MEDUSA: BELLESA I MALDAT

El monstre, la dona amb serps al cap, la dona que petrificava amb la mirada... se n'han sentit moltes històries diferents sobre Medusa en la mitologia. Es tracta d'un dels personatges que més ha cridat l'atenció de tot el conjunt de personatges de la mitologia grega ja que era una dona-monstre que reflectia la dualitat que pot haver entre la màxima bellesa i la maldat. També és de les que més marca ha deixat en la història de la nostra cultura, influenciant artistes de la talla de Klimt o Rubens. 
Gustav Klimt, Medusa.

Peter Paul Rubens, Medusa (1617-1618)
En la mitologia grega, Medusa ("guardiana protectora"), era un monstre, generalment descrita com una humana alada amb serps en lloc de cabell. La majoria de les fonts la descriuen com a filla de Forcis i Ceto, tot i que l'autor Higini (Fàbula) la descriu com a filla de Gorgona i Ceto. Segons Hesíode i Esquil va viure i va morir en un illa anomenada Sarpedó, a ''l'Occident del món'' en una zona molt propera a la que els grecs consideraven que se situava el Regne dels Morts i, per aquest motiu, la seva vinculació amb el món de l'obscuritat i la mort és una constant en les seves llegendes. El novel·lista del s. II a. C  Dionís de Mitilene la situa però en algun lloc de Líbia, on, segons Heròdot els bereberes originaren el seu mite com a part de la seva religió.

MITE
La seva bellesa va ser tan extraordinària que va arribar a  enamorar a Posidó, aquest, en veure's enlluernat per la bellesa de Medusa, va decidir seduir-la al temple d'Atenea, tot i que hi ha textos que parlen més aviat de violació. En assabentar-se del que havia passat al seu temple, Atena, enfurismada, decidí castigar a Medusa equiparant-la al mateix que les seves germana Esteno i Euríal, es a dir, la va convertir en un monstre sense ànima, amb gran ullals, mans metàl.liques i ulls plens de llum capaços de petrificar a tot aquell qui la mirés. No conforme, Afrodita, la deessa de l'amor, envejosa de la preciosa cabellera de Medusa decidí canviar-la per serps.

D'aquesta manera, Medusa, en qualitat de monstre només podia habitar en les terres més llunyanes, prop de l'Hades o l'inframón (les terres hiperbòries).

D'aquell idil.li fortuït sorgí un embaràs el qual no va fer més que incrementar la ràbia d'Atena que ordenà Perseu matar Medusa. 

Perseu, en la seva missió va haver d'utlitzar unes sandàlies amb ales proporcionades per Hermes per tal que la pogués decapitar mentre ella dormia. També se li va concebre un escut molt brillant amb l'objectiu que, si Medusa el mirava pogués repel.lir la llum letal dels seus ulls. 

Perseu va aconseguir complir el seu encàrrec i decapità Medusa. Però la història no acaba aquí. Del cap decapitat de Medusa en sorgiren dos fills: Pegàs i el gegant Crisaor. El cap de Medusa fou per Atena, la qual l'utilitzà com a escut durant les seves batalles d'igual forma que va fer en el seu moment Perseu per rescatar Andròmeda i poder matar a Polidectes. La seva sang per altre banda va ser guardada pels déus de l'Olimp, que l'utilitzaren com a verí contra els seus enemics. 

IMPORTÀNCIA DE MEDUSA EN LA MITOLOGIA GREGA

De Medusa crida l'atenció el fet que, per una relació sexual, la qual no se sap si fou consentida o no, acabà maleïda per tota a vida fins acabar morta per decapitació. La fúria divina torna a fer-se lloc en aquest mite que ens deixa una altre prova que contra la força divina és impossible lluitar. 

Una dona preciosa va ser relegada a un horrible monstre que ni tan sols podia admirar la seva realitat sense acabar amb ella i que es convertí en el símbol de dona independent, perillosa i morta. 

La seva iconografia ens arriba fins al dia d'avui com a ''mediadora entre el cel i l'infern, ''senyora de les bèsties'', que reflecteix el cicle vital: vida, mort i renaixement. Però sobretot com a representant dels misteris femenins.

Durant el S. XIX la dona adquireix un paper amb molta més força i, per aquest motiu podem veure peces que reflecteixen Medusa concebuda com a femme fatale.




