31 d’octubre de 2017

EL CALENDARI ROMÀ

Antigament el calendari de Ròmul incloïa deu mesos lunars, del març al desembre, amb un total de 304 dies. Sis d'aquests mesos tenien 30 dies i  els altres quatre 31. Entre el desembre i el començament de l'any següent quedava un temps que no corresponia a cap mes, durant el qual no es feien tasques agrícoles.

Per indicar els dies de cada mes els romans utilitzaven tres dates:

- Kalendae,-arum, les calendes eren el primer dia de cada mes.
- Nonae, -arum,  les nones eren el cinquè dia de cada mes excepte els mesos Març, Maig, Juliol i Octubre que era el dia setè.
- Idus, -uus, els idus eren el tretzè dia de tots els mesos, menys Març, Maig, Juliol i Octubre que era el quinzè.

Els mesos del calendari eren:

Martius - dedicat a Mart, quan començava la campanya militar
Aprilis - dedicat a Afrodita, deessa de l'amor i la bellesa
Maius - dedicat a Maia deessa de la fecunditat i de la primavera
Iunius - dedicat a Juno, l'esposa de Júpiter
Quintilis - es canvià a Iulius en honor a la mort de Juli Cèsar, ja que era el mes que va néixer.
Sextilis - va passar a ser Augustus perquè es va dedicar a l'emperador August.
Septembris
- October
November
December

Els mesos romans gravats
Però al cap d'un temps Numa, segon rei de Roma successor de Rèmol, va afegir dos mesos més al final per tal que el calendari romà s'ajustés al cicle lunar. Gener i Febrer. Gener (Ianuarius) estava dedicat al déu Jano, déu de les portes, els començaments i dels finals. I Febrer (Februarius) dedicat a Februus déu de la purificació. Que després van ser posats a principi d'any.

Aquesta reforma, va fer que l'any tingués 354 dies, tot i que es va afegir un dia més, perquè els romans eren supersticiosos i creien que els nombres parells portaven mala sort.

Tot i així faltaven 11 dies respecte l'any solar, i Numa va ordenar que a partir del 432 aC, s'afegís un mes de 22 o 23 dies cada dos anys. 

Al 46 aC, Juli Cèsar afegí els onze dies que faltaven per arribar a 365, i els va distribuir entre els set mesos que tenien 29 dies. També va ordenar que cada 4 anys s'havia d'afegir un dia més. Això és perquè quedaven sis hores acumulades cada any, i que un cop juntes generaven un dia.

L'última reforma que es va fer al mes de febrer va ser perquè el mes dedicat a August tingués la mateixa importància que el mes dedicat a Juli, es va treure un dia de Febrer, i va passar a l'agost.



Èlia Vilà
1r Batx

4 comentaris:

Martina Vilar ha dit...

Abans que en Juli César existís, el calendari es va anar evolucionant, tal com has explicat. Quan va aparèixer en Juli César, va fer el calendari format per dotze mesos i 365 dies com avui en dia.
És curiós això, feien calendaris a través de la mitologia, o sigui el nostre calendari està fet a través de la mitologia. Molta gent no ho sap això i crec que tothom hauria de saber.

Marta Orte ha dit...

Si que va costar que es determinés el nostre calendari actual! Tot i això, des que es va establir, ha durat molts segles i em sembla que és prou correcte com perquè en duri molts més. Però el que no he acabat d'entendre és com indicaven els dies de cada mes. És a dir, segons diu l'entrada, només es posava nom a tres dies? I la resta, no s'anomenaven de cap manera?

Bona entrada, Èlia!

Ferran Gil ha dit...

M'he quedat merament sorprès en llegir que l'antic calendari romà només hi havia deu mesos. Tal com has explicat tu, però, això és comprensible ja que els calendaris de llavors estaven pensats més en tasques vitals com l'agricultura.
Personalment, trobo extraordinari que persones de fa més de dos mil·lennis fossin capaços de crear tals calendaris amb els mesos, els quals hem rebut directament d'herència.
Vist amb els nostres ulls, pot semblar molt fàcil crear un calendari, sobretot perquè tenim l'ajuda dels fenomens meteorològics i altres aspectes del planeta; però si ens posem en aquella època, realment devia ser tan fàcil?

Èlia Vilà ha dit...

Hola Marta moltes gràcies pel teu comentari, respecte al teu dubte, he trobat que la manera d'anomenar els dies restants és simplement dient els dies que faltaven per una de les dates importants. Per exemple, dos dies abans de la calenda. Espero que t'hagi servit.