TESMOFÒRIA

Escrita per Ingrid Tornamira -
La Tesmofòria era una festa dedicada a Demèter, deessa de l'agricultura i la fertilitat, i la seva filla Persèfone. Era celebrada al mes d'Octubre durant el segle XI a.C només les dones casades amb ciutadans grecs podien participar-hi. Amb això, s'asseguraven bones collites i la fertilitat de les terres. 
Demèter
La festivitat durava tres dies, però, les dones, nou dies abans ja es preparaven: dormien soles, menjaven all i s'abstenien de tenir relacions sexuals. Bàsicament, ho feien per mantenir els homes allunyats durant la festivitat i els dies previs.Un cop començaven els tres dies de la Tesmofòria, es bevien un extracte de lycos, per fer aparèixer la menstruació, i se'n anaven a viure a unes cabanyes allunyades del poble durant els tres dies: 
  • Adonos, el primer dia, s'exhumaven els cadàvers dels porcs que l'any anterior havien sepultat per tornar-n'hi a enterrar de "nous". A part, pujaven al temple de la muntanya Pnix. 
  • Nesteia, el segon dia, les dones estaven en dejú, només tenien permet menjar magranes. Aquestes, eren barrejades amb la carn podrida del porc a dalt d'un altar. També, al vespre, es vestien de dol i feien una processó durant la nit amb torxes simulant la cerca de Persèfone. 
  • Kalligeneia, el tercer dia, es cantaven rituals i les dones més velles pujaven a l'altar a menjar-se la carn de porc amb magranes que havien barrejat el dia anterior. Finalment, enterraven una part d'aquesta barreja en els camps per millorar la seva fertilitat. 
Durant la festivitat no s'acostumava a parlar, excepte, durant el capvespre que era quan el procés de dejú i el silenci s'acabaven i aprofitaven per fer bromes obscenes contra els homes mentre menjaven. 

Francis David Millet, Thesmophoria, 1994-1997

Aquest vídeo explica de forma breu i entenedora perquè va aparèixer aquesta festivitat. 



Íngrid Tornamira 
1r Batx

Comentaris

Anònim ha dit…
Una entrada molt interessant. Per quin motiu a la festa només hi podien assistir dones casades amb ciutadans grecs?
3 de desembre del 2020, a les 20:53
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació