LA POMA DE LA DISCÒRDIA
La poma de la discòrdia va ser un objecte que va tenir un pes enorme sobre la societat grecollatina, ja que aquesta va provocar un conflicte que va començar sent una petita disputa entre deesses però que va acabar convertint-se en un dels successos més d'estacats d'aquella època.
El gran Zeus estava enamorat d'una nereida anomenada Tetis. Com era costum en aquella època, va a anar a consultar a l'Oracle, i aquest li va dir que Tetis tindria un fill i que aquest seria el més poderós de tots els cavallers. Va dir que seria tan gran el seu poder que seria capaç d'eclipsar al seu pare. Zeus, temorós per la possibilitat de ser ell el pare d'aquest nen, decideix no només deixar de cortejar a Tetis, sinó que la va casar amb un dels més grans combatedors grecs, el gran Peleu, rei de Fitis.
Tot va començar amb el casament de Peleu, un magnífic heroi grec, i Tetis, la Deessa del Mar. Per celebrar les seves núpcies van convidar a tots els déus al banquet. A tots menys a Eris, la deessa de la Discòrdia, la qual molt molesta i en venjança per no haver sigut convidada al casament, decideix espatllar l'alegria de la festa enviant una poma d'or que duia a següent inscripció gravada: "Per a la més bella entre les deesses".
L'arribada de la poma va causar confusió principalment a tres deesses, Hera, Atenea i Afrodita, les quals van començar a discutir-se respecte a qui era de les tres la més bella. Al no aconseguir posar-se d'acord, li van demanar ajuda a Zeus. Però, honestament, ell no podia ser qui prengués aquesta decisió; Hera, la seva dóna, i Atenea i Afrodita les seves filles. Era una decisió veritablement complicada de prendre, així que va decidir que la solució més encertada era passar-li el mort a un altre persona. En aquest cas, a Hermes. Ell coincidia amb Zeus i tampoc volia adquirir la responsabilitat de decidir tal cosa, així que li va passar la paraula a un mortal, Paris, que per aquell llavors no era més que un simple pastor de cabres.
Les tres deesses, en veure que un simple mortal seria qui dictaminaria quina de les tres era la més bella, van pensar que la millor manera d'assegurar-se la victòria era subornant a Paris amb diferents tractes. Hera, deessa de l'Espai i del Matrimoni li va oferir el poder per governar sobre Àsia i Europa. Atenea, deessa de la Estratègia Militar va oferir-li habilitat militar i molta fama. I Afrodita, deessa de l'Amor i la Bellesa, va prometre-li que si ella era l'escollida li entregaria a Helena, la més bella dama del Egeu, des de sempre desitjada per tots els reis, prínceps i herois. Paris, cansat del pasturatge d'ovelles, sense dubtar-ho ni un instant, va escollir la oferta de Afrodita. La decisió de Paris despertà la ira de les altres dues deesses, les quals van jurar en silenci rancor etern.
Poc temps després, Paris, reconegut ja com a príncep, va embarcar rumb a Grècia. El seu destí final era Esparta, on residia Helena amb el seu marit Menelau, rei d'Esparta i germà del poderós Agamèmnon, rei de Micenes. Va hostejar-se a casa d'en Menelau i, quan aquet va partir per resoldre uns assumptes rutinaris de govern, va raptar a Helena. La fúria de Menelau va despertar i va donar inici un succés que ha passat a la història com una de les més terribles guerres. La Guerra de Troia.
Fragment de la cançó "Afrotida" de Pascu i Rodri
Miquel Mena Moreno
1r Batx
Comentaris
Aquesta història no només va servir com a origen de la Guerra de Troia, sinó que també va explorar temes com la vanitat, la rivalitat entre deesses i les conseqüències de les accions impulsives. A més, va inspirar obres d'art, poesia i drama al llarg dels segles, mostrant la seva influència duradora en la cultura occidental.
El mite de la poma de la discòrdia ens porta a un viatge fascinant per la mitologia grega. La seva capacitat per condensar la complexitat de la història en unes poques paraules és impressionant, i ens deixa reflexionant sobre el poder de les decisions a la narrativa èpica.
Molt bona feina!