28 de març de 2011

MÈTODE D'ENDEVINACIÓ DELS ROMANS: AUSPICIS I ORACLES

Els romans eren molt supersticiosos, i gairebé no deixaven cap esdeveniment en mans de la sort o l'atzar, sinó que tenien molts mètodes per saber si les condicions serien bones, sobretot comunicar-se amb els déus o interpretar la natura.

Un dels mètodes més utilitzat i probablement més "famós" utilitzat pels romans per endevinar el futur foren els oracles:

Un oracle era els missatges que transmetien els déus cap als humans, a més de ser també el lloc on es produïa la transmissió d'aquest missatge. Però els missatges no es transmetien sols, sinó que hi havia gent que els transmetia en nom dels déus, i no era gent qualsevol, sinó que eren com una espècie de mèdiums. Amb el temps , UN oracle no només era el missatge o el lloc del missatge, sinó que també els propis missatgers van començar a ser anomenats així.


Imatge d'un oracle

La seva existència cal considerar-la com a part de la necessitat dels homes de saber què els depara el futur i per fer les coses conforme als desitjos dels déus; els oracles eren per tant una revelació però alhora una sanció o autorització de la deïtat a un fet concret.




Un altre mètode molt conegut d'endevinació són els auspicis.
Els auspicis els feien i interpretaven els àugurs. Consistia en interpretar els actes i comportaments de les aus, i així determinaven si el que es proposaven fer o tenien previst fer era adequat, o era aprovat pels déus.

Il.lustració d'un auspici




Max Bartholomew

4t ESO

12 comentaris:

Cèlia ha dit...

M'agraden molt aquests temes sobre els romans; coses sobrenaturals, mites, etc.
Sabia, així per sobre, el que eren els oracles, ara ja ho sé millor, i no sabia el que eren els auspicis, i ara ja sí :)

Sandra Solé ha dit...

Vaig veure una representació d'un oracle a la pel·lícula 300 i em va sorpendre mol, no s'havia que es nessecites una persona per poder interpretar el futur.

Cristian Martinez ha dit...

Esta molt bé, eren com missatgers entre els deus i els homes.

Bona entrada!

Àngel Enrich ha dit...

Jo també vaig veure un oracle per primera vegada a la pel·lícula de 300

Maria Rodriguez ha dit...

Ja sabia més o menys que eren els oracles, però és interessant saber-ho millor i ampliar l'informació.

Anna Solà ha dit...

Els romans no es distancien tan a nosaltres pel que fa a religió. Jo no sabia que eren ni els auspicis ni els oracles. Bona entrada!

Nadine ha dit...

Jo tambe vaig veure un oracle a la pel·lícula de 300, i em vaig sorprendre. estaria be que en alguna classe de llatí, poguessim mirar la pel·lícula i aixi fixar-nos hi be.

Molt interessant la entrada:)

Adrià ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Adrià ha dit...

Actualment no es fan servir els oracles, però molta gent resa i prega a Déu per a que els ajudi en alguna cosa.

Bona entrada Max!

Mireia ha dit...

Dels oracles ja en sabia una mica, però dels augurs no tant.
A la fundació de Roma, hi ha un moment en què Ròmul i Rem han de consultar els augurs per decidir qui serà el fundador de la nova ciutat. Aquest és un mitjà, que si haguéssin acordat les normes abans els hauria anat millor.
Bona entrada i gràcies perl'aportació!

abigail ha dit...

Bona entrada!
crec que els oracles, era una mena de saber el que els depredaria el futur a ells, tal i com dius tu, i penso que era una mena de protecció i sastifacció per a ells, ja que en sabien el que els passarien i els deien el que teniem que fer, era com a una mena de protecció.
Ara mateix em recordo que vaig sentir parlar d'una història en que destacaven l'oracle, però no me'n recordo molt bé com era.
la veritat que encara que nosaltres no fem cas dels oracles, alguns si que llegim el nostre signe oroscop de cadascú´, o fan cas a les bruixeries es a dir que fan cas a gent que llegeix el futur.
però sincerament jo crec que axiò ho fem perquè som suspertijiosos com els romans també ho eren.

Sergio ha dit...

Bona feina Max!
Penso que es molt interessant saber mes sobre els costums i tradicions que tenien els romans!

Ben fet!