EUBÚLIDES DE MILET

Escrita per Ingrid Tornamira -
Eubúlides de Milet fou un filòsof de l'antiga Grècia, va viure entre els segles V i IV. Eubúlides va assistir a l'escola Megara, formada per el filòsof Euclides, de la qual passarà a ser-ne director anys més tard. Ell es conegut per les seves complexes i enrevessades paradoxes que buscaven ridiculitza els sil·logismes d'Aristòtil de qui s'havia declarat rival. 

Estàtua d'Eubúlides de Milet

Una de les seves paradoxes més famoses és la de mentider. Aquesta data del segle IV, des de llavors molts filòsofs, humanistes, estudiosos... de l'època van estar-ne buscant la solució. Alguns, com Filetes de Cos, es van oblidar de menjar, dormir, beure, etc. buscant la resposta a la paradoxa. Poc després, l'any 285 a.C Filetes moria sense haver-ne trobat la resposta. La paradoxa diu: "Si un home afirma que està mentint, el que diu és cert o fals?"

Estàtua de Filetes de Cos
Una altra paradoxa molt famosa és la del cocodril, i aquesta ja és un xic més complexa que l'anterior. Eubúlides deia: "Un cocodril captura un nen. El seu pare intenta negociar amb el cocodril perquè li torn-hi el fill. L'animal li promet al pare que si és capaç d'endevinar el que passarà a continuació li tornarà el nen. El pare accepta i respon que no li tornarà el fill." Aquí és on apareix la paradoxa, què ha de fer el cocodril ara? Ja que si no li torna el fill al pare estaria trencant la seva promesa, però si el cocodril li torna el fill al pare llavors la resposta del pare seria incorrecte i, per tant, l'animal no hauria de tornar-li el fill al pare.

I vosaltres, quines creieu que són les respostes?

Íngrid Tornamira
1r Batx

Comentaris

Bruna Villegas ha dit…
Bona entrada! Deixa'm afegir que també va plantejar la "paradoxa sorites", la qual apareix quan la gent utilitza el sentit comú sobre conceptes generals. Més concretament, la paradoxa es produeix perquè mentre el sentit comú suggereix que els munts de sorra tenen certes propietats, aquestes són inconsistents.
19 de novembre del 2019, a les 9:36
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

LES CIUTATS ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les ciutats romanes, totes tenen unes mateixes característiques: un traçat i uns edificis similars. Per construir-les primer s'estudiava el terreny, després es construïen i després es celebrava amb una festa. Ciutat romana Les ciutats estaven emmurallades i solien tenir quatre portes des de les quals sortien els dos carrers principals, el cardus  i el decumanus . Al punt on es creuaven aquests dos carrers hi havia el fòrum o plaça central on s'hi instal·laven els edificis públics més importants, com el temple, la cúria, el mercat i la basílica. A les ciutats romanes hi havia altres edificis públics, com el teatre o les termes, punts importants de reunió. Als afores de la ciutat es trobava el cementiri i l'amfiteatre. Temple: Els temples romans eren els edificis més destacats del fòrum, es situaven al centre i elevats. Els temples romans eren considerats la residència dels déus on els homes anaven a pregar-li.  La monumentalitat estava expressada sob
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació