NÍOBE I EL SEU ORGULL

La germana de Penèlope, Níobe, estava casada amb el músic Anfió, que havia ajudat a construir la muralla de Tebes atraient les pedres amb el soroll de la seva flauta. Els dos s'havien convertit en els reis de Tebes.

Níobe estava molt orgullosa de la vida que duia. Era per la seva bellesa? No. Era, doncs, per tenir un marit tan bo? Tampoc era per això. El motiu del seu orgull eren les seves set filles i els seus set fills.

Un dia, el dia d'adoració a la deessa Latona i als seus fills Apol·lo i Àrtemis, Níobe es va apropar als fidels amb una ganyota.


-Per què adoreu aquesta deessa? - els va preguntar. - En primer lloc, mai l'heu vista. Existeix de debò? Crec que seria més fàcil adorar persones que veieu, com a mi, per exemple. El meu pare va seure a la taula dels déus i el meu espòs ha construït una ciutat amb la seva música i l'ha governada. Deixeu d'adorar Latona.

Els fidels van fer cas de la reina i la cerimònia va quedar a mig fer.

Latona, que havia escoltat les paraules de Níobe, es va enfadar molt. Va anar a veure als seus fills Apol·lo i Artemisa i els hi va explicar el que havia passat. Els tres déus van anar a Tebes furiosos i van començar a matar totes les persones que veien.



Níobe, alertada pels crits, va córrer a veure què passava. Tots els seus fills estaven morts i de filles en quedaven poques. A poc a poc, van anar matant-les. Ella va abraçar a la més petita i els va pregar que no ho fessin, però era tard i van acabar amb la vida de la seva última filla.



Anfíó, el seu marit, va córrer al temple d'Apol·lo disposat a calar-hi foc, però el van matar quan estava a punt de fer-ho.

Jombert va dibuixar l'escena de la matança dels fills de Níobe.

La pobre Níobe, horroritzada, va agafar el cadàver de la seva última filla, que encara tenia als braços i va començar a córrer tot el que va poder. Com que els supervivents havien estat transformats en pedra, la gent del poble i la família van estar nou dies sense ser enterrats, fins que finalment els déus van baixar per enterrar-los ells mateixos.

Níobe va arribar fins a la muntanya Sífilo, on es va desplomar. Mentre plorava, el seu cos es va anar transformant en pedra, així que es va convertir en una deu.



Anahí Domínguez
2n batx