L'ALOPÈCIA A L'ANTIGA ROMA


Preocupació, i fins i tot obsessió, és el que va portar a Juli Cèsar a demanar al Senat que li deixés portar la corona de llorer de forma permanent, no només per als jocs olímpics. El seu objectiu era ocultar la seva calvície.




Juli Cèsar amb la corona de llorer.


Dedicava llargues hores de tocador a arreclar els seus escassos cabells i a dissimular les seves entrades. No es dignava a ser calv. Finalment, va aconseguir permís per portar sempre la corona de llorer.

Els homes de l'antiga Roma, especialment els polítics, recorrien a diferents tècniques per dissimular la
seva alopècia. Molts confiaven en remeis i composicions de perruqueria perquè ningú s'adonés de la situació. Cal tenir en compte que el cabell significava poder, juventut, vigor, mascunilitat, fertilitat i bellesa, de manera que ser calv, era terrible. I això no sembla haver cambiat gaire amb el pas del temps.

Pentinats i perruques.


Després de fer un repàs per la política de l'antiga Roma, s'ha pogut observar, que igual que Juli Cèsar, Tiberi també patia una gran alopècia en forma d'entrades.


Tiberi


El que feia per dissimular aquest fet, era, aprofitant que tenia el cabell llarg per derrera, pentinar-lo cap endevant en forma de serrell. Però aquesta tàctica no era explisiva de Tiberi, sinó que també la feien servir l'emperador Domicià, Otó i Galba, entre d'altres.



Tècnica, la qual, encara es fa servir avui dia

Era un costum estesa entre les classes dirigents i el poble. A part d'això, se sap que, els emperador esmentats anteriorment, també usaven perruques.
Les perruques, especialment les rosses, estaven confeccionades amb cabell d'esclaves i presoneres gal·les.

En l'actualitat, la calvícia de l'home en fases inicals es pot solucionar realtivament bé a través de medicaments amb hormones sexuals, però quan es troba en un estat avançat, hi ha una altra opc
ció: el trasplantament de cabell.




Trasplant de cabell


Alba Mustarós
1r Batx

Comentaris

Molt bona estratègia de Juli Cèsar de portar la corona de llorer per disimular la seva calvície i les seves entrades, suposo que per la gent que es calva ha de ser molt dur perquè ja com dius tu ser calva volia dir que es perdria la joventut el poder i la bellesa.
Abans quan veia a Déus romans o polítics em fixava que eren calvs però no hi pensava en l'ho malament que ho devien passar aquests, i menys que es pasaven hores retocant-se per a que no els s'hi hi notés. Ara ja sé que l'alopècia ja bé des de fa anys i el transplant de cabells també.
Aina ha dit…
Sincerament m'ha fet gracia i pena en Juli Cèsar. Sempre se l'ha vist com un home molt masculí, fort i honrat, de manera que no pensava que es pasava hores mirant-se en el mirall per arreglar els seus cabells. Per una altra banda és trist que tinguessin que amagar la seva calvície només perquè volien amagar que es feien vells, com si ningú s'anés fent vell durant els anys... Molt bona entrada, és curiosa.

Entrades populars d'aquest blog

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

LA SOCIETAT ROMANA

LES CASES ROMANES