8 de gener de 2009

ETAPES DE LA HISTÒRIA DE ROMA: PERÍODE DE LA MONARQUIA


1. LA MONARQUIA

El període de la monarquia va anar des de l'any 753 a.C. fins al 509 a.C. En aquest període és imprecís i es barregen història i llegenda. Els historiadors antics no tenien una organització adient per al període monàrquic i en van elaborar una, anecdòtica i detallada. Un dels seus cronistes més desacats va ser Tit Livi, que va escriure Ab urbe condita, una obra monumental que narra la història de la ciutat des de la seva fundació.

Segons la tradició hi va haver set reis, dos de llatins, dos de sabins i tres d'origen etrusc. El primer, Ròmul, és clarament un personatge mític, l'heroi epònim de la ciutat. En canvi entre els altres podria haver-hi personatges en part llegendaris (els 4 primers), en part històrics (els 3 darrers). Però és possible que en fossin més i que l'inici de la monarquia fos a la segona meitat del segle VII a.C., en comptes del segle VIII.

Els reis romans, el seu origen, la seva cronologia i les seves principals realitzacions segons la tradició:

Reis llegendaris:

  1. Ròmul (753-717 a.C.) Llatí, fundador de Roma i l'organitzador de la divisió de les classes socials ciutadanes en patricis i plebeus, va crear el senat i d'altres institucions fonamentals.
  2. Numa Pompili (716-674 a.C.) Sabí, va dotar la ciutat de lleis, va construir els primers temples i va fundar les principals institucions religioses.
  3. Tul·lus Hostili (673-642 a.C.) Llatí, va aconseguir l'hegemonia de Roma al Laci, va ampliar el territori romà amb la conquesta d'Alba Longa i altres ciutats etrusques.
  4. Anc Marci (641-617 a.C.) Sabí, va sotmetre per les armes moltes ciutats llatines, fundar el port d'Òstia i va estendre el territori romà fins al mar.
Reis històrics:
  1. Tarquini Prisc (616-578 a.C.) Etrusc, va introduir innovacions constitucionals i va vèncer els sabins.
  2. Servi Tul·li (578-534 a.C.) Etrusc, va construir la muralla que envoltava els set turons -el pomerium o recinte sagrat de la ciutat- i va dividir la població de Roma en cinc grans grups segons la seva riquesa, amb els seus drets polítics i obligacions militars.
  3. Tarquini el Superb (534-509 a.C.) Etrusc, va convertir Roma en la primera potència d'Itàlia central de forma despòtica, va ser destronat per una rebel·lió dels patricis l'any 509 aC. i va edificar el temple capitolí.

ORGANIZACIÓ SOCIAL I POLÍTICA

La base de l'estructura social i familiar romana la tenim a la familia. L'estat reproduïa aquest sistema familiar i el govern estava en mans de la gran família dels patricis (patres).
La família estava formada pels parents consanguinis, els clients i els esclaus. La gent estava integrada per els avantpassats que tenien en comú. El pater familias era com el cap de la unitat familiar. Era un ciutadà que només depenia d'ell mateix i que tenia autoritat jurídica, econòmica i religiosa sobre tots els membres que formaven part de la família.

Els ciutadans romans es distribuïen en diverses classes socials:

Els patricis (patres o patricii): constituïen un grup tancat que preservava amb molta cura dels prestigis i els seus privilegis hereditaris. Procedien de les primeres famílies que es van instal·lar a Roma. Eren ciutadans romans amb tots els drets i deures

Els Plebeus (plebei): eren tots els ciutadans romans que no eren patricis, els llatins que s'havien instal·lat pels voltans de Roma, el territori de la qual conreaven, és a dir la gran majoria. No tenien, en un primer moment, cap dret social, civil, polític ni religiós. Però, a poc a poc van anar guanyant drets i influència.

Els Patrons i clients (patrones i clientes): alguns estrangers i es relacionaven amb la gens. Molts ciutadans romans eren clients de ciutadans més importants, que n'esdevenien els patrons. Sovint els patrons dels uns eren al seu torn clients d'altres homes més poderosos, en una complexa trama de relacions clientelars que abraçava tota la societat, des de Roma fins a les províncies. El patró donava protecció jurídica davant la justícia i suport econòmic a canvi de respecte i serveis. Estaven més a prop dels patricis que dels plebeus.

Els esclaus i lliberts: formaven la classe social més baixa i, fins i tot, podien estar considerats com a coses, propietat absoluta dels seus amos. Un esclau ho podia ser de naixement (verna) quan era fill d'esclaus, per ser presoner de guerra o també per ordre judicial, quan un ciutadà perdia la seva condició. Fins i tot i havia qui els permetia tenir certs guanys (peculium), i qui els alliberava (manumissio). Aquests guanys eren els que permetien comprar la seva pròpia llibertat.

ECONOMIA
Des d'un punt de vista econòmic, la base agrícola de la societat romana variava d'una forma significativa segones les zones.

A la vall del Po, Concretament als Alps predominaven,l igurs que convenen amb grans dominis territorials el conreu de cereals, va anar minvant progressivament.
La zona ocupada pel poble dels picents, una terra de petites camperols sorgits de la distribució de terres efectuada per l'Estat. Etrúria, al nord de laci, era una regió habitada pels estruscos. Úmbria, terra dels umbres es situa al centre de la península. Totes dues regions tienen una organizació que dificulta l'evolució dels camperols. Al sud,a la zona de a Magna Grècia, les ciutats estaven arruïnades, la despoblació era notable i l'agricultura no va conèixer grans progressos.


Judit Blasco
1r Batx

15 comentaris:

Montse ha dit...

Judit has fet una bona feina!!! gràcies per compartir-la.
Ara cal que la resta llegiu amb deteniment el que ha escrit la Judit, tot consultant els enllaços que hi trobareu, així com el powerpoint que hi ha al final. Un cop ho hagueu llegit, podeu afegir els vostres comentaris.

majka. ha dit...

Òstres, Judit, aquí hi ha molta informació!

Gràcies per la teva feina!

ΩΔ_βρύνο_ΔΩ↔© ha dit...

Judit primer de tot felicitats per la teva més que correcta redacció sobre el tema de la monarquia.

;)

oleee!!

Jony ha dit...

molt bé Judit ,et felicito per que has fet una bona aportació sobre la monarquia,i molts temes relacionats amb Roma també el power point està molt bé i ens dona molta informació.

Michele. ha dit...

Ostres, tu... això em dona records de l'any passat...

quin fart de riure que em vaig fer amb en numa popmisli

si vols algun dia et deixo els fulls que tinc de l'any passat a través d'alguna de les magistras (perquè em sembla que no sé qui ets xD, i ho tindràs també per la república i l'imperi.

Au, doncs, ave.

Cristina ha dit...

La etapa de la monarquia a Roma esta situada entre els anys 753 a.C. fins al 509 a.C. Van haver-hi set reis, dos de llatins, dos de sabins i tres d'origen etrusc. Aquests reis podem dividir-los en llegendaris i històrics. Els llegendaris serien: Ròmul, el fundador de Roma i l'organitzador de la divisió de les classes socials ciutadanes en patricis i plebeus, Numa Pompili, un Sabí que va dotar la ciutat de lleis, Tul•lus Hostili, un Llatí que va aconseguir l'hegemonia de Roma al Laci, i Anc Marci, Sabí que va fundar el port d'Òstia i va estendre el territori romà fins al mar. Els reis històrics serien: Tarquini Prisc, un etrusc que va introduir innovacions constitucionals i va vèncer els sabins, Servi Tul•li, etrusc que va construir la muralla que envoltava els set turons, i Tarquini el Superb, etrusc que va ser destronat per una rebel•lió dels patricis l'any 509 aC. i va edificar el temple capitolí.
En la organització social i política podem trobar diverses semblances, ja que en la organització social la base de l’estructura familiar romana esta en la família i en la organització política l’estructura es basa en la família de patricis. Per això, als ciutadans romans els podem dividir en diverses classes: en Patricis, que constituïen un grup tancat que preservava amb molta cura dels prestigis i els seus privilegis hereditaris, en Plebeus, que eren tots els ciutadans romans que no eren patricis, eren els llatins que s'havien instal•lat pels voltants de Roma, el territori de la qual conreaven. En Patrons i clients, on sovint els patrons dels uns eren al seu torn clients d'altres homes més poderosos, i per finalitzar en els esclaus i lliberts, on formaven la classe social més baixa i, fins i tot, podien estar considerats com a coses, propietat absoluta dels seus amos.
En l’economia podem dir que era la base agrícola de la societat romana i es podia dividir en diverses zones: A la vall del Po, als Alps, on cada vegada i minvaven més els cereals, Etrúria, al nord de laci, era una regió habitada pels etruscos. Úmbria, terra dels umbres es situa al centre de la península. Totes dues regions tenien una organització que dificulta l'evolució dels camperols. Al sud, a la zona de a Magna Grècia, les ciutats estaven arruïnades, la despoblació era notable i l'agricultura no va conèixer grans progressos.

Cristina ha dit...

En general trobo que el blog a estat molt pero que molt treballat , us felicit-ho! qui no sapigués que era el nadal segur que amb les decoracions del blog o agués sapigut de seguida, trobo que es un blog molt complert i que tant si es nadal o no amb la colaboració de tots i sobretot amb la imaginació de les profesores per publicar coses, aquest espai cada vegada es fa més interesant i anirà revent cada cop més visites.
Per cert Judit, lo de la monarquia està molt ven explicat, trobo que hi has afejit molta informació, et felicit-ho!

Estel ha dit...

Primer de tot, felicitar a la Judit per la recerca d’aquesta informació, tot i que l’hem hagut de fet tots, encara que haig d’acceptar que no l’he fet tan completa com aquesta, per tant m’ha donat a conèixer més a fons coses de les quals tenia mínima informació.


El període de la història de Roma que s’explica en el text és La Monarquia (753 a.C. al 509 a.C.), aquest és caracteritza ser una barreja d’història i llegenda, ja que és parla d’un període imprecís.
Una obra destacable d’aquesta obra, e la que es narra la història de la ciutat des dels seus inicis és Ab urbe condita de Tit Livi.


A Romà va haver-hi set reis, els quatre primers són els anomenats reis llegendaris i els tres darrers reis històrics, tot i així com ens diu el text pot haver-hi la possibilitat de que en fossin més i que l'inici de la monarquia fos a la segona meitat del segle VII a.C.

Dintre dels reis llegendaris hi trobem: Ròmul, fundador de Roma i l'organitzador de la divisió de les classes socials ciutadanes. Numa Pompili, aquest va ser l’encarregat de dotar la ciutat de lleis, va construir els primers temples i va fundar institucions religioses. Tul·lus Hostili qui va aconseguir l'hegemonia de Roma al Laci i va ampliar el territori romà mitjançant certes conquestes. I per últim trobem a Anc Marci, el qual va sotmetre per les armes moltes ciutats llatines, va fundar el port d'Òstia i va estendre el territori romà fins al mar.

I dintre dels Reis històrics s’hi pot trobar: Tarquini Prisc qui va introduir innovacions constitucionals i va vèncer els sabins. Servi Tul·li, el qual va construir la muralla que envoltava els set turons, i va dividir la població de Roma en cinc grans grups. I l’últim que trobem és Tarquini el Superb, aquest va convertir Roma en la primera potència d'Itàlia central, va ser destronat i va edificar el temple capitolí.


Segons l’organització social i política, podem veure que la base de l'estructura social i familiar romana la tenim a la família.
La família estava formada pels parents consanguinis, els clients i els esclaus.

Els ciutadans romans es distribuïen en diferents classes socials: els patricis, els quals procedien de les primeres famílies que es van instal·lar a Roma. Eren ciutadans romans amb tots els drets i deures. Els plebeus, en general eren els pobres, però lliures (no esclaus), aquest eren els llatins que s’havien instal·lat pels voltants de Roma. Els clients, no tenien cap feina concreta, alguns eren estrangers. Estaven més a prop dels patricis que no pas dels plebeus. Els esclaus eren la classe social més baixa, fins i tot eren tractats com a “objectes”, però tot i així alguns amos els tractaven força “bé”, i els permetien tenir un certs guanys o fins i tot alliberar-los.


Des d'un punt de vista econòmic, la base agrícola de la societat romana variava segones les zones, en el text escrit per la Judit ens ho indica perfectament.

Estel ha dit...

Per cert, els videos també estan molt bé, hi recopilen força informació.

ΩΔ_βρύνο_ΔΩ↔© ha dit...

La monarquia es durà a terme durant el anys 753 a.C. fins al 509 a.C. En aquest període barregem història i llegendes. Els antics historiadors van elaborar una organització anecdòtica i detallada. Un dels seus cronistes destacables va ser Tit Livi, ell va escriure Ab urbe condita, una obra important que explica la història de la ciutat des de que es va fundar.

Suposem que van haver-hi set reis: dos de llatins, dos de sabins i tres d'etruscos. El primer, Ròmul, un personatge mític per tota la ciutat. És possible que l'inici de la monarquia fos a la segona meitat del segle VII a.C., en comptes del segle VIII.


Abans dels emperadors i dels cònsols, Roma era governada per un rei, representant de la institució monàrquica, al qual corresponia tot el poder (imperium) i dictava les ordres (dictator). Era elegit entre el poble com a cap d'una gran família política (magister populi). Auxiliaven al rei els lictores, agutzils que el precedien en les seves actuacions amb la destral i les vares. En la seva absència els poders administratius corresponien a un delegat (praefectus urbis). Si el rei no designava cap successor els ciutadans designaven en l'interregne, per un període de cinc dies, a un inter rex, i després s'elegia un nou rei, o bé es designava un nou inter rex per altres cinc dies amb facultat de designar nou cap.

És difícil determinar els poders que tenia el rei en comparació amb els poders del cònsols de la República Romana posterior. Alguns escritors moderns creuen que el poder suprem de Roma residia en les mans del poble i que el rei era només el cap executiu del Senat i el poble, mentre que altres creuen que el rei tenia poders sobirans i que el Senat i el poble eren només restriccions menors al seu poder.

