EL MITE DE MEDUSA I PERSEU

Medusa, que significa protectora, era una bellíssima sacerdotessa del temple d'Atena. Tenia uns cabells molt bonics i la feien encara més bella. Tenia molts pretendents, entre ells Posidó, el déu del mar, que va quedar captivat pel seu atractiu. 

Enamorat d'ella, va elaborar un pla per reunir-se amb la seva estimada. Es va transformar en ocell per poder entrar al temple de la deessa de la saviesa i per poder ajuntar-se amb Medusa. La deessa Atena es va ofendre molt, ja que deia que el seu temple no era per ser usat per altres amb diferents finalitats (en aquest cas, Posidó reunir-se amb Medusa). Tan enfadada com estava, va castigar a la sacerdotessa convertint-li els seus preciosos cabells en serps i, com a toc final, va fer que qualsevol cosa que Medusa mirés es convertís en pedra.

Medusa va passar de ser una jove preciosa i encantadora a un monstre terrible. Els déus estaven enfadats amb ella, ja que ho destrossava tot, i van voler acabar amb ella.

Polidectes, el rei de Sèrfiros, va decidir enviar a Perseu, fill de Zeus i Dànae, per matar-la. Per poder dur a terme la seva tasca, els déus li van atorgar útils regals: Hermes li va donar unes sandàlies alades i una capa d'invisibilitat. Hades li donà una espasa, un casc i un escut emmirallat. Atena li va oferir el seu mirall. Amb l'escut i el mirall podria veure els objectes sense ser vist i podria mirar a Medusa sense ser convertit en pedra.

Així va ser com, amb molt de compte, va arribar fins a la sacerdotessa i, sense ser vist, li tallà el cap. El bust de la noia es va convertir en un gran trofeu per a ell: el portava a tot arreu i el feia servir per convertir en pedra a tots els seus enemics. Un cop vençuts, Perseu li lliurà el cap a Atena.

Perseu i Medusa, Benvenuto Cellini

Evelyn Gilberte
2n Batx