10 d’octubre de 2017

SÍSIF: COM SER IMMORTAL

Des de temps remots, la humanitat s'ha preguntat quina és la font de la vida eterna. Els grecs també, i aquesta és una història que ens explica les peripècies d'un rei que volia evitar la mort, Sísif.

EL MITE
Sísif va ser el fundador i el rei d'Efira. Era fill d'Èol i d'Enàrete, i es va casar amb la plèiade (nimfa filla d'Atlas i Plèione) Mèrope. Hi ha llegendes que diuen que va ser pare d'Odisseu amb Anticlea (que més tard es va casar amb Laertes).
La imatge més famosa de Sísif: empenyent la roca
Sísif tenia fama de ser el més astut dels homes, i no tenia cap interès a morir. Quan va arribar l'hora, Hades va sospitar d'ell, i quan va enviar Tànatos a buscar-lo, li va donar uns grillons especials. Tot i així, quan Tànatos es va presentar a casa de Sísif, ell el va aconseguir enganyar i va acabar encadenant Tànatos i el va tancar a dins un bagul. Com que Tànatos no feia la seva feina, la gent no moria. Ares, el déu de la guerra, va començar a sospitar, i va descobrir que Sísif tenia el déu de la mort encadenat. El va alliberar, i Tànatos va portar el rei a l'Inframón. Tot i així, Sísif encara no havia acabat els seus recursos. Abans de morir, li va dir a la seva dona que quan ell marxés no li fes cap ritual funerari, ni el sacrifici habitual als morts. Així, quan va arribar a l'Inframón, va suplicar a la deessa Persèfone, dona d'Hades, que li deixés tornar a la superfície per poder renyar a la seva dona per no aplicar els rituals. Quan va arribar a Corint, va refusar de qualsevol manera retornar a l'infern, fins que Hermes l'obligà a tornar-hi a la força.
Amb tot el que havia passat, Hades estava realment enfadat amb ell, el va enviar als camps del càstig, i va ser obligat a empènyer una pedra enorme i pesant fins a dalt d'una muntanya, però cada vegada que estava a punt d'arribar al cim, la pedra rodolava fins a baix de tot i Sísif havia de tornar a començar.

ALBERT CAMUS I EL MITE DE SÍSIF
Albert Camus va fer un assaig filosòfic, anomenat "El mite de Sísif", en el qual reflexiona sobre el càstig absurd que els deus van imposar a Sísif, i a partir d'aquí exposa que és tan sols una metàfora de l'absurditat de la vida humana.


Maria Erra
1er Batx

8 comentaris:

Angie Pérez ha dit...

Aquest és un dels mites més interessants per mi. Com ja sabem, tots ens volen donar una explicació a les coses que en aquella època no s'entenia, però avui en dia també són de gran utilitat ja que hi ha coses que encara no sabem explicar i les quals no tenen cap explicació i l'assaig escrit pel premi nobel de literatura Albert Camus va més enllà d'aquest mite i ens explica, com molt bé has dit tu, el rerefons d'aquest mite, és a dir, l'absurditat de la vida humana, la quotidianitat i totes les respostes insatisfactòries a les preguntes que ens fem a la vida.

Preet Kaur ha dit...

Pel que es veu, tots els mites tenen una moralitat. En aquest cas veig que la moralitat d'aquest tema és que l'home és condemnat a complir les seves rutines de les quals és difícil alliberar. Amb això estic totalment d'acord, però el que no entenc d'aquest mite en concret és que perquè Hades, va castigar Sísif amb un càstig tant absurd i no altre? I si hi ha alguna raó en concret m'agradaria que la fessis arribar per tal de resoldre aquest enigma.

Marta Orte ha dit...

Penso que és un mite molt captivador, Maria, tot i que al principi m'he confós una mica llegint-lo, degut a que esmentes a molts personatges i com tenen noms una mica complicats, no he sabut distingir-los bé del tot.

També, molt recentment, un professor nostre va fer referència al final d'aquesta història, i m'ha resultat familiar, tot i que m'ha agradat més llegir-la sencera per tal de saber-ne més detalls.

Quant al vídeo, encara que la noia que parla ho fa molt de pressa, els dibuixos m'han ajudat a comprendre d'una manera diferent aquest mite.

Una entrada molt interessant, Maria.

Maria Erra ha dit...

Gràcies a totes pels vostres comentaris! En relació al teu dubte, Varnpreet, li posa aquest càstig com li podia haver posat un altre, però, des del meu punt de vista, aquest reflexa l'absurditat dels intents de Sísif per poder escapar de la mort, i quan està a punt d'aconseguir la immortalitat se li escapa dels dits, com la pedra que, abans d'arribar al cim, torna a rodolar cap a baix. Però bé, aquesta és la meva interpretació!

Alex Pujalt ha dit...

Suposo que com ens va ensenyar la Montse la información transmesa oralment es distrosiona, per exemple jo aquest mite el conec amb un altre història(breument) en que Zeus qastiga a un home que s'havia enamorat d'una bella dona la qual havia cridat l'atenció de Zeus. Un altre fet. També veig que aquest mite s'explica com si es tractes d'una cosa absurda intentar qüestionar els déus, com si s'expliqués desde l'absurd.

Ferran Gil ha dit...

Abans de comentar-te de forma més concreta la teva entrada, deixa'm dir-te que per la meva part trobo molt encertat adjuntar aquests vídeos que, tot i ser en anglès, poden exemplificar molt bé el que has explicat.
El mite de Sísif és, sens dubte, un bon exemple per exposar que la mort sempre ha estat un dels temes que més han envoltat a la humanitat i sempre s'han tingut dubtes sobre com hauria de ser aquesta mort. Sísif, per la seva banda, és una representació d'aquest gran dubte que va ser, (serà) i és per les persones que configurem aquest planeta.

Helena ha dit...

Ser immortal... Un concepte que la societat sempre ha volgut aconseguir... El dubte és: Volem ser immortals perquè realment no som conscients de la immortalitat? És interessant que tractis el tema de la mort ja que sempre ha estat un dels grans tabús de la societat. De veritat que Sísif era un home molt astut i capaç de saber convèncer molt be a la gent. D'altre banda, crec que el càstig que li és imposat realment el trobo molt cruel. Molt bona entrada, molt interessant!

nora prado garcia ha dit...

aquest mite té molt a veure amb la moralitat i com u enllaça amb una por que els humans sempre ens persegueix i que cada dia volem intentar crear alguna cosa per frenar aquesta por tant important per nosaltres: LA POR A LA MORT.