EL MITE DE CASSANDRA

Cassandra era filla d'Hècuba i Príam, rei de Troia. La seva bellesa era tan enlluernadora que Apol·lo, el déu del sol, li va oferir regalar-li el do de la predicció si ella es convertia en la seva amant. Cassandra va acceptar, temptada en conèixer el futur, però quan Apol·lo va voler rebre la seva recompensa ella s'hi va negar. 
Retrat de George Romney: Emma Hamilton en el paper de Cassandra.
Enfadat pel rebuig i profundament ofès per l'engany va reaccionar d'una manera força habitual entre els olímpics: pensar en un càstig exemplar que li permetés cicatritzar la seva autoestima i que tot i això, no deixava de complir la seva paraula. 
Va complir amb la seva part del pacte. Li va lliurar a Cassandra el do de predir el futur, de saber cada mort, cada victòria, fins i tot d'anticipar les visions dels profetes. Però juntament amb aquest do, el déu va afegir-hi una maledicció: ningú, absolutament ningú, la creuria.
Va ser així que Cassandra va conèixer el futur i va intentar evitar que el seu pare faci la guerra amb els exèrcits d'Aquil·les i de les estratègies dels grecs. Però res d'això servia si ningú era capaç de creure-la.



Meryem Merimi 
1r Batx

Comentaris

Judith Rodríguez ha dit…
Basat en el mite de Cassandra i la metàfora de les profecies, aparegué el "complexe de Cassandra", que s'aplica a les persones que acostumen a fer vaticins, sovint catastròfics, que no són creguts per ningú.
Molt interessant!
Carla Erra ha dit…
Deixa'm afegir el fet que moltes fonts afirmen que Cassandra era una jove molt ambiciosa, desitjava tenir un do i cada nit pregava al déu Apol·lo per obtenir aquest. El rebuig de l'amor d'aquest déu li va fer passar les seves conseqüències.
Bona entrada!

Entrades populars d'aquest blog

ELS PATRICIS I ELS PLEBEUS

CIVILITZACIÓ MINOICA

VESTIMENTA DELS ROMANS