VULCÀ

Escrita per -
Vulcà era el fill de Zeus i de Hera. Quan va néixer, era tan lleig, que la seva mare el va agafar del peu i el va llençar a la terra, on va caure a l'illa de Lemnos. Aquest fet, va provocar que el pobre patís una coixera que li duraria eternament.


              Vulcà a Lemnos, de Piero di Cosimo al segle XV

Vulcà va anar aleshores a Sicília, al volcà Etna per fer-s'hi ferrer. Allà, es va fer company dels ciclops. Temps desprès, Zeus li demanaria la creació del seu raig i per agrair-li-ho li regalaria la mà de la més bella de les deesses, Afrodita.

      Venus i Mart enganxats per Vulcà, de Jacopo Tintoretto

Com és lògic, el déu més lleig i la deessa més maca no poden estar junts gaire temps així que el que feia ella era buscar-se amants, com va ser el cas de Apol·lo o el més conegut, Mart, però aquestes ja són altres històries.


                  Venus i Vulcà de Giovanni Batista Tiepolo

                       Vulcà forjant els raigs de Júpiter de Rubens

Anahí Domínguez
2n batx

Comentaris

Artur Bossy ha dit…
Em sembla molt fort que la mare de Vulcà, llencés el seu fill pel fet de ser lleig. Un fill se l'ha d'estimar sigui com sigui. Després, que estigui amb la noia més maca i que aquesta es busqui amants també fa que Vulcà tingui una vida desgraciada. Bona entrada!
17 d’octubre del 2011, a les 9:17
Sergio ha dit…
Es interessant saber que els dèus a la mitologia mostrin tantes emocions i actes que son me aviat humans.

Bona entrada!
Ave!
17 d’octubre del 2011, a les 9:25
Aina ha dit…
Sempre m'ha fet pena el pobre Vulcà, que per una cosa bona que li passa, que és casarse amb Afrodita, aquesta l'enganya amb altres homes. També trobo que per part de la mare està molt malament no estimar al seu fill simplement perquè és llegi.
17 d’octubre del 2011, a les 9:26
Mireia Cutura ha dit…
Com els meus compansy crec que és un acte molt mal fet per aprt de la mare ja que era el seu fill i a un fill no se li fan aquestes coses.
A més si que la història millora amb el casament amb Afrodita, però ella es busca amants, en resum que la vida que va tenir Vulcà va ser pèssima...
17 d’octubre del 2011, a les 9:33
Nadia alsinet ha dit…
Crec que va ser un gran benefici per a Vulcà que Zeus li cedís la mà d'Afrodita, ja que si no hagués estat per ell el més probable hagués sigut que Vulcà passés la seva vida sense cap dona. A part d'això, crec que no va ser just per Afrodita, ja que era la deessa qua posseïa més bellesa i Vulcà no va puguer igualar-ho, i tampoc va puguer estar amb la persona que estimava.
Una història interessant.
18 d’octubre del 2011, a les 12:50
Juhy Javier Dominguez ha dit…
Uala que fort, com pot ser que la seva mare l'hagi tirat? es igual que sigui molt lleig com si es el mes bonic de tot el món, aixó no es fa... I a sobre que Vulcà troba parella, asquesta l'enganya amb un altre, mare meva quina mala sort que tenia.
18 d’octubre del 2011, a les 12:50
Anna Solà ha dit…
Jo penso que els déus sempre han estat una mica cruels amb els seus fills (Cronos) i no sé com la gent els podia venerar i dónar sacrificis. A més, opino que encara que Vulcà fos el déu més lleig i Afrodita la deesa més bonica, podrien haver sigut parella ja que no tot està basat en el físic.
Els romans eren una mica cruels a l'hora d'inventar-se els mites...
Però per alguna raó els estem estudiant ara mateix!
Bona entrada!
18 d’octubre del 2011, a les 12:55
Yasmina Ketami ha dit…
Que bèstia que Zeus llenci el seu fill per ser lletj... Pobre nanu...
Em sembla molt materialista que que li regalin a Vulcà a Afrodita, podría haver demanar com a recompensa tornar-se més guapo.
Igualment molt bona entrada, m'agrada la manera d'explicar.
18 d’octubre del 2011, a les 13:19
Yasmina Ketami ha dit…
Que bèstia que Zeus llenci el seu fill per ser lletj... Pobre nanu...
Em sembla molt materialista que que li regalin a Vulcà a Afrodita, podría haver demanar com a recompensa tornar-se més guapo.
Igualment molt bona entrada, m'agrada la manera d'explicar.
18 d’octubre del 2011, a les 13:19
Maria Rodriguez ha dit…
Penso que tots els déus, en les històries mitològiques sempre han sigut curels, ja sigui amb els fills, com amb altres personatjes. Però això és realment cruel, que arribi a desfer-se del seu fill pel fet de ser lleig... qui pot tenir la sang tan freda de fer això?
bona entrada!
18 d’octubre del 2011, a les 13:29
Carla Solà ha dit…
Com la resta de companys que han comentat estic totalment d'acord en dir que és molt cruel el que va fer la mare de Vulcà, Hera, pel simple fet de quue el seu fill fòs lleig.
Penso que no està ve que Zeus li regali Afrotdita.

Tot hi que hi hagi coses que no em semblen bé, és així i Anahí molt bona entrada :)
22 d’octubre del 2011, a les 14:12
Núria Andreu ha dit…
Llençar-lo pel fet de ser lleig! Que fort, quina mare més cruel!
Sembla que els déus grecs no eren tan diferents de nosaltres, ja que Afrodita també tenia amants pel fet que no li agradava el seu marit.
Zeus va obligar a Vulcà a casar-se amb Afrodita? És a dir, que no tenien dret a triar la seva parella, no?

M'ha agradat!
26 d’octubre del 2011, a les 12:54
S van Roessel ha dit…
Quina mare més superficial era Hera ! Espero que no fes igual amb tots els altres fills que va tenir amb Zeus... Pobre Vulcà, que desafortunat!
31 d’octubre del 2011, a les 10:59
Clàudia Martínez ha dit…
Que cruel que era Hera! Pobre Vulcà, no ser acceptat tal i com era per la seva própia mare. Bé, Afrodita tampoc era gaire afortunada ja que per a ser feliç, enganyava al seu marit.

Bona entrada!:)
1 de novembre del 2011, a les 14:59
Anònim ha dit…
Hera només es basava en la superfície de les persones i no amb l'interior. Sobretot en un fill o filla. Trobo que va ser massa cruel amb Vulcà. Afrodita també va ser cruel a la seva manera, ja que també era superficial i que per ser feliç li era infidel al seu marit, i podria ser que ell l'estimés. Bona entrada:)!
1 de novembre del 2011, a les 21:30
Karina Szabo ha dit…
Trobo un fet molt lleig que la seva pròpia mare volgués treure's de sobre el seu propi fill perquè sigues lleig, i també que Afrodita, tot i ser la deessa més bella, és busques amants, ja que no tot és un físic, però ja sabem quins pensaments tenien en aquella època. Molt bona entrada!
8 de maig del 2019, a les 18:19
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació