19 d’octubre de 2017

LA POLÍTICA A L'ANTIGA GRÈCIA

L'Antiga Grècia va ser l'origen de la democràcia i també el naixement de la figura del polític dels nostres temps, que és aquella persona escollida per uns ciutadans i que té el càrrec d'encapçalar i/o representar el poble. Amb aquest encàrrec van sorgir els primers representants de la població grega, concretament la que vivia a Atenes, i van sortir els primers polítics de tota la història. 
De polítics, com en els nostres dies, n'hi havia de bons i de dolents. De fet, ens podem trobar amb uns polítics que van ser molt importants per Grècia i d'altres que van ser desastrosos i eren corruptes; fet que ens fa pensar que, definitivament, les coses no han canviat tant.

Pendes (a l'esquerre), un dels grans polítics de l'Antiga Grècia. Alexis Tsipras (a la dreta), actual primer ministre de Grècia.
Els dos van formar o formen part del poder d'un estat en què la bona i la mala política han estat molt discutits.
ELS GRANS POLÍTICS DE L'ÈPOCA

Durant l'Antiga Grècia es va forjar la manera d'entendre la política i també la figura del polític. Tot i que el polític no es veu avui en dia com una figura fonamental per la societat d'aquesta època, cal recordar que, sense ells, moviments polítics i socials com la democràcia haguessin estat, potser, impossibles.
Dos dels polítics més destacats de l'època van ser Clístenes i Pèricles, que van originar i van ajudar a confeccionar el concepte democràcia tal i com l'entenem avui.

Clístenes (Segle VI aC)
Clístenes va ser un polític atenès i membre del partit aristocràtic. Va arribar al poder després de destronar el tirà (dictador) Hipias.

L'any 580 aC, va introduir unes reformes que van desembocar en el sistema polític tan famós avui en dia: la democràcia. Alhora, va introduir al poble atenès un sistema anomenat ostracisme, que consistia en desterrar durant deu anys tots aquells que poguessin ser perillosos per la societat.

Clístenes, un element fonamental per a la democràcia.

Pèricles (Segle V aC)
Estadista i general atenès, es va convertir en el polític més poderós de l'època. Era un orador molt destacat i intel·ligent, i és per això que solia aconseguir posar la opinió pública a la seva butxaca. Va perfeccionar el sistema democràtic construït per Clístenes, i va organitzar grans decisions en diferents àmbits, com ara la reconstrucció de l'Acròpolis.

Tot i així, Pèricles no sempre va ser vist sempre com un home benèvol, ja que l'any 430 aC va ser acusat d'apropiació de fons públics i va haver de pagar una multa molt important. Per tant, sorprenentment, Pèricles no només serà una gran figura democràtica, sinó que també figurarà com el primer polític corrupte de la història.

Pèricles, un gran polític i un gran corrupte

Us deixo amb un vídeo que tracta sobre l'organització de la democràcia atenesa i que ajudarà entendre com era l'estructura i en quin punt es trobava el polític dintre del poder atenès.




Ferran Gil
1r de Batxillerat

5 comentaris:

Angie Pérez ha dit...

Personalment trobo la política una ciència molt interessant i amena. I trobo que, sense una societat tant avançada com la grega no podríem viure en la forma en que ho fem ara. La política és un altre mostra del llegat i la importància que encara tenen entre nosaltres. Sense els antics grecs les diferents formes de governs lliures i igualitàris de les que gaudim avui serien inexistents. D'altra banda també trobo que es tracta d'un afer molt controversial. I trobo que, si més no, amb uns estàndards massa alts per nosaltres perquè, tot i que tots volem que els polític siguin els defensors de les llibertats i voluntats del poble, ens trobem amb que, així com pugen al poder aquest mateix els corromp i acabem per tenir societats plenes de mentides, farses, blanquejos i infinitat de coses que en primera instància no estaven en el concepte de la democràcia. Però, debilitats dels humans, no?

Maria Erra ha dit...

L'antiga Grècia, com podem veure molt ben explicat a la teva entrada, ens posa els fonaments al que avui considerem democràcia. Així doncs, també és un exemple del que pot comportar estar al poder, com és aquest cas la corrupció. És ben cert que es va crear la democràcia (que de fet, les seves arrels ja ens indiquen que és el "poder del poble"), perquè la societat pogués decidir pel seu futur. Però, al posar algú al capdevant d'alguna cosa tant gran, tens sempre el risc que, com diu l'Angie, les seves debilitats el sobrepassin.

Preet Kaur ha dit...

Esta molt bé, ja és la teva segona entrada relacionada amb lo que esta passant a Catalunya. Encara que no directament, però és un tema força interessant, ja que la majoria de la gent potser pensa, que el tema de la política és una cosa molt recent, però en realitat és una idea més antiga del que puguem imaginar. També si pensem, és fascinant el fet que s'hagi conservat fins ara.
Espero llegir la teva pròxima entrada ben aviat.

Marta Orte ha dit...

És, si més no, curiós, que moltes de les coses que veiem avui dia, s'hagin originat fa tant temps. Com vas explicar en una entrada anterior, el fet de votar també es va originar a l'Antiga Grècia, com la democràcia.

El que m'ha fet gràcia, però, és que m'he imaginat com seria aplicar l'ostracisme avui dia, del qual se'n salvarien ben pocs polítics (si és que he entès bé el concepte). Creus que la nostra situació, o la de molts altres països, podria millorar, si s'apliqués aquest sistema?

Alex Pujalt ha dit...

Ha resultat molt entretingut comparar termes que utilitzes amb l'actualitat política, per exemple el que m'ha cridat més l'atenció: ostracisme. Que aplicat a avui, i comparat amb els polítics actuals, podríem dir-ne "viatge al paradís"!