ESCIL·LA I CARIBDIS
Us sona d'alguna cosa l'expressió "Entre Escil·la i Caribdis"? Ha estat molt utilitzada a la història (encara que jo no l'havia sentit mai). Doncs aquesta expressió ve d'un mite grec.
Escil·la havia estat una preciosa nimfa, però s'havia convertit en una dona meitat peix amb sis gossos de dos potes sortint-li de la cintura. Tenia les dents llargues i mortals, i cridava d'una manera semblant a un gos. Estava en una punta d'un estret, al mar, i quan els mariners intentaven esquivar-la, anaven a parar contra Caribdis.
Caribdis estava a l'altra banda d'un estret. Era una espècie de remolí gegant que tres vegades al dia agafava aigua i tres vegades al dia la vomitava. Com hem vist abans, quan els mariners intentaven esquivar-lo, anaven contra Escil·la, que se'ls menjava amb les seves dents.
Segurament el que sí que us sonarà és Ulisses. A l'Odissea, quan torna a casa, viu una aventura amb aquests personatges. Per por de tocar Caribdis (el remolí) s'acosta massa a Escil·la (el monstre) i alguns dels seus companys són devorats per ella, però la resta aconsegueix seguir el viatge.
Ulisses lluitant contra Escil·la, de Johan Heinrich
No us sembla un mite grec realment interessant? L'havíeu sentit alguna vegada?
Anahí Domínguez
1r batx
Comentaris
M'ha semblat interessant l'explicació que fa el mite sobre els remolins, tres vegades agafava aigua i tres vegades la vomitava. Suposo que recurrien a la mitologia per explicar fenòmens que no sabien què eren o d'on sortien.
M'ha agredat molt aquesta història!