EMPÚRIES

L’ORIGEN I EL CREIXEMENT D’EMPORION:

Va ser entre 580 i 560 a.C., uns anys després de la fundació de Massàlia, que els foceus van situar un petit establiment a la badia de Roses, en una mena d'illot ubicat a la costa, que tancava un port natural al costat de la desembocadura del riu Fluvià. Dos rius, el Fluvià i el Ter, permetien l'accés a les comarques interiors i, per tant, el comerç. No hi ha dubte, doncs, que Emporion va tenir una funció essencialment comercial, evident ja en el seu nom, que vol dir "mercat" i d'on deriva el nom de la comarca de l'Empordà. Aquesta illa, l'actual Sant Martí d'Empúries, va rebre el nom de Paleàpolis ("Ciutat Vella") després que, al cap de no gaire temps, els foceus fundaren un nou nucli, anomenat Neàpolis. Aleshores s'inicià una veritable hel·lenització del territori. Començà així la cultura ibèrica al nord-est de Catalunya, quan Emporion transformà la forma de vida dels indígenes.

El creixement demogràfic i urbà d'Emporion de la segona meitat del segle VI a.C. va culminar al segle següent amb la construcció d'una gran muralla i la creació d'institucions civils per a una comunitat que ja s'identificava amb el nom d’Emporitaí. També és possible que els foceus s’establissin en algunes ciutats de València, però no s’hi conserven grans runes arqueològiques.
Tot i que la gran estàtua descoberta a Empúries el 1909 ha estat molts anys identificada amb Asclepi, és molt més probable l'atribució a Serapis. Juntament amb ell es va trobar el cap d'Apol·lo i monedes gregues de plata encunyades a Emporion amb Pegàs, el cavall alat. Totes quatre peces es poden veure al Museu Arqueològic de Catalunya, Barcelona (S.G.).

Esculapi o Asclepi

LA CIUTAT GREGA D' EMPÚRIES:

La ciutat grega estava dividida en les dues parts: la Paleàpolis i la Neàpolis.

• La Paleàpolis (Palaiá pólis): on els grecs van fundar el seu primer establiment. El poble de Sant Martí d'Empúries és l'únic lloc d'Empúries que ha continuat sempre habitat i això ha fet perdre moltes restes arqueològiques.


• La Neàpolis: era la part de terra ferma, excavada avui dia en la seva major part fins a nivells que van des del segle II a.C. al I d.C, tot i que també s’han trobat restes d’èpoques anteriors, però es troben a grans profunditats, com per exemple el santuari del sud-oest, que és del segle IV a.C. i, fins ara, es considera que està protegit per Asclepi, déu de la medicina, a partir de la identificació d'una estàtua que s'hi va trobar. La ciutat es va anar estenent des del nord cap al sud en diverses fases, tot i que de forma irregular degut al terreny. L'àgora, una gran plaça tota envoltada de porxos, era el centre de la vida política i comercial de la ciutat, i la travessava el carrer principal, que recorria la ciutat des de la plaça de la porta sud de la muralla fins al port, al nord. En el període de més prosperitat del segle II a.C. es van realitzar diverses reformes urbanístiques:
• Una nova muralla, defensada amb torres, que ara es pot veure al sud de la ciutat i que va permetre estendre l'àrea de la ciutat cap al sud.
  
• Un recinte porticat en la terrassa inferior darrera de la muralla, potser una palestra en el seu origen, on més endavant es va construir un temple, segurament consagrat a Serapis.
  
• Una reforma del santuari situat a la terrassa més elevada del sud-oest.
• L'ampliació de l'àgora, soterrant els edificis de la banda est.
  
• Construcció a la mateixa àgora d'una stoá, un edifici porticat, de dues naus i, probablement, dos pisos. A l'interior s'hi arreceraven una sèrie locals comercials.

Tant en l’àgora com en el carrer principal hi havia gran quantitat d'establiments de tota mena (botigues, petits tallers...), que reflecteixen clarament que Emporion tenia una gran vida comercial.

Les cases de la Neàpolis són majoritàriament modestes i petites: són una planta baixa, amb dues o tres habitacions i construïdes amb parets de tovots sobre un fonament de pedra. N'hi ha de més riques que tenen mosaics al terra de les cambres principals i algunes, com la gran casa al costat de l'àgora, disposen de peristil. També se'n troben del tipus itàlic, les domus. Les diferents classes d'habitatge evidencien la barreja de tradicions culturals i arquitectòniques que van confluir en les darreres fases de la Neàpolis emporitana. Els habitants de la ciutat grega en el seu conjunt, al moment major població, devien ser uns 1500.

Raquel Fernández
2n Batx