LA CAIGUDA D'ÍCAR
La mitologia grega explica la història d'Ícar i el seu pare Dèdal. Dèdal era un hàbil artesà i arquitecte, conegut per haver construït el laberint de Creta per ordre del rei Minos. Tot i això, en ser tancats al laberint perquè no revelessin el seu disseny, Dèdal va idear un pla d'escampament: construir ales per a ell i el seu fill Ícar.
Aquestes ales estaven fetes de plomes unides amb cera. Dèdal va advertir a Ícar que no volés gaire alt, a prop del sol, ni gaire baix, a prop del mar, per evitar que les ales es desfessin per la calor o la humitat. Tot i això, Ícar, seduït per l'emoció del vol, va desobeir els advertiments del seu pare i va començar a ascendir cap al cel.
El vol d'Ícar va ser cada cop més alt i emocionant, fins que es va acostar massa al sol. La calor va fondre la cera que sostenia les plomes de les ales, i Ícar, en perdre la sustentació, va caure en picada cap al mar i es va ofegar.
Aquest mite és interpretat de diverses maneres al llarg del temps. Una interpretació comuna és que Ícar simbolitza l'ambició humana desmesurada i la manca de moderació, cosa que condueix a la caiguda i la tragèdia. També es pot entendre com un advertiment sobre els límits del coneixement i la tecnologia, assenyalant que l'excés de confiança pot tenir conseqüències tràgiques.
 |
| La caiguda d'Ícar de Pieter Brueghel (1558) |
Marta Pratginestós
1r de batxillerat
Comentaris
Sabies que hi ha una pel·lícula molt recent d'animació que ha adaptat aquest mite. Per si t'interessa te el títol de: Ícar i el minotaure, el nen que va volar prop del sol
Molt ben explicat!