura meitat home i meitat toro. Incapaç de matar-lo, Minos va ordenar al famós artesà Dèdal que construís un laberint tan complex que ningú pogués escapar-ne.

El tribut d'Atenes i la valentia de Teseu
Després d'una guerra amb Atenes, els atenesos van haver de pagar un tribut horrible: cada cert temps havien d'enviar set nois i set noies per ser sacrificats al Minotaure. En una d'aquestes ocasions, Teseu, fill del rei Egeu, es va oferir per anar-hi amb l'objectiu de matar el monstre i posar fi a aquesta atrocitat.

Adriana i el fil del laberint
A Creta, Teseu va conèixer Ariadna, la filla de Minos, que va quedar fascinada per la seva valentia i es va enamorar d'ell. Decidida a ajudar-lo, va demanar consell a Dèdal, que li va suggerir una idea genial: donar a Teseu un cabdell de fil. Amb aquest, podria desenrotllar-lo mentre s'endinsava al laberint i així trobar el camí de sortida després de matar a Minotaure.

"El mite d'Ariadna, Teseu i el Minotaure" per S.M.Dotti


L'enfrontament i la fugida
Teseu va aconseguir derrotar el Minotaure amb la seva força i astúcia. Després, seguint el fil d'Ariadna, va trobar el camí de tornada i va escapar del laberint amb la resta dels atenesos. Ariadna el va acompanyar en la fugida, però la seva història no acaba bé. Segons el mite, Teseu la va abandonar a l'illa de Naxos mentre dormia, encara que alguns diuen que ho va fer voluntat dels déus. Allà, Dionís, déu del vi, la va trobar i es va casar amb ella.

Un mite ple de simbolisme
Aquest relat té moltes interpretacions. El laberint pot simbolitzar els reptes i confusions de la vida. El fil d'Ariadna representa la saviesa o la guia que ens ajuda a superar els obstacles. Teseu i el Minotaure, d'altra banda, podrien ser una metàfora de la lluita entre civilització i la barbàrie, o entre el coratge i la por. 


Janat El Louah
1r Batx

Comentaris

Maria Cruz ha dit…
Molt interessant! A més, és important destacar com el mite d'Ariadna també ha tingut una gran influencia en la cultura i l'art al llarg dels segles.
25 d’abril del 2025, a les 11:56
Mariam El Lahioui ha dit…
Molt bona entrada Janat! M'ha agradat la detallada explicació del mite amb les idees principals i les seves interpretacions. A més a més, la narració és tan coherent que el text es trona fàcil d'entendre. M'ha sorprès el final tràgic del relat d'amor entre Teseu i Ariadna, demostrant que ell no corresponia als sentiments que sentia la noia.
Una de les millors representacions de la llegenda del Minotaure, és el quadre de "El Minotaure" realitzada per l'artístic George Frederick Watss, en el 1885. En aquesta pintura, es vol expressar la soledat del Minotaure, una criatura que no encaixa en cap part de la societat. Es mostra al Minotaure, en el seu profund aïllament, observant des del terrat del laberint, l'horitzó.
26 d’abril del 2025, a les 16:35
Alba Gabasa ha dit…
M’ha agradat molt com has explicat la història de Teseu i Ariadna. El símbol del fil és interessant, ja que ens ensenya com la guia i l'astúcia poden ajudar-nos a superar els obstacles. També és interessant veure com aquest mite ha estat important en la cultura i l’art.
30 d’abril del 2025, a les 12:58
Aya El Kelai ha dit…
És un mite molt interessant perquè combina elements de valentia, traïció i salvació. El fil d’Ariadna em sembla una metàfora molt potent, com una eina que ens pot ajudar a sortir de situacions complicades. Tot i que Teseu derrota el Minotaure, l’abandonament d’Ariadna em sembla molt trist, com si els herois tinguessin les seves pròpies contradiccions. Em fa pensar en com sovint, fins i tot quan superem els nostres obstacles, podem acabar sols en el camí.
30 d’abril del 2025, a les 13:24
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'ESCRIPTURA GREGA

Escrita per -
Imatge
L'alfabet grec , és un alfabet que conté 24 lletres. La seva pronúncia va ser aplicada al s. XVI, p er l'humanista Erasme de Rotterdam. L'alfabet grec prové del alfabet fenici, i cal saber que a partir de l'alfabet grec es va poder dur a terme l'elaboració de l'alfabet llati i ciríl·lic.   Podem observar, a les lletres minúscules (que van ser afe gides a l'alfabet posteriorment) que hi ha alguns símbols que s'utilitzen a la ciència matemàtic a per definir o donar-li forma a alguns conceptes matemàtics, com ara la lletra alfa, beta, el nombre pi, etc. Cal saber, que les últimes cinc lletres de l'alfabet grec (ípsilon, fi, khi, psi i omega), les van afegir els grecs al final de la llista, anys després de l 'escriptura de l'alfabet . ELS ACCENTS EN GREC Primer de tot, cal saber que al grec, els accents no es posen a les paraules per a indicar la intensitat de la vocal, sinó per saber l'entonació i l'alçada de l...
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat...
Més informació

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deur...
Més informació