LES ÀMFORES

L'àmfora és l'envàs del món antic. S'utilitzava per emmagatzemar i transportar productes alimentaris, com ara el blat, el vi, l'oli etc. Les més abundants eren les que transportaven vi, ja que gràcies a uns estudis es sap que a Roma, al segle I d.C es consumien més d'un milió i mig d'hectolitres a l'any. En el cas de l'oli també s'utilitzaven molt per fer comerç importació-exportació (l'oli era un aliment molt important en l'alimentació i cuina dels romans).

La forma de la base acabada en punta té una explicació, servia per clavar-la a la sorra o establir-la a les bodegues dels vaixells en suports de fusta amb forma d'anells. Les nanses facilitaven que es poguessin lligar amb cordes per tal de traslladar-les o manipular-les. Podien superar els 50 quilos de pes, així doncs eren necessàries dos persones per agafar-ne només una.

Una àmfora del segle I aC, amb un pes de 25 a 26 quilos, té una capacitat de 26 litres. Aquesta relació millora amb el temps; una àmfora del segle IV d’uns 15 quilos de pes pot contenir 45 litres.
Van aparèixer per primera vegada en les costes de Líban i Síria, durant el segles XV a.C, fa 3000 anys.

Àmfores romanes de diferents mides.

Àmfora Ibèrica amb dues nanses oposades sense coll i amb un forat a la part superior.

A la diapositiva 14 comença a parlar de les àmfores.



Meritxell Vives
4t ESO