ZEUS I LEDA

Leda era la filla de Testis, rei d’Etòlia. Era tant gran la seva bellesa que va arribar a les oïdes del pare dels déus, Zeus. Però abans que Zeus la veiés, un humà se li avança i la fa seva. Quan Testis li presenta la seva filla, Tíndar es queda impressionat, i li demana que es casi amb ella. El rei d’Etòlia hi accedeix. En casar-se, Hèrcules ajuda Tíndar a recuperar el seu regne.

En aquells temps Zeus vol crear els semidéus i els primers vol que siguin amb una gran bellesa i busca les dones terrestres de més bellesa. En aquest moment Zeus sent parlar de Leda, decideix veure-la. Mentre un dia Leda passeja al voltant d’un llac, el pare de tots els déus la mira des del regne dels cels, la troba preciosa, li hauria agradat convertir-se en un adolescent per seduir-la, però sabia que en aquella època Tíndar era el millor dels homes, i que en forma humana no l’aconseguiria, i va resoldre el problema amb molta astúcia.

Una tarda que Leda estava passejant pel llac se li va acostar Zeus en forma de Cigne, ella el va acariciar, i Zeus la va sentir molt a prop, i va pensar “Ja és meva”, però encara no la tenia del tot. El cigne va aixecar el vol i va anar fins a l’Olimp. Allà va parlar amb la seva filla Afrodita, deessa de l’amor, i aquesta li va dir que la millor manera d’enamorar a una dona era que la dona estimada sentís compassió d’ella, així que pare i filla van fer un pacte secret.

La tarda del dia següent Leda estava passejant quan, de sobte, veu el cigne volant cap a ella, perseguit per una àguila negra. Leda va agafar el cigne entre els seus braços, i l’àliga, veient que amb un ésser humà no podia competir se’n va anar volant fins als cels i es va transformar en Afrodita.

Zeus va aprofitar la compassió que va sentir Leda per fer-la seva. De l’amor de Zeus i Leda en va sorgir un ou, i d’aquest ou en van sortir dos germans bessons. Mentre Leda va tenir aquella experiència amb Zeus, mai va deixar de fer-ho amb el seu marit, i de la relació amb el seu marit en va sorgir un altre ou del qual en van sortir dos bessons més.

A partir d’aquí hi han diverses versions sobre els fills:

1a versió: De l’ou en que el pare és Zeus en neixen dos semidéus immortals: Pòl·lux i Helena. De l’ou el pare del qual és Tíndar, en neix una parella de mortals: Càstor i Clitemnestra.

2a versió: Els fills de Zeus són: Càstor i Pòl·lux. I els fills de Tíndar les dues noies: Clitemnestra i Helena.

CAESARE DA SESTO, Leda i el cigne. Còpia d'un original perdut de Leonardo da Vinci. Wilton House. Salisbury.

Jean Thierry, Léda et le cygne, 1717
marbre

Nil Datsira
1er Batx.