EL NAIXEMENT D'AFRODITA

El Naixement d'Afrodita" és una obra d'art famosa que representa la deessa grega de l'amor, Afrodita (coneguda com a Venus en la mitologia romana), emergint de l'escuma del mar. Aquesta escena és una iconografia comuna associada amb el naixement de la deessa.

Afrodita va néixer del mar. La llegenda relata que Cronos, el pare dels déus, va tallar els genitals d'Urà, el déu del cel, i els va llançar al mar. De l'escuma que va sorgir d'aquest acte, va néixer Afrodita. Aquesta escuma va portar la deessa fins a la costa de l'illa de Cítera o de l'illa de Xipre, depenent de la versió del mite.

Un cop a terra, Afrodita va ser rebuda pels ventós Zèfir i Aura, que la van conduir cap a la costa. Un altre detall associat amb el seu naixement és que, en el moment en què va sortir de l'escuma, va ser acompanyada per un grup de nimfes marines, les nereides, que la van vestir i adornar amb joies.

A partir d'aquell moment, Afrodita es va convertir en una figura poderosa i influent en la mitologia grega, representant l'amor, la bellesa, la passió i l'atractiu físic. El seu naixement i la seva presència continuen sent temes recurrents en l'art i la literatura al llarg dels segles, ja que simbolitza aspectes profundament humans i universals de la condició humana.

                                    Sandro Botticelli: El naixement de Venus.

Marta Pratginestós

1r batx