EL MITE DE GERIÓ

Escrita per -

Hola!

Em dic Hèrcules (o Heracles) i fa temps em van encomanar el repte de robar el remat de vaques de Gerió com a penitència. 

Per aconseguir-ho, vaig haver de viatjar per tot el món i anar superant obstacles, alguns de molt complicats, per arribar a l'illa d'Eritia que és on viu Gerió.

    Escultura de Gerió Museu de Girona

Quan hi vaig arribar, em va tocar lluitar-hi. Em  va costar molt aquesta batalla en concret perquè Gerió era molt fort i, com que tenia tres caps i sis braços... Però finalment el vaig aconseguir derrotar. Això sí, fent ús de fletxes enverinades i amb moments de lluita cara a cara. 

Però... El vaig derrotar!

Una vegada ja el vaig haver derrotat, vaig agafar el remat i vaig emprendre el meu viatge cap a Grècia.

Crec que aquest mite és interessant, ja que demostra com qualsevol persona, en aquest cas ja un heroi, ha de superar reptes per assolir els seus objectius. En aquest cas, Hèracles, va demostrar valentia, força i astúcia en la seva lluita contra Gerió.

Tigist Masllorens
4rt ESO

Comentaris

Nora Agulló ha dit…
Que original Tigist! Et volia dir que, aquesta confrontació no només era una simple batalla entre dos personatges mítics, sinó que també simbolitzava la lluita entre el bé i el mal, entre la civilització i la barbàrie. Gerió era considerat un monstre salvatge amb tres caps i sis braços, i la seva derrota per part d'Hèracles representava la victòria de l'ordre i la racionalitat sobre la brutalitat i el caos.
20 d’abril del 2024, a les 17:31
Martina Pareras ha dit…
Bona entrada Tigist. No sé si sabies que aquest mite pertany a un dels dotze treballs d'Hèrcules, concretament el desè. I també té relació amb l'estret de Gibraltar. El viatge a l'illa va suposar un gran esforç per Hèrcules, ja que com bé has dit tu, va haver de fer front a bastantes complicacions. Una d'elles és que no es podia navegar amb un vaixell normal, perquè les aigües bullien com si fossin lava. Per tant, li va demanar ajuda al déu Apol·lo, que li va deixar el seu vaixell especial fet d'or. Però aquí no es van acabar les complicacions, sinó que quan quedava poc per arribar al seu destí, el vaixell d'Apol·lo va xocar amb una paret de roca que impedia al pas. Tot i això, la va poder partir per la meitat i d'aquí ve l'origen de l'estret de Gibraltar!
21 d’abril del 2024, a les 16:56
Paula Soldado ha dit…
Molt bona entrada, és molt original! Aquest mite subratlla la importància de la força, l'astúcia i la determinació en la superació d'obstacles. És un recordatori de com la resiliència humana pot conquerir fins i tot els desafiaments més grans. Bona feina!
24 d’abril del 2024, a les 12:05
Maria Teresa Valls ha dit…
Bona entrada! M'ha sorgit un dubte, les vaques de Gerió eren importants per alguna raó en concret o van posar aquesta prova a Hèracles simplement per què era suposadament impossible?
24 d’abril del 2024, a les 12:19
Tigist Masllorens ha dit…
Maria Tresa, gràcies per la teva pregunta! He buscat sobre el que m'has preguntat i he arribat a la conclusió que va ser una prova de força d'habilitat i valentia.
25 d’abril del 2024, a les 8:27
Bruna Safont ha dit…
Bona entrada Tigist! Em sembla molt emocionant veure com Hèrcules no es rendeix davant dels obstacles i utilitza la seva astúcia per aconseguir el que vol. La batalla amb Gerió és molt emocionant, perquè mostra com dos personatges forts s'enfronten en una lluita èpica. A més, m'ha interessat com aquesta història ens ensenya que cal superar els reptes per aconseguir els nostres objectius.
26 d’abril del 2024, a les 8:45
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació

LES CIUTATS ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les ciutats romanes, totes tenen unes mateixes característiques: un traçat i uns edificis similars. Per construir-les primer s'estudiava el terreny, després es construïen i després es celebrava amb una festa. Ciutat romana Les ciutats estaven emmurallades i solien tenir quatre portes des de les quals sortien els dos carrers principals, el cardus  i el decumanus . Al punt on es creuaven aquests dos carrers hi havia el fòrum o plaça central on s'hi instal·laven els edificis públics més importants, com el temple, la cúria, el mercat i la basílica. A les ciutats romanes hi havia altres edificis públics, com el teatre o les termes, punts importants de reunió. Als afores de la ciutat es trobava el cementiri i l'amfiteatre. Temple: Els temples romans eren els edificis més destacats del fòrum, es situaven al centre i elevats. Els temples romans eren considerats la residència dels déus on els homes anaven a pregar-li.  La monumentalitat estava expressada sob
Més informació