LA URBS ROMANA

La civilització romana, principalment urbana, mostra tot el seu esplendor a les seves ciutats, que, creades a imatge i semblança de Roma, foren el principal mitjà per a estendre el model de vida romà a les regions conquerides.

Tota ciutat romana important actuava com a centre de seveis per a la població d’un territori: oferia un mercat on vendre els productes agraris (el fòrum), tenia edificis consagrats a l’administració (la basílica o la cúria), uns altres per al culte religiós (els temples) i molts altres serveis per a tothom que pogués pagar o tingués ganes d’anar-hi: termes públiques, un teatre, un circ i un amfiteatre.

La urbs tenia una estructura quadriculada (planta hipodàmica); com que gairebé totes les ciutats construïdes a les regions annexionades es construïen de cap a peus, podien ser del tot planificades i destinar-hi d’entrada espais a diverses necessitats: habitatges, botigues, temples, places, carrers, clavegueres... tot segons un model que deu les principals característiques de les civilitzacions grega i etrusca.

Com a característiques primordials d’origen etrusc és necessari destacar dos grans carrers principals que es creuaven al centre de la ciutat: el Cardo Maximus (orientat de nord a sud) i el Decumanus Maximus (orientat d’est a oest). Els rituals que s’havien de celebrar abans de començar la construcció de la ciutat també eren d’origen etrusc.

La quadrícula resultava ser la intersecció de les cardines, carrers paral·lels als maximus que derivava del traçat octogonal de les colònies gregues del sud d’Itàlia.

L’estructura de la ciutat es completava amb el fòrum, una gran plaça situada al centre de la ciutat, al punt on es creuaven el cardus i el Decumanus. La ciutat s’envoltava amb muralles, habitualment reforçades amb torres de vigilància i quatre portes, una a cada extrem dels dos carrers principals.














Els carrers, de calçada empedrada i altes voreres, es veien travessats de tant en tant per fileres de blocs de pedra per a impedir que els vehicles agafessin massa velocitat i alhora permetre que els vianants passessin sense problema en cas que el carrer quedés inundat –encara que no solia passar gràcies al sistema de clavegueram distribuït per tota la ciutat.

El Fòrum era una plaça pública a l’aire lliure situada al centre de la ciutat. De forma generalment rectangular, era també el centre de vida de la urbs, tant política com comercial.

En un principi estava voltat de botigues (tabernae) que miraven a l’interior de la plaça de manera que servís com a mercat. Més tard, però, el fòrum va quedar reservat a les activitats considerades més nobles –polítiques i religioses-, i el mercat va acabar desplaçant-se cap a mercats tancats més perifèrics. El fòrum era també un punt de trobada de molts ciutadans, i el lloc on es celebraven les eleccions dels magistrats. Dins del fòrum hi havia la basílica i el temple.











En la urbs, la basílica és un edifici annex al fòrum, consistent en una construcció de planta rectangular amb l’interior dividit per fileres de columnes en, com a mínim, tres naus; la central sobresortia per damunt de les laterals de manera que els finestrals superiors permeten el pas de la llum. La basílica servia com a punt de reunió on es feien transaccions comercials a l’engròs i com a tribunal de justícia. Durant l’època imperial va adquirir altres usos: sala de recepcions (en basíliques privades) o sales d’audiències (en els palaus imperials).

Finalment la basílica va passar a utilitzar-se com a lloc de culte cristià tal com queda palès per la divisió de naus mitjançant columnates i els absis.

El temple principal solia estar dedicada a Júpiter, Juno i Minerva –igual que el capitoli de Roma- o a l’emperador. Era l’edifici més destacat del fòrum, tant perquè estava al centre com per la seva posició elevada, tot i que en una ciutat solia haver-hi diversos temples.

Temple d'Ausa (VIC) Els temples s’aixecaven sobre un pòdium, una base rectangular elevada a la qual s’accedeix mitjançant una escalinata frontal que condueix a un porxo sostingut per columnes. Aquest arrecerava l’entrada, on solia haver-hi una imatge del déu o déus.















Més tard, els arquitectes romans intentaren acostar-se més al model de temple grec, fent que les columnes envoltessin tot el temple, i no només l’entrada d’aquest.

El temple, considerat com a llar dels déus tant en la religió grega com en la romana, no permetia l’entrada per a pregar als simples vilatans. És per aquesta raó que la monumentalitat del temple només era exterior, expressada en la façana –que, d’altra banda, era el que feia l’edifici digne del culte-.

Els edificis públics destinats al lleure –teatres, amfiteatres, circs i termes- eren construïts pels notables rics de les ciutats provincials, cosa que els feia aconseguir prestigi i popularitat entre els conciutadans, que ho agraïen amb honors o l’atorgació de càrrecs públics. Durant la república, els principals benefactors eren els edils, i durant els temps de l’imperi, els emperadors.

Els jocs públics més importants: Ludi Megalenses (4-10 d’abril), consagrats a Cíbele; Ludi Apollinares (6-13 de Juliol), consagrats a Apol·lo, i els Ludi Romani (4-19 de setembre), dedicats a Júpiter. Els espectacles amb més èxit eren al circ i als amfiteatres, molt per sobre de les representacions teatrals.























Informació i imatges extretes del Labyrinthus.

Michele Puddu
2on BATX