L'ORIGEN DE LES MUSES

Escrita per -

El mite de l'origen de les Muses és una narració fascinant de la mitologia grega que explica com aquestes deesses van néixer i van ser associades amb l'art, la poesia i la ciència. Segons la llegenda, les Muses eren filles de Zeus, el rei dels déus de l'Olimp, i de Mnemòsine, la deessa de la memòria. 

El mite relata que Zeus va tenir una relació amb Mnemòsine durant nou nits consecutives al mont Olimp, i aquesta unió va donar lloc al naixement de les nou Muses. Durant aquest nou dies, cada una de les Muses van néixer successivament, i cada una d'elles va ser dotada amb una habilitat particular i única per inspirar i influir en diferents aspectes de l'expressió humana. 

Les Muses són les següents: 

1-Calíope: La musa de la poesia èpica i la poesia heroica. 

2-Clio: La musa de la història i la retòrica. 

3-Erato: La musa de la poesia amorosa i l'erotisme. 

4-Euterpe: La musa de la música, especialment de la música instrumental. 

5-Melpòmene: La musa de la tragèdia i del teatre. 

6-Polimnia: La musa de la poesia lírica i de la poesia sacra. 

7-Talia: La musa de la comèdia i de la festivitat. 

8-Terpsícore: La musa de la dansa i de l'art coral.

9-Urània: La musa de l'astronomia i de la ciència.

Sarcòfag de les Muses, Musee du Louvre, Paris (160 d.C.)

Les Muses eren venerades pels artistes, poetes i pensadors de l'antiga Grècia com a fonts d'inspiració i creativitat. Es creia que invocar-les podia atorgar habilitats especials i guia en la creació artística o o intel·lectual. La seva influència es va estendre més tard a través de la cultura occidental, i fins i tot avui en dia les Muses continuen sent símbols de creativitat i inspiració.

Marta Pratginestós

1r de batx

Comentaris

Maria Teresa Valls ha dit…
Molt interessant! Com a curiositat, saps que Plató considerava que hi havia una musa més? Doncs sí, va anomenar una desena musa referint-se a Safo de Lesbos, una poetessa coneguda principalment per la seva Oda a Afrodita.
22 d’abril del 2024, a les 11:50
Mercè Vila Valentì ha dit…
Quina entrada tan interessant Marta! En llegir-la no he pogut evitar no pensar en el fet que les dones o homes ens podem sentir identificats amb una d'aquestes musses, és a dir, que cada persona es pot emmirallar amb una d'aquestes filles de Zeus, gràcies a les característiques que posseïen! Jo sense dubte m'he identificat amb la Talia (la número set) que li agrada la comèdia i la festivitat.

Moltes gràcies per aquesta entrada tan interessant Marta! Fins a la pròxima.
22 d’abril del 2024, a les 13:03
Paula Soldado ha dit…
Molt bona entrada Marta! Aquest mite ens desafia a considerar si la creativitat és només humana o si també té arrels divines. A través d'aquesta història, obrim la porta a la reflexió sobre la font de la nostra inspiració i la seva relació amb forces més grans que nosaltres. Bona feina!
22 d’abril del 2024, a les 23:09
Bruna Safont ha dit…
Bona entrada! M'ha agradat molt com expliques que van néixer les Muses i quines coses podien fer cadascuna d'elles. És interessant veure com cadascuna té una habilitat diferent i com estan relacionades amb l'art i la creativitat. Em sembla interessant com es parla de com eren venerades pels antics grecs i com encara avui en dia les Muses són importants com a símbols de creativitat.
26 d’abril del 2024, a les 8:18
Gil Claramunt ha dit…
Bona entrada. És interessant conèixer l'origen de les Muses i la importància que han tingut al llarg de la història com a font d'inspiració d'artistes antics i contemporanis, tant en la pintura com en l'escultura i la literatura. Es deia que les Muses, filles de Zeus baixaven a la Terra per xiuxiuejar idees als mortals i despertar la seva inspiració i crativitat. Eren les encarregades de donar als humans la capacitat de fer art. En l'actualitat molts artistes diuen que tenen muses que els desperten la creativitat, però aquestes no són divinitats com a l'època clàssica, sinó persones properes que els inspiren.
Bona feina
27 d’abril del 2024, a les 18:14
Aina Garcia ha dit…
Bona entrada! Resulta que les muses també s'associaven amb llocs específics com el teatre, el temple d'Apolo a Delfos, les fonts i els manentials, es creia que aquells llocs eren sagrats i es celebraven festivals en honor a les muses. En aquests festivals es feien concursos de poesía, música i dansa per honorar la influencia de lesmuses a la cultura i la societat grega
28 d’abril del 2024, a les 12:55
Irene Roldán ha dit…
Bona entrada! He buscat una mica més sobre les muses i com a curositat m'agradaria destacar els seus noms en grec i els seus respectius significats relacionats amb les seves habilitats (estaran en el mateix ordre).

1. Καλλιόπη - La de veu bonica
2. Κλειώ - La que ofereix glòria
3. Ἐρατώ - La amorosa
4. Εὐτέρπη - La molt plaentera
5. Μελπομένη - La melodiosa
6. Πολυμνία - La de molts himnes
7. Θάλεια - La festiva
8. Τερψιχόρη - La que disfruta la dansa
9. Οὐρανία - La celestial
28 d’abril del 2024, a les 17:24
Amina Boukhzar ha dit…
El concepte de les muses és molt interessant! Abans aquests personatges femenins eren fonts d'inspiració i prestigi. Sembla estrany com anys després de considerar els personatges femenins una inspiració i gaudint d'una admiració, les autores d'art femenines fossin considerades no suficientment bones per a la feina o que fins i tot no fossin dignes d'inspiració. Què podria haver canviat? Encara que cal recalcar que avui en día estem tornant a donar el protagonisme que s'havia perdut.
29 d’abril del 2024, a les 8:39
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació

LES CIUTATS ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les ciutats romanes, totes tenen unes mateixes característiques: un traçat i uns edificis similars. Per construir-les primer s'estudiava el terreny, després es construïen i després es celebrava amb una festa. Ciutat romana Les ciutats estaven emmurallades i solien tenir quatre portes des de les quals sortien els dos carrers principals, el cardus  i el decumanus . Al punt on es creuaven aquests dos carrers hi havia el fòrum o plaça central on s'hi instal·laven els edificis públics més importants, com el temple, la cúria, el mercat i la basílica. A les ciutats romanes hi havia altres edificis públics, com el teatre o les termes, punts importants de reunió. Als afores de la ciutat es trobava el cementiri i l'amfiteatre. Temple: Els temples romans eren els edificis més destacats del fòrum, es situaven al centre i elevats. Els temples romans eren considerats la residència dels déus on els homes anaven a pregar-li.  La monumentalitat estava expressada sob
Més informació