16 de març de 2011

LAOCOONT I ELS SEUS FILLS

En la mitologia grega Laocoont va ser una troià que apareix en l'Eneida, sacerdot d'Apol·lo però malgrat això, té dos fills i esposa, Antiopa. Quan els grecs es retiren de la ciutat de Troia i deixen el cavall, Laocoont a diferència de la gran majoria, dubta d'ells amb la frase "Dubto dels aqueus fins i tot quan porten regals".

D'aquesta manera, en un intent de convèncer la gent per cremar el cavall, fracassa i decideix fer-ho ell sol llençant-hi pals amb foc.
Però quan se n'adona, de l'aigua, surten dues serps gegants que devoren els seus fills.



Laocoont deixa els seus intents per cremar el cavall i va a lluitar contra les serps, que eren una senyal dels déus per comunicar a l'endeví de la ciutat que aquell cavall era una trampa, Laocoont també acaba essent devorat per les serps.



Laocoont i els seus fills (Museu Pius-Clementí, el Vaticà)



























Ivan Linares
1r Batx

7 comentaris:

abigail ha dit...

Bona entrada!
No havia escoltat mai aquets mite la veritat. però és molt trist com acaba sent devorat ell i els seus fills, tot per dir la veritat.
Crec que de vegades aquest deus eren injustos i venjatius, ja que sempre que algú els "molestava" o no volien que és sagués alguna cosa feien alguna cosa dolenta.

Anna Solà ha dit...

Era llest en Lacoont i malauradament ningú li va fer cas. Potser a la nostra societat hi ha molta gent que diu veritats i no els escoltem. I d'aquí mil anys algú sabrà la veritat. Que extrany és tot això!
Bona entrada Ivan

Sandra Solé ha dit...

Bona entrada !
No havia sentit mai aquesta história sobre el caball de troia.
Trobo injust que acabés devorat per les serps ell i els seus fills quan només intentava salvar la gent del poble, encara que anteriroment no li aguessin fet costat ni l'aguessin volgut ajudar.

max ha dit...

m'agrada molt Ivan, la veritat és que no coneixia aquest mite però hauriem d'aprendre molt d'ell, a escoltar a la gent per exemple.

Maria Rodriguez ha dit...

M'agrada molt aquest mite, però mai havia sentit a parlar d'ell. Si que es trist com acaba, però la veritat és que sempre, en tots els mites, acaba passant alguna cosa dolenta, trista.
Molt bona entrada!

Adrià ha dit...

Quan vaig estar a Roma, més concretament al museu del Baticà, vaig veure aquesta estàtua i me'n van explicar la historia a la qual fa referencia aquesta estàtua.
S'ha de dir que realment és una estàtua magestuosa.

Bona entrada Ivan!

Cristian Martinez ha dit...

Esta molt be aquest mite, no el van fer cas i al final ell i un dels seus fills, van morir ofegats. Es molt interessant.

Bona entrada!