PIRROS, REI D'EPIR
Pirros fou rei de l'Epir hel·lenística. Al nord i oest de Grècia. Nascut al 318 a.C. i mort al 272 a.C. fou un dels militars més importants durant l'època antiga que va vèncer en varies ocasions a potències com Roma o Macedònia.
Va accedir al tron l'any 306 a.C. Va afegir al seu regne zones occidentals dels regnes de Macedònia i Tessàlia. Lisímac, rei de Tràcia, el va ¡ expulsar dels nous territoris adquirits. Al 281 a.C Tarentum, la colònia grega, va sol·licitar la ajuda de Pirros contra els romans allà, amb 25.000 homes, cavalleria i 20 elefants va derrotar els romans a Heraclea. Pirros, va tornar a vèncer els romans a la batalla de Ausculum. Després es dirigí a Sicília per reconquerir la illa als Cartaginesos.
Mapa Contemporani a Pirros.
El rei d'Epir inspirava els seus homes amb una gran capacitat de lideratge i lluitava amb els seus homes. Les victòries de Pirros li van suposar grans pèrdues és així que quan un exèrcit tot hi haver guanyat una batalla en surt molt malament, s'utilitza una l'expressió 'victòria pírrica'. Els reforços eren escassos i els soldats que l'havien acompanyat i ara eren morts eren difícilment substituïbles. Quan els seus soldats el congratulaven per la victòria, El rei d'Epir digué: "Una altra victòria com aquesta i estarem acabats".
Pirros, Rei d'Epir
Tornà a Itàlia al 276 a.C però finalment no va aconseguir guanyar a Beneventum. Per acabar, Pirros tornà a Grècia, on va lluitar forces com Macedònia, Sparta i Argos. Al 272 a.C va ser assassinat per una teula llençada des d'una casa per una mare d'un soldat.
Molts el descriuen com el millor successor a Alexandre el Gran. Tot i el seus grans èxits contra els romans, se'l recorda més per les seves batalles que pràcticament eren derrotes. El manual que no s'ha pogut conservar, que va escriure Pirros va ser molt utilitzat pels generals antigament. Fins i tot Hanníbal el valorava molt. Pels romans, Pirros fou l'enemic que van enfrontar-se més semblant a Alexandre el Gran.
Va accedir al tron l'any 306 a.C. Va afegir al seu regne zones occidentals dels regnes de Macedònia i Tessàlia. Lisímac, rei de Tràcia, el va ¡ expulsar dels nous territoris adquirits. Al 281 a.C Tarentum, la colònia grega, va sol·licitar la ajuda de Pirros contra els romans allà, amb 25.000 homes, cavalleria i 20 elefants va derrotar els romans a Heraclea. Pirros, va tornar a vèncer els romans a la batalla de Ausculum. Després es dirigí a Sicília per reconquerir la illa als Cartaginesos.
El rei d'Epir inspirava els seus homes amb una gran capacitat de lideratge i lluitava amb els seus homes. Les victòries de Pirros li van suposar grans pèrdues és així que quan un exèrcit tot hi haver guanyat una batalla en surt molt malament, s'utilitza una l'expressió 'victòria pírrica'. Els reforços eren escassos i els soldats que l'havien acompanyat i ara eren morts eren difícilment substituïbles. Quan els seus soldats el congratulaven per la victòria, El rei d'Epir digué: "Una altra victòria com aquesta i estarem acabats".
Tornà a Itàlia al 276 a.C però finalment no va aconseguir guanyar a Beneventum. Per acabar, Pirros tornà a Grècia, on va lluitar forces com Macedònia, Sparta i Argos. Al 272 a.C va ser assassinat per una teula llençada des d'una casa per una mare d'un soldat.
Molts el descriuen com el millor successor a Alexandre el Gran. Tot i el seus grans èxits contra els romans, se'l recorda més per les seves batalles que pràcticament eren derrotes. El manual que no s'ha pogut conservar, que va escriure Pirros va ser molt utilitzat pels generals antigament. Fins i tot Hanníbal el valorava molt. Pels romans, Pirros fou l'enemic que van enfrontar-se més semblant a Alexandre el Gran.
Pirros, Rei d'Epir al museu d'arqueologia de Nàpols
Martí Grau Alemany
1r Batx
Comentaris