11 d’octubre de 2017

EL MITE D'ECO

Tothom sap què és l'eco, però potser no saben d'on prové la paraula. L'origen de la paraula "Eco" ve d'un mite grec, especialment, d'una història de desamor.

QUI ERA ECO?
Eco era una nimfa de la muntanya del mont Helicó que va ser educada per nimfes i muses. Es diu que tenia una veu molt melòdica.
Zeus estava enamorat d'Eco, i Hera, la seva esposa, al descobrir-ho, va castigar a Eco traient-li la veu. Afrodita, la deessa de l'amor, va sentir compassió per Eco i al no poder desfer l'encanteri va aconseguir que Eco pogués repetir l'ultima paraula que sentís dir.

HISTÒRIA D'ECO I NARCÍS
Narcís era fill de la nimfa Liríope i del déu del riu Cefiso, era un noi molt guapo. Eco es va enamorar de Narcís i per això el seguia pel bosc amagant-se d'ell, fins que al trepitjar una branca, Narcís es va adonar de la seva presència, i va preguntar: "Hi ha algú?" i Eco, incapacitada per parlar, va dir: "Algú? Algú?". Narcís, qui no podia veure qui el seguia va cridar: "Qui ets?" i Eco va respondre: "Ets? Ets?" mentre sortia de darrera dels arbres. Després, Eco va demanar als animals que diguessin a en Narcís l'amor que sentia per ell, però la resposta de Narcís va ser riure's d'ella. A causa de la reacció de Narcís, Eco va córrer a amagar-se a una cova on es va anar envellint i consumint fins a morir.

Eco al bosc mirant a Narcís enamorat del seu reflex
Es diu que quan Eco va amagar-se a la cova, un noi enamorat d'ella va pregar que es fes justícia i va ser respost per NÈmesi, la deessa de la venjança, davant d'aquests fets va decidir castigar Narcís fen que s'enamorés del seu reflex en una font fins que es va tirar a la font en busca del reflex i es va ofegar. Allà on va quedar reposant el seu cos va néixer una flor que més tard donà el nom a la flor Narcís.

HISTÒRIA D'ECO I PAN
Pan, el déu de la fertilitat i la naturalesa, es va enamorar d'Eco però ella no sentia el mateix que Pan. Sentin-se rebutjat, Pan va manar matarla i van estendre els trossos d'Eco per tota la Terra. Gea, la Mare Terra, els va rebre i la veu d'Eco es va quedar amb els fragments del seu cos repetint les seves últimes paraules.

Paula Sala
1r Batx

9 comentaris:

Maria Erra ha dit...

Realment és una història de desamor! L'amor és una gran força de la naturalesa que ens fa sentir feliços i esperançats, però històries com aquest mite ens poden mostrar com la desesperació per una amor no correspost et pot consumir, en aquest cas fins a límits exagerats. També d'aquí vé el mot "narcissista",ja que Narcís estava tan encantat amb ell mateix, que no pensava amb res més,i realment hi ha persones així, que només es preocupen per elles mateixes. Molt bona entrada!

Marta Orte ha dit...

Trobo que aquestes històries de desamor en cadena són força tristes, la veritat. Com és possible que la gent s'enamori de manera no corresposta, i que casos així es donin tan freqüentment?

Però el que realment trobo molt curiós, és la imaginació que tenien les persones que inventaven aquests mites. És al·lucinant, i realment et deixa sorprès. A més a més, tot i ser ficticis, tots aquests mites acaben referint-se a fets de la realitat, com és el cas de l'eco.

Una entrada molt interessant, Paula!

Helena ha dit...

Quina història més plena controvèrsia!! És curiós d'on surten l'origen de moltes paraules segons els grecs... He llegit a més a més que Eco era qui distreia a Hera, la dona de Zeus, a base de converses llargues i gracioses. A més a més, es diu que Eco es va enamorar de Narcís en només veure'l, és interessant la concepció de l'amor que tenien en aquells temps: enamorar-te d'algú en només una mirada, és curiós oi? Tu mateixa dius que Eco, degut al amor que sentia, seguia a Narcís a tot arreu on anava; crec que és una descripció de l'amor totalment diferent a la que es té en compte ara: a mi em faria por que un noi em perseguís. En base d'aquest mite en concret podem afirmar que la vida d'aquests personatges irreals es basava en l'amor, ja que pel que expliques, el fet de que Narcís rebutgi a Eco, a ella li causa un dolor tan immens que decideix morir. Crec que de cap manera podem lligar aquest mite en les nostres vides quotidianes, però sempre és interessant l'origen creatiu i imaginari de les paraules.

Silvia Pampliega ha dit...

Realment és interessant saber d'on provenen aquestes paraules que a la vida quotidiana la gent fa servir tant! Trobo que aquest mite és curiós ja que com han dit és una història de amor i desamor que et deixa amb un final sorprenent.

Preet Kaur ha dit...

Unes històries que realment et treuen les ganes d'enamorar, com pot ser que els mites només hi hagi amors no corresposts? I com que els déus que estan enamorats sempre decideixen castigar a l'altre, cosa que jo penso que és molt injusta. M'ha semblat molt curiós que hi hagi dos mites sobre un mateix concepte i també la història de la paraula. Una entrada molt interessant Paula.

Ferran Gil ha dit...

Com es pot observar en aquest mite, l'amor sempre ha estat un dels pilars de la mitologia. De fet, podríem dir que sense l'amor, la mitologia no hauria tingut gaire sentit.
En els mites, l'amor es representa en diferents vessants; en aquest cas, en el mite d'Eco, l'amor es presenta com alguna cosa difícil d'aconseguir i, per tant, s'utilitza com un símbol de tristesa, injústicia i de no-correspondència.
És un mite molt ben sintetitzat i, per tant, la lectura és molt més còmode.

Angie Pérez ha dit...

Cercant sobre Nèmesi, la deesa de la venjança he trobat informació molt interessant. Segons l'arrel indoeuropea del seu nom "nem" o "nom" es pot establir una relació amb el terme assignar o distribuir. Així, Nèmesi era no només la deesa de la venjança sinó que se la identifica també com la deesa de la justícia i la fortuna. Era l'encarregada de resguardar l'equilibri universal i s'encarregava, com en el mite d'Eco i Narcís, de venjar els amants infeliços pel perjuri de la seva parella.

nora prado garcia ha dit...

És una història preciosa que ens explica un desamor, però que quotidianament sol passar a la vida real, a part ens explica els problemes que pot porta un amor no correspost la tristor que si viu... a part cada cop ens donem més conta de que moltíssimes paraules que avui en l'actualitat les fem servir tant sovint, provinguin de fa molt anys.

Martina Vilar ha dit...

La majoria dels mites són històries bastant tristes. Però el que és més curiós sobre dels mites és que moltes coses estan relacionades en dia d'avui, moltes paraules les quals les estem utilitzant en l'actualitat provenen del grec i nosaltres no ho sabíem. Molta gent m'ha dit que el grec no serveix per res, jo sempre els hi dic que l'assignatura grec o llatí sempre s'ha servit per l'actualitat.