DÀNAE

Escrita per -
Els pares de Dànae són el rei Argos Acrisi i Eurídice. Acrisi va rebre un oracle en el que s'anunciava que el fill de la seva fill el mataria.
Per tal d'evitar l'oracle, Acrisi va decidir tancar a la seva filla Dànae en una cambra subterrània de bronze amb un guàrdia que la vigilés constantment. Tot i així, l'oracle s'havia de complir i Dànae quedà prenyada. Hi ha versions que asseguren que Zeus arribà a la cambra en forma de pluja d'or i seduí a la jove. Altres versions apunten a que va ser l'oncle de la jove qui la va embarassar.

Quan Acrisi es va assabentar del que havia passat, es negà a creure la història de l'origen diví, per la qual cosa va decidir tancar a la seva filla i al bebè dins un cofre i llançar-los al mar. Però Zeus els protegí i arribaren sans a la illa de Sèrifos. 

Dictis, el germà del tirà Polidectes va oferir refugi a la noia i al seu fill. El tirà s'enamorà de Dànae i per això va voler allunyar a Perseu , el fill de la noia, d'ella enviant-lo a buscar el cap de Medusa. 

Mentre que Perseu anava complint els manats, Polidectes va intentar captivar de la millor manera Dànae, i com que ella no acceptava, l'amenaçava terriblement i a la mateixa vegada maltractava al seu propi germà Dictis, qui havia cuidat com un fill a Perseu i desitjava defensar a la jove dels desitjos passionals del tirà. 

Quan Perseu va tornar amb el cap de Medusa, va trobar a la seva mare i a Dictis pregant pietat davant Polidectes. Va comprendre, doncs, tot el que havia passat i, mitjançant el cap de la criatura convertí el tirà i els seus servidors en pedra.

Després que Dictis quedés com a rei de la illa, Dànae i el seu fill Perseu van partir direcció Argos, on la jove es retrobà amb la seva mare Eurídice i Perseu anà en busca d'Acrisi, a qui tal i com havia previst l'oracle, matà sense voler. 

En una altra variant del mite, Dànae és presentada per Dictis a Polidectes, el qual es casa amb ella i cria a Perseu com al seu propi fill. 
Dànae i Perseu a la platja de Sèrifos,  John William Waterhouse







                                                  


Judith Rodríguez 
2n Batx

Comentaris

Alba Le Riera ha dit…
Com és comú, la mitologia inspira moltes obres d'art d'una importància destacable. Aquest mite, el de Dànae, inspira la pintura de "Dànae", de Ticià, un pintor italià del segle XVI.
Bona feina!
26 de novembre del 2019, a les 9:42
Ingrid Tornamira ha dit…
Com sempre apareix Zeus a seduir a la jove. A part d'això, els mites sempre ens presenten actes que pensem que mai seríem capaços de fer, com tancar la nostre pròpia filla al mar juntament amb el seu bebè.
Molt bona feina!
12 de desembre del 2019, a les 13:37
helena rovira ha dit…
Segons algunes pàgines d'internet, la pluja d'or representa o simbolitza la fecunditat. La unió sexual entre el cel i la terra, per aquest motiu les collites fructifiquen gràcies a la pluja.
24 de maig del 2022, a les 19:39
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

LES CIUTATS ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les ciutats romanes, totes tenen unes mateixes característiques: un traçat i uns edificis similars. Per construir-les primer s'estudiava el terreny, després es construïen i després es celebrava amb una festa. Ciutat romana Les ciutats estaven emmurallades i solien tenir quatre portes des de les quals sortien els dos carrers principals, el cardus  i el decumanus . Al punt on es creuaven aquests dos carrers hi havia el fòrum o plaça central on s'hi instal·laven els edificis públics més importants, com el temple, la cúria, el mercat i la basílica. A les ciutats romanes hi havia altres edificis públics, com el teatre o les termes, punts importants de reunió. Als afores de la ciutat es trobava el cementiri i l'amfiteatre. Temple: Els temples romans eren els edificis més destacats del fòrum, es situaven al centre i elevats. Els temples romans eren considerats la residència dels déus on els homes anaven a pregar-li.  La monumentalitat estava expressada sob
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació