ZEUS I IO
Segons la mitologia grega, Io va ser una nimfa estimada per Zeus. El gran déu se li presentava en forma de núvols insistint que li donés la seva virginitat. La nimfa, davant de tals actes, va explicar-li al seu pare, Íniac. Aquest va anar a consultar l'oracle, el qual li va aconsellar que fes fora de casa a la seva filla perquè si no Zeus els destruiria. Íniac va fer cas a l’oracle però amb el pas del temps es va penedir. Per això va enviar a dos persones a buscar-la i, aquestes, en no trobar-la, no van tornar per por a no haver complert la seva missió.
Mentretant, Io ja era amb Zeus. L’amant va haver de suportar la gelosia d'Hera, i per a no ser descoberts Zeus va convertir-la en vaca. Però Hera en sospitar-ho demanà al Déu que li regalés l’animal, i ell li donà. Llavors Hera va anar a buscar al seu gegant, Argos, que tenia cent ulls (cinquanta que dormien i cinquanta que no), per tal que vigilés la vaca.
Tot i així, a vegades Zeus es convertia en en un brau i li feia visites inesperades per a continuar la seva relació. En veure que la situació era denigrant, Zeus va demanar a Hermes que li expliqués contes al gegant per tal que s’adormís, i així matar-lo. Un cop Argos mort, Hera, per a gratificar al gegant escampà els seus cent ulls a la cua del paó real.
Mentretant, Io ja era amb Zeus. L’amant va haver de suportar la gelosia d'Hera, i per a no ser descoberts Zeus va convertir-la en vaca. Però Hera en sospitar-ho demanà al Déu que li regalés l’animal, i ell li donà. Llavors Hera va anar a buscar al seu gegant, Argos, que tenia cent ulls (cinquanta que dormien i cinquanta que no), per tal que vigilés la vaca.
Tot i així, a vegades Zeus es convertia en en un brau i li feia visites inesperades per a continuar la seva relació. En veure que la situació era denigrant, Zeus va demanar a Hermes que li expliqués contes al gegant per tal que s’adormís, i així matar-lo. Un cop Argos mort, Hera, per a gratificar al gegant escampà els seus cent ulls a la cua del paó real.
AMBROGIO FIGINO. Io i Zeus
Aquest poema de Francisco Álvarez Hidalgo representa una part del mite de Zeus i Io. Aquesta part del mite també ha sigut representada en imatge per Rubens i Velázquez, entre d'altres.
ARGOS
Resplandores de luna exhuberante
Bañan cien ojos en la noche fría;
Cincuenta duermen, con cincuenta espía;
Calma es la sombra, alerta el vigilante.
La flauta de Hermes le alteró el semblante
Con la dulzura de su melodía;
Y soñando tristeza y alegría
Uno tras otro los cerró el gigante.
No despertó de aquel sueño mortal,
Pero ascendió a las más altas regiones.
Una canción nos puede ser fatal;
Un sueño puede alimentar visiones;
Pero al morir, tendremos por igual,
Un lugar entre las constelaciones.
Francisco Álvarez Hidalgo
VELÁZQUEZ. Mercuri i ArgosRUBENS. Mercuri i Argos
Podeu veure el mite animat de Zeus i Io:
Ruth Vivet
1r Batx
Comentaris
en aquells temps ja posaven les banyes a les dones.. quina poca vergonya!
Està tot molt ben explicat i amb el vídeo s'enten millor el mite :)
però quin gegant més horroros..xd
Fins demà
Ruth està molt bé!!:)