ZEUS I LEDA


Leda era la filla de Testis, rei d’Etòlia. Era tant gran la seva bellesa que va arribar a les oïdes del pare dels déus, Zeus. Però abans que Zeus la veiés, un humà se li avança i la fa seva. Quan Testis li presenta la seva filla, Tíndar es queda impressionat, i li demana que es casi amb ella. El rei d’Etòlia hi accedeix. En casar-se, Hèrcules ajuda Tíndar a recuperar el seu regne.


En aquells temps Zeus vol crear els semidéus i els primers vol que siguin amb una gran bellesa i busca les dones terrestres de més bellesa. En aquest moment Zeus sent parlar de Leda, decideix veure-la. Mentre un dia Leda passeja al voltant d’un llac, el pare de tots els déus la mira des del re
gne dels cels, la troba preciosa, li hauria agradat convertir-se en un adolescent per seduir-la, però sabia que en aquella època Tíndar era el millor dels homes, i que en forma humana no l’aconseguiria, i va resoldre el problema amb molta astúcia.

Una tarda que Leda estava passejant pel llac se li va acostar Zeus en forma de Cigne, ella el va acariciar, i Zeus la va sentir molt a prop, i va pensar “Ja és meva”, però encara no la tenia del tot. El cigne va aixecar el vol i va anar fins a l’Olimp. Allà va parlar amb la seva filla Afrodita, deessa de l’amor, i aquesta li va dir que la millor manera d’enamorar a una dona era que la dona estimada sentís compassió d’ella, així que pare i filla van fer un pacte secret.

La tarda del dia següent Leda estava passejant quan, de sobte, veu el cigne volant cap a ella, perseguit per una àguila negra. Leda va agafar el cigne entre els seus braços, i l’àliga, veient que amb un ésser humà no podia competir se’n va anar volant fins als cels i es va transformar en Afrodita.

Zeus va aprofitar la compassió que va sentir Leda per fer-la seva. De l’amor de Zeus i Leda en va sorgir un ou, i d’aquest ou en van sortir dos germans bessons. Mentre Leda va tenir aquella experiència amb Zeus, mai va deixar de fer-ho amb el seu marit, i de la relació amb el seu marit en va sorgir un altre ou del qual en van sortir dos bessons més.

A partir d’aquí hi han diverses versions sobre els fills:

1a versió: De l’ou en que el pare és Zeus en neixen dos semidéus immortals: Pòl·lux i Helena. De l’ou el pare del qual és Tíndar, en neix una parella de mortals: Càstor i Clitemnestra.

2a versió: Els fills de Zeus són: Càstor i Pòl·lux. I els fills de Tíndar les dues noies: Clitemnestra i Helena.












CAESARE DA SESTO, Leda i el cigne. Còpia d'un original perdut de Leonardo da Vinci. Wilton House. Salisbury.











Jean Thierry, Léda et le cygne, 1717
marbre


Nil Datsira
1er Batx.

Comentaris

Michele. ha dit…
Bé, té la seva gràcia...

Ara... de la relació amb Zeus i Leda en va sortir... un ou? jajajaja

I va tenir... quatre bessons, d'homes diferents? Biològcament impossible... estan bojos, aquests grecs.

merci per l'aportació. Una mica més, i ja ho podies posar a la categoria d'humor!
Jony ha dit…
Molt bona aportació has fet en el blog.
Es molt interessant aquesta història de mitòlogia de Zeus i Leda.
Felicitats Nil!!!
dew
mireia ha dit…
Vaja amb Zeus, si que era mujeriego..

està molt ben explicat !

Entrades populars d'aquest blog

LES CIUTATS ROMANES

ELS PATRICIS I ELS PLEBEUS

EL MITE D'ORFEU I EURÍDICE