Entorn de l'any 25 a.C. August va fundar la colònia d'Emèrita Augusta -l'actual Mèrida, a Extremadura- a la província de Lusitània, amb l'objectiu d'assentar els legionaris.

Des de finals del s. III i el s. IV la ciutat es desenvolupa gràcies a la reforma administrativa de Dioclecià.

Al s.V els pobles germànics -sueus, alans i vàndals- van lluitar per apoderar-se de la ciutat. A mitjan segle VI Emèrita va ser capital del regne visigot, però la cort va acabar traslladant-se a Toledo. Des de llavors el buit provocat per la falta d'un poder polític fort va ser omplert pels bisbes de la metròpoli.

Del municipal es pot veure part del pòrtic i el Temple de Diana, d'època d'August. Del fòrum provincial romanen la porta que el comunicava amb el fòrum municipal, mal anomenada Arc de Trajà, i restes del temple, també de culte imperial.

El teatre és l'edifici més ben conservat i més grandiós de Mérida. Va ser inaugurat el 16-15 a. C. La seva cauea graderia tenia capacitat per a 6.000 espectadors. El més destacable de l'edifici és el frons scaenae, compost de dos pisos decorats amb columnes de marbre i una sèrie d'escultures de déus i retrats imperials. Rere el frons scaenae hi havia un peristil o pòrtic enjardinat

Inaugurat l'any 8 a.C., l'amfiteatre està construït amb materials pobres (granit, maó i formigó). La seva estructura és l'habitual, amb una cauea apta per a 15.000 espectadors i unes fossae en forma de creu.

El circ va ser construït al s. I d.C. fora muralla, amb capacitat per a uns 30.000 espectadors. L'arena ocupa l'extensió de 30.000 m2, dividida per la spina, decorada amb escultures i obeliscos. En l'extrem oest es trobava la monumental porta pompae -d'on sortien les desfilades- i, a banda i banda, els carceres o cotxeres.

La trama urbana formava la retícula pròpia de lafundacions romanes, a partir del Decumanus Maximus i del Cardo Maximus. Encara és possible contemplar restes d'alguns carrers i de diverses domus. D'aquestes les més notables són les anomenades Casa de l'Amfiteatre i Casa del Mitreu, ambdues situades extramurs, per la seva extensió i luxe i pels seus bells mosaics, entre els quals destaca el Mosaic Cosmològic. El Decumanus Maximus desembocava en la porta que donava al pont sobre el Guadiana, i construït amb un nucli de formigó romà revestit de carreus encoixinats. Al llarg dels segles ha estat restaurat en nombroses ocasions.

Hi ha infraestructures hidràuliques que es troben en l'interior de la ciutat i sobretot en el seu entorn. Així, es conserven restes dels aqüeductes que fornien aigua a la ciutat, alguns corresponents a galeries subterrànies i d'altres a canalitzacions elevades, com el tram més important, l'anomenat Acueducto de los Milagros.

Feu clic aquí per veure la font d'informació.

Noelia Losantos
2n Batx

Imprimeix aquesta entrada