FAETONT

Faetont era fill d'Hèlios, la personificació del sol, i de Clímen, una ninfa filla de l'Oceà i de Tetis.

Un dia Èpaf, rei d'Egispte i fill de Zeus i d'Ió, va posar en dubte que era el fill d'Hèlios i Faetont va acudir al seu pare perquè li concedís un do i així demostrar que era el seu fill. El jove li va demanar si podia conduir el seu carro del sol. 

Hèlios no li va poder negar i al matí següent li va deixar el seu carro. Quan els cavalls es van adonar que no portaven al seu amo es van desbocar i van sortir de la ruta. Faetont no els sabia dominar.



Les voltes de l'astre amunt i avall van causar grans catàstrofes al cel i a la terra, on van haver-ho molts incendis. Zeus va haver de fulminar amb un raig a Faetont abans que l'univers quedés destuït. Al ser fulminat, Faetont va caure al riu Erídan, on va ser enterrat per unes nimfes.



Les conseqüències d'aquest viatge són les diferents temperatures a diferents zones, la vegetació terrestre i el color negre de les races africanes "cremades" per Faetont. El mite servia per explicar el fenomen de les estrelles que semblen caure sobre la terra, igual que Faetont va caure del carro solar. 

L'estrella que cau ho fa per causa d'orgull, igual que Faetont, ja que per causa d'orgull de demostrar que Hèlios era el seu pare, ell mor.

 

Aina Gràcia
1r Batx