EL NAIXEMENT DE VENUS
Títol: El naixement de Venus
Autor: Sandro Botticelli (1444-1510)
Cronologia: 1485
Tècnica: tremp sobre tela
Mides: 1'73 x 2'78 m
Estil: renaixentista
Tema: mitològic
Localització: Galleria degli Uffizi (Florència)
 |
| El naixement de Venus, de Sandro Botticelli |
Alessandro de Mariano Filippei, conegut amb el nom de Sandro Botticelli, es va iniciar en l'activitat artística com a orfebre, però aviat es va passar a la pintura. El seu mestre fou Filippo Lippi, i aviat va rebre encàrrecs de les millors famílies florentines, incloent-hi els Mèdici, gràcies als quals va conèixer la filosofia neoplatònica.
Considerat en vida el pintor més popular de Florència, quan l'any 1500 Leonardo Da Vinci tornà a la ciutat, l'estil de Botticelli va ser considerat arcaic i va quedar en segon pla.
DESCRIPCIÓ FORMAL
Al centre de la pintura s'hi dibuixa la imatge espiritual i bella de la deessa Venus (Afrodita) nua sobre una petxina. La seva concepció anatòmica revela un grau alt d'idealització, tant en les diferents parts -coll massa llarg o espatlles massa caigudes i estretes-, com en la posició d'equilibri clàssic en contrapposto.
La figura esvelta de Venus s'estableix com a eix simètric del triangle compositiu imaginari que es forma a partir de les dues diagonals creades pels altres personatges i que té el vèrtex superior al cap de la deessa. Els altres personatges, situats als extrems, dirigeixen les seves accions directament a Venus, i així compensen l'espai escènic i alhora li donen un ritme dinàmic contraposat a la serenitat del personatge central. Tota l'escena està emmarcada en un paisatge de naturalesa solitària i ideal, d'acord amb la bellesa harmoniosa de la deessa.
El dibuix lineal dels contorns, tant en les figures com en el paisatge, no només ajuda a distingir amb nitidesa la figura del fons, sinó que n'estilitza i suavitza la forma. Amb el mateix objectiu és tractada la llum, uniforme en gairebé tota la superfície -sense clarobscurs-, i els colors, dominats per una paleta clara i sense estridències.
TEMÀTICA
En la mitologia clàssica hi ha dues versions sobre el naixement de Venus, la deessa de l'amor. Segons Hesíode, nasqué de l'escuma del mar, en el qual havien caigut els genitals d'Urà, castrat pel seu fill Cronos. En una segona versió, narrada per Homer, Venus va néixer al mar i és filla de Júpiter (Zeus) i Dione, deessa de la terra.
No obstant això, Botticelli no representa el naixement, sinó la seva arribada a Citera després d'haver nascut. Venus està acompanyada per Zèfir (vent de l'oest) i Aura (deessa de la brisa). A terra és rebuda per una de les Hores (estacions de l'any), és la Primavera, a causa de les flors del vestit. Les roses també s'identifiquen amb l'amor, i la petxina en què és transportada la deessa, amb la fecunditat.
Més enllà de la lectura iconogràfica, és possible una interpretació neoplatònica, corrent filosòfic molt lligat a l'entorn cortesà del pintor, segons la qual aquest llenç representaria la unitat entre la bellesa, l'amor i la veritat, qualitats que s'encarnen en la figura Venus. Cal assenyalar que, des de la Roma clàssica, aquesta és la primera representació d'una figura femenina nua.
Bruna Villegas
2n Batx
Comentaris
Bona feina!
Molt bona feina!