20 d’octubre de 2017

LES LLENGÜES ROMÀNIQUES

El sud d' Europa  tal com sabem, abans era el territori de l'imperi Romà. En aquests territoris es parlen llengües romàniques o neollatines, les quals procedeixen del llatí vulgar. Durant l'imperi romà, el llatí vulgar va ser la llengua que va contribuir unió entre diferents pobles, era un vehicle de comunicació, que en aquell moment pertanyien al domini romà.
Actualment no hi ha parlants que tinguin com a llengua materna el llatí, però tot i això encara no es pot considerar una llengua morta ja que és l'idioma oficial de l'estat del Vaticà.

                                      Imperi romà

LES LLENGÜES ROMÀNIQUES ACTUALS

Avui en dia, el sud-oest d' Europa i a Romania es parlen llengües romàniques. Les llengües que es parlen són: galaicoportugès, asturlleonès, castellà o espanyol, aragonès, català o català-valencià, occità o llengua d'oc, francès, retoromànic, sard, italià i romanès. 

El galaicoportuguès: el portguès és parlat a Portugal i Brasil, i el gallec és parlat a Galícia. És una llengua cooficial juntament amb el castellà i té aproximadament 4 milions de parlants.

Asturlleonès:  el qual és parlada en Astúries i Lleó i no és una llengua oficial. Té 605.000 parlants

Castellà o espanyol: és parlada a Espanya i a la major part d'Amèrica central i del sud i per això té gairebé 417 milions de parlants. Aquesta llengua és parlada en altres països i és una llengua oficial de 20 estats.

Aragonès: aquesta és parlada en algunes valls de Pirineu aragonès i parcialment en el nord d'Aragó. Actualment té uns 25500 parlants.

Català: és una llengua parlada a Catalunya, al País Valencià, a les Balears, a Andorra, Catalunya nord (França) i a l'Alguer (Sardenya). És oficial en la majoria dels llocs esmentats anteriorment, que aquests són: Catalunya i Catalunya Nord, València, Alguer, Andorra i Balears. És un idioma que té més de 10 milions de parlants, força reconeguda i amb molts dialectes.

Occità: es parla al sud de França, a l'oest d'Itàlia i també a la Vall d'Aran (Catalunya) on rep el nom d'aranès i té 528000 parlants.

Francès: és un idioma parlat a França, sud de Bèlgica, l'oest de Suïssa, a Luxemburg, Vall d'A osta (Itàlia), antigues colònies com per exemple el Quebec (Canadà), Haití i alguna illa del Carib. Té aproximadament 300 milions de parlants.

Retoromànic: és una llengua parlada a una petita regió de Suïssa i al nord d'Itàlia, té gairebé 625000 de parlants i no és una llengua oficial.

Sard: és una llengua parlada a l'illa de Sardenya (Itàlia) i el 81% dels habitants el comprenen perfectament, i entre el 65% i el 70% el parla com a idioma habitual i és llengua oficial a Sardenya.

Italià: és pròpia d'Itàlia, també es parla el sud de Suïssa i a Còrsega. Té aproximadament 70 milions de parlant i és oficial a Itàlia.

Romanès: és parlat a Romania i a Moldàvia. Té més de 26 milions de parlants i és oficial a Romania, República de Moldàvia.


                                Llengües parlades a Europa oriental i occidental



EL CATALÀ, LLENGUA ROMÀNICA.

"La romanitat és una realitat present quotidiana per a nosaltres cada cop que, per establir comunicació, per rebre informació o per deixar constància del nostre pensament, obrim la boca, agafem la ploma, despengem el telèfon, engeguem el televisor o teclegem a l'ordinador. No en som generalment conscients, però és bé així."
L.E. López Del Castillo

Varnpreet Kaur
1r Batx

6 comentaris:

Ferran Gil ha dit...

Una entrada molt original que es podria complementar amb l'origen de la llengua i literatura de les llengües vulgars que van desenvolupar-se del llatí.
Cal recordar que el català, la nostra llengua, és una de les primeres llengües que es van escriure formalment sobretot gràcies a la figura de Ramon Llull al segle XIII. De fet, sense la figura lul·liana la nostra literatura no hagués estat tan important ni hagués tingut tan impacte al segle XV quan, la literatura catalana, va viure un dels seus períodes més destacats. Precisament, al ser una de les principals llengües literàries europees de l'època, d'aquest període tan important se'n va anomenar "Època d'or de les lletres catalanes"

Maria Erra ha dit...

Normalment, quan tries llatí com a assignatura et pregunten perquè. El comentari de "segur que és perquè no vols fer mates" és molt freqüent, però potser el que no saben és el que està explicat aquí, ja que el llatí és la base de moltes de les llengües que parlem,i per tant és un dels nostres origens. Una entrada molt interessant!

Marta Orte ha dit...

Una entrada molt interessant per conèixer el desenvolupament de la llengua mare llatina, Varnpreet.

M'ha sorprès saber que el llatí no és una llengua morta encara, ja que sempre m'han dit que sí ho era, i ara descobreixo que encara és la llengua oficial a l'estat del Vaticà.

Però t'he de dir per experiència pròpia, que per desgràcia a l'Alguer, a Sardenya, queda poc rastre del català. Hi he anat aquest estiu, i em feia molta il·lusió saber que fora de Catalunya també es parlava català, però vaig anar a diverses botigues i a un restaurant, i a cap d'aquests llocs no hi havia rastre de la llengua catalana.

Això sí, em va animar una mica més veure un cartell enganxat al carrer, que parlava de llençar les escombraries, el qual estava escrit en català i italià.

Potser el nostre idioma el parla la gent a casa seva, qui sap...!

Alex Pujalt ha dit...

Molt curiós el fet que hi hagi tantes llegües diferents en regions que són tan aprop i que es parlin expansivament. També contemplar les variacions en la llengua, ja que a tot arreu els accents canvien molt en pocs kilòmetres!

Martina Vilar ha dit...

Jo no faig llatí, però crec que sabent coses d'aquesta llengua, com ara saber el vocabulari, pots anar aquests llocs tal com has dit a l'entrada, i segur que estan aquests llocs hi haurà paraules que et sonaran, perquè provenen del llatí. Molt bona entrada Varnpreet!

Paula Sala ha dit...

En aquesta entrada podem veure com el llatí és la base de moltes llengües, i per tant els fonaments de molta part de la nostra cultura. M'ha sorprès molt el fet que sigui la llengua oficial del Vaticà, ja que em pensava que era una llengua morta. Molt interessant, Varnpreet!