Angie Pérez
1r Batx

Comentaris

Anònim ha dit…
L'entrada exposa molt bé com va ser d'important la figura de Medusa i com n'és actualment. De fet, és gràcies a l'explosió del feminisme recent que aquest personatge mitològic ha tingut tan impacte en la realitat.
Tal com expliques tu, Medusa és un dels grans personatges de la literatura universal; però de vegades no cal anar tan lluny i podem recordar que, quan érem petits, en un capítol de la sèrie de dibuixos animats Les Tres Bessones, Medusa és la gran antagonista principal de la trama.
Unknown ha dit…
Molt bona entrada Angie! Sens dubte, i podem veure-ho exemplificat a la història de Medusa, la dona sempre és castigada per accions que potser no són culpa seva. Segons vaig llegir jo, quan Posidó li proposa a Medusa que tinguin relacions al temple d'Atena, ella no n'està segura, ja que no vol ofendre la deessa. Per tant, Medusa és tan sols un objecte que utilitza Poseidó per venjar-se d'Atena (que això ja és una altra història). Així doncs, potser Medusa tampoc havia de rebre un càtig tan sever.
Unknown ha dit…
Molt interesant, però tinc un dubte per a tu, creus que Medusa mereix el castig de Atena o es més culpable Posidó ja que es ell el que intenta seduir a Medusa?
Unknown ha dit…
Estic totalment d'acord amb tu, Maria, i en referència a això que dius que la dona sempre és castigada per accions que potser no són culpa seva, em recorda al mite del 'pecat original' en el que Déu castiga a Eva (tot i que en aquest cas, sí que té motius de pes per fer-ho).

Bé, quant a l'entrada, Angie, em sembla molt interessant, ja que havia sentit a parlar molts cops de Medusa, però no sabia perquè era tan coneguda.
Tot i això, com he vist a l'SlideShare, el mite de Medusa té moltes variants, ja que hi ha petites característiques o informacions que són diferents.
Unknown ha dit…
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Unknown ha dit…
Molt injust que sigui la dona la qual és castigada i no a la persona que la feia servir. Potser ve d'aquí que les dones encara ara no tenen el mateix valor que l'home, que són sempre les que han de rebre les conseqüències d'un acte que elles no n'han fet. Quina culpa tenim, que som dones? Imaginem per un moment que el mite fos el revés , ja que el lloc del noi hagués la noia i viceversa. Creus que seria el noi el castigat o ho seguiria sent la noia?
Caca ha dit…
Mai havia llegit la història d'aquest famós personatge de l'Antiga Grècia. Sempre havia tingut en compte que era un personatge antagònic però no en sabia res més. Així doncs, és interessant d'on prové la història i saber que les injustícies també eren presents en el món Grec. A més a més, m'agrada molt la fantasía que es presenta i poder apendre el missatge que es llegeix entre línies. És important saber que forma part de la simbologia del moviment tant conegut i important d'avui en dia: el feminisme. Una relació que podem atribuir entre el relat i el missatge entre línies és que, Medusa va ser tractada injustament, de la mateixa manera que moltes dones son tractades actualment.
Unknown ha dit…
Una explicació molt detallada i entenedora tenint en compte totes les diferents versions que hi ha d'aquest mite. És molt cert que les dones sempre han estat desafavorides i en trobem exemples clars a la mitología grega. Molt bona entrada!
Bruna Villegas ha dit…
Com sempre, la dona (en aquest cas Medusa) és culpable sense tenir motius vàlids per ser-ho. Per aquestes raons, Medusa és sovint vista com un personatge dolent. Bona entrada!
Judith Rodríguez ha dit…
És molt curiós com sempre acaben castigant a la dona tot i que el responsable sigui un home. En el mite de Medusa es pot observar molt clarament; Atena castiga a Medusa per mantenir relacions amb Posidó al seu temple, fet indignant ja que és Posidó qui força a la jove a tenir relacions amb ell, i només ella en surt perjudicada.
Molt interessant!
Lídia Poyato ha dit…
Molt interessant el mite de Medusa, n'havia sentit molt a parlar, però no sabia algunes coses. Per exemple desconeixia que de la seva mort sorgís el gegant Crisaor! Només sabia l'origen de Pegaso, no m'esperava que donés lloc també a un gegant. Però tinc una pregunta relacionada amb les germanes de Medusa: tenia la sang de Medusa les mateixes qualitats que la de les gorgones? És a dir, podia la sang del cantó dret de Medusa salvar vides, i la del cantó esquerra servir de verí? O són carecterístiques úniques de les seves germanes?

Entrades populars d'aquest blog

LES CIUTATS ROMANES

ELS PATRICIS I ELS PLEBEUS

DÉUS, PERSONATGES I MONSTRES MITOLÒGICS