L'ATLÀNTIDA DE VERDAGUER AL LLATÍ

Escrita per -
El dia 22 de febrer, els alumnes de 1r de batxillerat vàrem fer una excursió a Folgueroles i ens varen explicar la vida de Jacint Verdaguer. També ens van ensenyar les cases on va viure i van recitar alguns poemes seus.

Jacint Verdaguer quan era jove

Un dels que ens van explicar bastant va ser el de l'Atlàntida:
Aquest poema del 1877, esta format per deu cants, una introducció i una conclusió que ens explica les aventures d'Hèracles per Ibèria, l'enfonsament del continent dels atlants, la creació del mar Mediterrani fins al descobriment de les Amèriques.
Les seves obres més importants (l'Atlàntida i el Canigó)

A la introducció, narra com Colom després d'un naufragi, arriba a les costes peninsulars i un ermità li explica l'enfonsament de l'Atlàntida. Aquesta narració ocupa deu cants. I la conclusió ens mostra els pensaments de Colom cap a la futura descoberta del nou continent.

El llibre on està el poema traduït

El gran poema èpic que us acabo d'explicar breument, va ser traduït al llatí i és anomenat: Atlantis. (Si mireu l'enllaç que us he deixat, a partir de la pàgina 20 comença el poema traduït)


Mireia Cutura
1r Batx

Comentaris

Anònim ha dit…
Trobo molt interessant que fins i tot els poetes, com Jacint Verdaguer tinguessin presents la mitologia en els seus poemes.
18 de març del 2011, a les 8:13
Unknown ha dit…
Et felicito, Mireia, per la gran obra que has trobat d'un gran autor com és Verdaguer. La informació està molt ben organitzada i ben formosa. Gràcies per aquest bon coneixement.
18 de març del 2011, a les 8:20
Meri ha dit…
Està molt bè que els poetas utilitzin la mitologia en les seves obres, tot i que la mitologia no es el meu fort, penso que es interessant.
18 de març del 2011, a les 8:21
Unknown ha dit…
Un altre clàssic en l'actualitat, bé, no tanta actualitat però es pot considerar un referent, i a sobre Jacint Verdaguer un dels grans de la literatutra catalana!
18 de març del 2011, a les 8:24
Aina ha dit…
És un tema molt interessant per escriure un llibre i crec que s'ha de tindre molta imaginació per escriure deu cants.
18 de març del 2011, a les 9:21
Ester ha dit…
Bona entrada Mireia. Trobo molt bé que hagis treballat el Jacint Verdaguer i les seves obres. Era tot un poeta!
18 de març del 2011, a les 9:27
max ha dit…
és molt interessant mireia.
no sabia que poetes tant reconeguts com jacint verdaguer haguessin comptat amb la mitologia per a escriure alguns dels seus poemes.
19 de març del 2011, a les 15:24
Gerard Bou ha dit…
Trobo que jacint verdaguer va ser un gran home de la literatura catalana. Espero poder anar a folgueroles.
21 de març del 2011, a les 10:46
Maria Rodriguez ha dit…
És molt interessant saber que, fins i tot els poetes tenien present la mitologia, és a dir, que tothom la té present, fins i tot i que menys t'ho pots arribar a imaginar. I es que nomès cal veure que a tot arreu ens mostren exemples de mites (pel·lícules, llibres...).
Bona entrada!
21 de març del 2011, a les 12:14
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

LA SOCIETAT ROMANA

Escrita per -
Imatge
La societat romana, era similar a la grega ja que també es dividia en parts. Aquesta societat es basava en el naixement i en la riquesa de la persona o  familiar. La primera classe de persona que hi havia eren els ciutadans però a diferencia de la societat grega aquí hi ha subgrups, dintre dels ciutadans els subgrups són:   Patricis : Els patricis eren els descendent dels fundadors de la ciutat, aquest grup era el representant de l'aristocràcia en la societat, a part de ser els referents en la societat, tenien uns privilegis polítics, econòmics i socials i no pagaven impostos. També tenien moltes terres on hi treballen pagesos. Plebeus : Els plebeus eren els descendents de les primeres famiílies que havien anat a Roma a viure-hi. Aquests plebeus al principi no tenien cap poder ni drets ni deures, ni tan sols podien casar-se amb un patrici. Després de molts intents, però, van aconseguir una mica d'igualtat, ja que van passar a tenir drets i deures, i tot graciés a q
Més informació

L'ESCULTURA GREGA - ÈPOCA HEL·LENÍSTICA (IV)

Escrita per -
Imatge
L'època hel·lenística, amb la formació de l'Imperi Alexandre dues tradicions artístiques molt diferents, l'oriental i la clàssica, havien entrat en contacte donant origen a una nova manera de concebre l'art l'escultura: L'Hel·lenisme.  Amb l'Hel·lenisme els ideals clàssics de bellesa, harmonia, serenitat i equilibri són abandonats en favor de la tensió, el moviment i una expressivitat extrema. Els rostres dels personatges es mostraven una gran expressivitat mostrant sentiment de patiment i passió. Les representacions continuaven sent naturalistes, però van abandonar l'idealisme en favor d'un major realisme. També va aparèixer nous temes com la vellesa, la infància, la quotidianitat, el dolor o la mort. Gal moribund També va aparèixer la representació de grups escultòrics amb composicions complexes que presenten un gran dinamisme expressivitat . Bou farnesi s.II a.C. Amb l'Hel·lenisme Atenes perd protagonisme com a centre cultu
Més informació

LES CASES ROMANES

Escrita per -
Imatge
Les cases romanes més luxoses unifamiliars es deien domus . Eren d'una sola planta i estaven orientades cap a l'interior, gairebé sense finestres i al voltant d'un pati central, l' atrium .    Domus romana Les cases oferien tota mena de comoditats, incloent calefacció. A l'entrada hi havia un vestíbul. D'aquí es passava a l'anterior, a l' atrium , que consistia en un pati interior cobert amb una obertura al centre anomenada compluvium que deixava entrar l'aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un petit estany anomenat impluvium . A l' atrium donaven les diferents habitacions de la casa: dormitori ( cubiculum ), menjador ( triclinium ), cuina ( culina )  , i recintes laterals ( alae ).   Atrium   Maqueta d'una domus romana Per influència grega es va construir el tablinum , el despatx del pater familias,  en què solia rebre als seus clients. També darrere de l' atrium es va construir un pati major envoltat
Més informació