El que se sap amb certesa és que només el rei tenia el dret a l'auspici en representació de Roma com l'augur en cap i no es podia realitzar cap activitat comercial sense la voluntat dels déus, la qual era coneguda per mitjà dels auspicis. El poble percebia al rei com a mediador entre ells i els déus, la qual cosa el convertia en el cap de la religió nacional i el cap executiu. Amb el poder sobre el calendari romà, el rei encapçalava totes les cerimònies religioses i designava als oficials menors. Es creu que Ròmul va instituir l'augur.

Ròmul
Numa Pompili
Tul·li Hostili
Anc Marci
Tarquini Prisc
Servi Tul·li
Tarquini el Superb

Andrea ha dit...

Amb aquest treball hem pogut fer-nos una idea més clara sobre l'època i descobrir aspectes nous per a nosaltres sobre el món d'aleshores. Curiosos els noms dels reis.. =)

El segon power point trobo que està força bé, dóna informació de manera clara i entenedora.

Fins demà!

aliss. ha dit...

Com bé explica la Judith, hi va haver un gran perídoe històric i llegendari durant el periode de la monarquia de Roma, entre els anys 753 a.C. fins al 509 a.C.

La monarquia d'aquests anys es divideix en dos gran etapes, primerament el regnat dels reis llegendaris: Ròmul (fundador de Roma i de les classes socials) Numa Pompili, Tul·lus Hostili i Anc Marci.
Seguidament com a reis històrics destaquen: Tarquini Prisc, Servi Tul·li i Tarquini el Superb.

La història de Roma de l'època es divideix en numeroses classes socials també. Alguns es distribuien pels diferents càrrecs que tenien. Com a classe social més alta poden destacar els Patricis, que eren sovint les families, o els descendents d'elles primeres en instalar-se a Roma. Seguidament els patrons o clients, que eren els que estaven relacionats amb la justicia. Els plebeus, que eren els ciutadans de classe baixa de la ciutat, i finalment com a classe més baixa, els esclaus, els quals els feien servir per treballar, luitar etc.

L'economia de la ciutat Romana, es basa en l'agricultura, que varia segons les zones, on es conreen diferents tipus d'aliments. La Judith ens ho explica clarament.

Víctor ha dit...

En aquest document realitzat per la Judit podem entendre molt bé el període de la monarquia a roma, però en aquest comentari m’agradaria destacar la figura del primer rei llegendari i fundador de la ciutat de Roma, com ja os podeu imaginar parlaré de Rómul i de la seva història llegendària

Sílvia va tenir dos bessons que va anomenar Ròmul i Rem. Quan el rei Amuli se'n va assabentar va ordenar que els posessin en una cistella al riu Tíber perquè fossin arrossegats fins al mar i morissin ofegats. La cistella va embarrancar. Els petits van ser alletats per una lloba, Luperca. Més tard van ser recollits per un pastor i cuidats per la seva dona. Quan van créixer van descobrir el seu origen, per la qual cosa van tornar a Alba Longa, van matar Amuli i van restaurar Numitor al tron.
Van decidir fundar una ciutat en una plana del riu. Van traçar amb una arada el perímetre segons el ritu etrusc i van jurar de matar tots els qui traspassessin els límits sense permís. Discutint sobre el nom de la ciutat van decidir que l'elegiria aquell que albirés més ocells, prova que va superar Ròmul i va atorgar a la ciutat el nom de Roma. Rem, enutjat, es va barallar amb Ròmul i va esborrar el solc dels límits de la futura ciutat. Complint el jurament, Ròmul el va matar.

Aquesta història es la història de com Ròmul va fundar la ciutat de Roma i si va establir com a primer rei. No sabem quina part de mitològica i quina de real tenen aquests fets, però està clar que una ciutat com aquesta havia de tenir uns inicis com aquests.

Per últim, voldria felicitar a la Judit per la feina realitzada.

Nil ha dit...

Felicitats per la recerca que has fet Judit.

El que m'ha agradat més de llegir aquest treball és que cada rei, sigui llegendari o històric, ha aportat alguna cosa a la ciutat.
Ròmul, creant les classes socials i el senat. Numa Pompili fent lleis. Les innovacions constitucionals de Tarquini Prisc, etc.
El que no m'ha agradat tant de veure és com tractaven els esclaus , com si fossin objectes propietat del seu amo, i que la llibertat que es mereixen se l'hagin de comprar amb els seus propis diners. Almenys els homes que tenien més poder, protegien els seus "amics" si passava alguna cosa (segurament els protegien perquè els interessava).

M'ha agradat molt que fessis aquest treball Judit, perquè gràcies a això he sapigut alguna cosa més dels reis que hi va haver i el que van fer.

a chulumbele a chulumbele ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.