25 d’octubre de 2017

PAGESOS A L'ANTIGA GRÈCIA


Mapa amb les zones agricultores gregues
A l'Antiga Grècia hi havia una pagesia liderada per l'aristocràcia.
La majoria seguien una estratègia entorn a la minimització del risc de la fam, ja que venien dels anys foscos(de decadència).
De les terres se n'extreia el màxim possible, tot i el cicle domèstic/familiar que duien a terme els pagesos estava basat en la autosuficiència, les terres aconseguides s'explotaven al màxim.
Cada propietari, segon el terreny del que disposava feia servir unes tècniques i estratègies agricultores diferents, això marcarà la diferencia entre les propietats i les riqueses de cada territori i en front això es notarà que els avenços tecnològics també discreparan molt depenen de les zones.
Els pagesos que disposaven d'entre 3 i 6 hectàrees podien utilitzar la ma d'obra familiar, pròpia, i normalment es servien d'un parell de "dependents" i una junta de bous. I els que disposaven d'entre 1 i 8 hectàrees, contemplant la possibilitat de tindre menys hectàrees, solien treure molt més benefici que els anteriors i aprofitaven molt més la terra utilitzant la "força animal", per aconseguir això tenien però que treballar primer la terra a mà per preparar-la correctament.
Pintura que representa el treball al camp a l'antiguitat.
PROPIETAT
En aquella època la propietat de les terres funcionava aparti de l'alineament, el qual principalment provenia dels pobles, comunitats grangeres i famílies. Cada una d'aquestes comunitats disposava de la terra que posea i era una propietat inalienable de cara a altres comunitats, menys per la pròpia comunitat, la qual podia distribuir la seva terra/propietat lliurement sempre i quan fos entre membres de la mateixa comunitat. Més endavant les propietats alineades, degut a l'aparició de les póleis, podran ser transmeses entre diferents propietaris per: donació, endeutament, venta, i altres. I això continuarà així fins a l'edat clàssica on es comença a permetre que hi hagi propietats individuals, privades.
Segons l'escrit "Treballs i Dies" d'Heríode

Àlex Pujalt
1r Batx

6 comentaris:

Angie Pérez ha dit...

En la teva entrada hi ha un clar exemple d'emprenedoria i gent amb capacitat de veure més enllà del que tenen en el moment ja que, aquells qui tenien més eren els més conscients de que potser aquelles terres no serien seves sempre i per això deixaven descansar la terra, al contrari dels primers, que l'explotaven fins al màxim. També parles del naixement de la propietat privada, individual, molt important en l'actualitat, en la societat capitalista.

Big Girl ha dit...

Amb sembla molt interessant el que has explicat dels pagesos, ja que el contrari que avui en dia ells aprofitaven la terra el màxim com molt bé has dit tu. A part podem veure un clar exemple que la tecnologia no arriba a la mateixa hora a tots els lloc.
molt interessant el teu article!

Maria Erra ha dit...

Bona entrada! Parlem del que ens ha portat l'època grecoromana, però no sabem en quines cicumstàncies vivien, i saber-ne més sempre és interessant. També veiem com necessitaven i explotaven totes les terres, cosa necessària ja que no viven en grans condicions.

Ferran Gil ha dit...

L'explotació de la terra és vital pel conreu de terres, però fins i tot tal com has dit tu l'explotaven fins al límit. Això ens fa pensar amb èpoques més recents com l'Edat Mitjana, una època quan les necessitats eren extremes i els pobres havien d'alimentar nobles, esglésies i ells mateixos, cosa que feia que no només s'explotavés fins el límit la terra sinó que es convertís en una terra improductiva.

lluis domenech ha dit...

Molt interessant, podem observar clarament que en aquella epoca era de les poques cosses que podies fer per poder viure, potser no amb les millors condicions però si lo suficient. Crec que el tema que has escollit es molt bo ja que es un de les principals preguntes que et faries si parlessis sobre el treball en aquella epoca.

Helena ha dit...

De la matixa manera que a l'Edat Mitjana, les condicions en què treballaven no eren les més òptimes, és treballava just per subsistir. D'altra banda molta gent moria de fam degut als seus escassos recursos per a sobreviure. Sí que realment la terra necessita descansar i no ser explotada fins al límit com molt bé expliques en un inici. Molt diferent en el capitalisme, on les terres son de propietat privada i s'utilitza el sistema de conreu anomenat Norfolk.