ZEUS I ALCMENA

Alcmena és l'esposa d'Amfitrió i la mare d'Hèracles, aquesta es destacava per la seva gran bellesa. Quan es va casar amb Amfitrió, no podien contraure matrimoni fins que ell portés a terme la venjança dels germans d'ella, fet que va realitzar amb l'ajuda del Creont entre altres. Amfitrió i Alcmena vivien en el bandejament provocat per l'assassinat accidental del sogre, que Amfitrió havia comès. D'aquí, ell parteix a la guerra contra els telebeus.

En l'absència d'Amfitrió, Zeus (déu de déus) es fa passar per ell i convenç Alcmena que tingui relacions amb ell. Ella creient que era el seu marit i que la venjança ja havia estat realitzada, accepta i s'uneix al déu en una nit allargada per ell, per a gaudir de Alcmena durant molt temps.

A l'endemà, torna el seu marit i també s'uneix sexualment a la seva esposa. Alcmena concep així dos fills, un per intervenció del déu Zeus i un altre del seu marit. Els nens són bessons amb un dia de diferència, el major es diu Hèracles (Hèrcules) i és fill de Zeus, mentre que d'Amfitrió neix Íficles. Quan Alcmena escolta tots els detalls de les batalles que li explica Amfitrió, ella li replica que ja ho sap tot i a més no demostra gran entusiasme quan el seu marit torna. Amfitrió, intrigat, pregunta a l'ancià endeví Tirèsias sobre l'assumpte, i aquest li revela la veritat sobre la relació entre Alcmena i Zeus.

Amfitrió va desitjar castigar la seva esposa, tot i saber que ella no havia tingut culpa de l'assumpte, i l'anava a cremar a la foguera quan Zeus va intervenir i va enviar una forta pluja davant la qual, Amfitrió, va perdonar-ho tot i va decidir fins i tot fer-se càrrec del fill del déu.

El problema va venir quan Hera (esposa immortal de Zeus) s'assabenta de tot i es torna molt gelosa. Quan Alcmena va a donar a llum, Hera intervé i aconsegueix que el part es perllongui fins als deu mesos. Heus aquí el mite segons Higini.

Mentre Amfitrió havia marxat lluny per atacar Ecàlia, Alcmena va rebre Júpiter en el seu llit, pensant-se que era el seu marit. Aquest, en arribat al llit, li va explicar les coses que havia fet a Ecàlia, i ella, convençuda que era el seu espòs, va jeure amb ell. El déu desitjava tant jeure amb ella, que va ajuntar dues nits, usurpant un dia, fins el punt que Alcmena es va meravellar que aquella nit esdevingués tan llarga.

L'endemà, se li va anunciar que el marit tornava a casa vencedor, però no ho va tenir en compte, perquè es pensava que ja l'havia vist. Quan Amfitrió va entrar a casa i la va trobar indiferent al seu retorn, es va sorprendre i li va preguntar per què no el rebia de la manera com habitualment acostumava. Alcmena li va respondre: "Tu ja vas arribar ahir, vam dormir junts i em vas explicar com t'havien anat les coses a Ecàlia". Quan Alcmena li va mostrar proves del que deia, Amfitrió va deduir que, en lloc seu, s'havia presentat a la casa una altra divinitat. I des d'aquell dia es va abstenir de dormir amb Alcmena. Ella, en canvi, embarassada de Júpiter, va parir Hèrcules.

Gaius Iulius Hyginus (Ualentia, c. 64aC-17dC): Gramàtic i fabulista del segle d'August. Se li atribueixen dues obres: Fabulae, De astronomia.

HIGINI, Faules, XXIX.

GIORGIO VASARI
Hèrcules escanya dues serps, sota la mirada d'Alcmena i de Júpiter.
Palazzo Vecchio. Florència.



Zeus convertit en Amfitrió, seduint Alcmena



Zeus i Alcmena

Amfitrió i Alcmena a la ceràmica antiga

Dues peces de la ceràmica antiga ens permeten conèixer l'episodi d'Amfitrió i d'Alcmena:



FÍTON, Alcmena a la pira.
Cratera de vi feta a Pèstum (350-325aC)
British Museum.Londres.


En aquesta s'hi pot identificar Alcmena asseguda damunt d'una pira, feta d'un munt de troncs, i va vestida amb unes robes transparents. A la seva dreta i esquerra s'hi veu Amfitrió i un ajudant es disposats a introduir unes torxes enceses perquè la pira s'encengui.

Alcmena, amb gest suplicant, s'adreça a Júpiter perquè la salvi. Aquesta es veu voltada per l'arc de Sant Martí, per tant té assegurada la intervenció dels déus perquè pugui salvar-se. Efectivament, al cel, dos noies que personifiquen els núvols aboquen aigua d'unes tines per apagar el foc que els homes volen encendre. A l'extrem superior dret de la imatge s'hi pot apreciar Eos contemplant el que passa a la terra.

AESTAS, Zeus i Alcmena (350-340aC).

Cratera en forma de campana,
de figures vermelles sobre fons negre, trobada a Pèstum.
Museus Vaticans.

En aquesta s'hi evoca el vessant còmic de l'episodi. D'esquerra a dreta s'hi distingeix Zeus, que agafa una escala per pujar a les estances d'Alcmena. A la dreta, Mercuri, duu a la mà un desproporcionat caduceu i a l'altre una llàntia per il·luminar l'escena. A la part superior de la imatge la princesa Alcmena, es mira l'escena des d'una finestra.

Alcmena i Amfitrió al teatre

L'episodi de Júpiter (Zeus), Alcmena i Amfitrió ha estat explotat a la literatura en els seus vessants còmic i tràgic. Alcemana, una obra d'Eurípides, explica com la bella i virtuosa protagonista, tot i la seva innocència, es veia abocada al càstig de la mort per adulteri, i era salvada in extremis per Zeus.

Plaute, no obviant l'aspecte tràgic de l'episodi, va afegir unes notes de comicitat a l'argument. Júpiter es fa present a tota l'obra, i arriba a fer-se repulsiu als ulls de l'espectador, fins el punt que es veu obligat a resoldre el problema que ell mateix ha provocat. Tota la intriga de l'argument descansa en la desorientació d'Amfitrió i Sòsias, en trobar-se davant de dues figures que els són idèntiques en tot.

Amfitrió ha esdevingut un argument universal de la literatura, i ha inspirat nombroses obres amb el tema del marit enganyat. Per exemple: l'Amfitrió de Molière, What you will de W. Shakespeare i la comèdia musical de Cole Porter Out of this World.

Portada de la producció dramàtica Amfitrió,

realitzada al Teatre lliure la temporada 95-96

Estel Riu
1r Batx