19 de març de 2011

TESEU I EL MINOTAURE

Els minotaures són criatures mitològiques meitat home meitat toro. Aquestes criatures apareixen en diverses històries i relats, però sens dubte, una de les històries més famoses on apareix un minotaure és el mite de Teseu i el minotaure.




il·lustració d'un Minotaure


Fa molt de temps, els diferents pobles de Grècia tenien per costum reunir els joves i fer-los competir en exercicis de curses a peu, llançament del disc, lluita i altres esports.

El més cèlebre d'aquests concursos esportius es desenvolupava a Olímpia, cada quatre anys, i els nostres jocs olímpics moderns continuen aquesta tradició. El vencedor era respectat i honorat per tothom, no només perquè era el més fort, sinó perquè aquests jocs sagrats se celebraven en honor dels déus.

Un any, el campió de la ciutat d'Atenes es va enfrontar en la lluita amb el fill de Minos, rei de l'illa de Creta. El campió atenenc va perdre i els atenencs, enfadats, van assassinar el vencedor. Va ser un crim imperdonable.

El rei de Creta va declarar la guerra a Atenes, es va apoderar de la ciutat i com a càstig, va ordenar que, cada any, durant trenta anys, set joves i set noies d'Atenes fossin lliurats als cretencs per ser devorats pel Minotaure.

El Minotaure era un monstre meitat home meitat brau, que s'alimentava de carn humana. Vivia a Creta, tancat al laberint. Els passadissos d'aquest palau eren tan enrevessats i les habitacions tan nombroses que ningú no podia trobar-ne la sortida. I aquell que hi penetrava no tenia cap esperança d'escapar del monstre.

Els atenencs van quedar consternats per la idea d'haver de lliurar els seus fills a una mort tan terrible. Però què podien fer? Quin campió, quin heroi seria prou audaç per enfrontar-se al monstre? I fins i tot si aconseguia de matar-lo, ni ell ni els altres tretze joves no sortirien del laberint i moririen tots de gana i de set.

Enmig de la desolació general, va arribar Teseu,
fill d'Egeu, rei d'Atenes, però havia passat la joventut amb la seva mare, en una ciutat del sud de Grècia.



Quan Teseu i els joves atenencs destinats al Minotaure van desembarcar a Creta, els habitants de l'illa s'arrengleraren per veure'ls passar. Entremig d'ells hi havia Ariadna, la filla de Minos. Quan va veure Teseu, se'n va enamorar. Quan va saber que era el fill del rei i que s'havia lliurat voluntàriament, va admirar el seu coratge i va decidir ajudar-lo.

Sabia que era prou fort i valent per acostar-se al Minotaure, però també sabia que mai no aconseguiria trobar la sortida del laberint. Llavors ella li va donar un cabdell de fil i li va dir:
-Jo agafaré el fil per un cap, tu agafa l'altra punta i vés descabdellant a mesura que vagis recorrent el laberint. Que la teva mà no deixi mai el fil!. Per tornar amb mi, només hauràs de fer que seguir-lo.

Teseu va fer el que Ariadna li aconsellava i va avançar amb coratge a la recerca del Minotaure, seguit d'un grup de joves. Ariadna sentia com el fil es movia segons els moviments de Teseu i de sobte va sentir els bramuls esgarrifosos del monstre. Dins la mà tremolosa d'Ariadna, el fil es movia cada cop més, i després, de sobte, va quedar quiet.

Els crits del Minotaure s'havien acabat. Com s'havia d'interpretar aquell silenci? Què havia passar? L'angoixa oprimia el cor d'Ariadna.
Vet aquí, però, que el fil es va tornar a moure; Ariadna va sentir crits....eren crits de joia: el Minotaure era mort!
Els atenencs van sortir del laberint i Teseu va estrènyer Ariadna entre els seus braços.







Les aventures de Teseu van continuar i van ser nombroses, però això ja és una altra història...


Max Bartolomew
4t ESO

15 comentaris:

Àngel Enrich ha dit...

Molt bona entrada Max, ja coneixia el mite, però no tant ampliat

Gerard Bou ha dit...

Aquesta entrada està molt bé ja que esta molt ben explicat i la història del laberint del minotaure que jo coneixia era diferent i aquesta és encara més sorprenent.
Moltes gracies per penjar aquesta entrada està molt bé.

Janet Galvez ha dit...

Està molt bé aquest mite! Jo sabia alguna cosa,però gràcies a tota la informació que hi ha m'ha ajudat a saber més coses.

elsa camins ha dit...

M'ha agradat molt aquesta entrada, esta molt bé. Jo no sabia res d'aquesta historia hi ara ja la se i m'ha agradat. Em sona d’algun el laberint del minotaure.

Marc Llavero ha dit...

Aquest mite esta molt be, esta molt ben explicat i senten molt be. Aquest mite em sonava. Gran explicació.

Albert Serratacó ha dit...

Bona entrada coneixia el mite, però no tant ampliat com ara.

Cèlia ha dit...

Quina entrada més "currada" Max! Està molt ben explicat, el mite, i m'agrada perquè l'has escrit des de l'origen del problema i com va sorgir que tota aquella gent fos enviada al minotaure. Molt bona entrada! :)

Maria Rodriguez ha dit...

Ja coneixia aquest mite, però tu l'has ampliat encara més.
Està molt bé l'entrada!

Adrià Gallardo ha dit...

m'agrada saber la historia amb tots els detalls no sabia que tot comenses per el asesinat del campio dels jocs olimpics bona entrada!!

Sandra Solé ha dit...

Molt bona entrada Max !
el mite em sonava, pero no el coenixia be, crec que l'has sabut explicar molt bé, dels dels orígens i aixó a servit molt per acabar de compendre'l!

abigail ha dit...

Aquest mite es prou interessant, i més quan saps que Tesseu un cop va matar al minotaure va marxa cap la seva ciutat, on el seu pare l'esperava inquiet. Però no el va poder arrivar veure, ja que es va suicidar en veure les veles negres del seu vaixell.

Bona entrada! :)

Ester ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Adrià ha dit...

Aquest mite ja el coneixia, però no amb tots els detalls, que tu Max m'has acavat d'aclarir.

Bona entrada Max!

Ester ha dit...

M'agrada com has explicat el mite Max. Sobretot perquè li has posat emoció al final i això el fa més interessant.

Bona entrada! :)

Anahi ha dit...

Una història coneguda però ben relatada. Té molt detralls.
M'agrada molt!!