27 d’octubre de 2017

GRANS MARES DE LA MITOLOGIA (I): LETO

Tots ens estimem la nostra mare. Ens va tenir nou mesos a la panxa i sempre ens ha cuidat. Ara bé, les mares de la mitologia grega tenien més problemes. Un primer exemple és Leto.

UNA ALTRA AMANT DE ZEUS
Leto amb Àrtemis i Apol·lo
És conegut per tots que Zeus ha tingut infinites amants al llarg de la història. Una d'elles és Leto, filla dels titans Ceos i Febe. Quan aquesta va quedar embarassada de Zeus, Hera, dona de Zeus, com que no podia castigar-lo a ell, ja que era el rei dels déus, va decidir castigar a Leto. Va fer que no podia parir en cap lloc ancorat a la Terra. Tot i així, Leto va descobrir una illa flotant, Delfos. La titànida va convèncer a les nimfes de l'illa perquè pogués infantar allà. Així doncs, Àrtemis, deessa de la caça va néixer, i nou dies més tard va néixer Apol·lo, déu de les arts, la medicina i els arquers. 
Hi ha llegendes que ens diuen que Hera també va segrestar a Ilíata, deessa dels parts, perquè Leto no pogués tenir els nens. També hi ha llegendes que diuen que Hera va obligar a Leto a fugir a la terra dels Hiperboreals, els gegants de gel, transformada en lloba.

HISTÒRIA DE NÍOBE
Si penseu que Leto ho va passar malament, teniu tota la raó. Ja n'hi havia prou, com perquè després es riguessin d'ella. Aquesta és la història de Niobe. Níobe era filla de Tàntal, que estava condemnat a l'inframón, sense menjar ni beure. S'havia casat amb Amfíon, amb qui era reina de Tebas. Tenien set fills i set filles, tots molt bells, i en ells basava la seva felicitat. Níobe ho tenia tot, però el seu orgull la va portar per mal camí. Quan estaven celebrant les festes per Leto, Àrtemis i Apol·lo, va dir a tothom: "Per què venereu a Leto si només va tenir dos fills? Jo en vaig tenir catorze!". Leto ho va sentir i va enviar a Àrtemis i Apol·lo a matar les set filles i els set fills de Níobe, respectivament. Amfió, per la tristesa i la desesperació es va suïcidar, i Níobe, traumatitzada per la desgràcia, es va quedar quieta allà, i es va transformar en una roca, però dels seus ulls van continuar caient llàgrimes, que es van convertir en un manantial.


Maria Erra
1er Batx

4 comentaris:

Ferran Gil ha dit...

Els mites són una visualització de la realitat imaginària de molts aspectes de la realitat i una bona exemplificació d'això és aquest mite. La família, una figura cabdal durant l'època de l'Antiga Grècia, és la protagonista d'aquest mite que té com a personatge principal a Leto.

Helena ha dit...

Si arribessim a comptar els fills que ha arribat a tenir Zeus amb totes les amants que ha tingut, el nombre seria interminable. Creus que l'influència dels mites sobre la civilització grega ha prosperat fins als nostres dies? Creus que la seva concepció de l'amor pot arribar a ser semblant en alguns aspectes a la nostra? Suposo que es movien més per passions i impulsos que no pas per racionalitat, i potser aquest també és el nostre problema.

Maria Erra ha dit...

Ostres Helena, aquesta és una gran reflexió! Jo penso com tu, crec que encara ens movem per passions. Si ens hi fixem, encara perdura la idea que si un home té moltes amants, és genial, tal com Zeus, però si és una dona, és molt mal vista, tal com podem veure amb el final tràgic de Leto.

Paula Sala ha dit...

Molt interessant la història tenint en compte que Leto és més coneguda per ser la que donà el nom al riu de l'inframon, el Leteu. Tot i així la seva història ens mostra com normalment paguen justos per pecadors. Molt bona entrada!